Aquestes trobades de creació són un convit a compartir la descoberta d’allò que per mi ha estat bo, l’aventura de vincular-nos els uns als altres amb la mirada orientada a allò que ens és comú, la vulnerabilitat i la infinita necessitat d’estimar i de ser estimats.
Si veritablement desitgeu participar i econòmicament teniu dificultats, contacteu-nos a produccio@lidiapujol.com.
Amics,
La meva història personal té un motor i un vehicle, el desig i la veu. I una orientació, la Llum. Aquesta Llum il·lumina i mostra el reflex de la realitat a cada petjada. Compartir des del coratge i la decisió de no mentir-se, i viure l’error com experiència d’aprenentatge, és la veritable aventura de viure.
Iter luminis, Camí de Llum, és el desig d’actuar en relació amb les persones i el territori que comparteix llengua, història i tradició per obrir-se a la universalitat essencial.
La nostra cerimònia es posa al servei de donar visibilitat a les persones i empreses que no dissocien el propi interès del dels altres: consum responsable, de proximitat, ecològic, biodinàmic, projectes socials amb persones que pateixen risc d’exclusió…
Aquests dos dies i mig al Casal La Salle, cercarem el lloc personal de cadascú en relació a la tasca comuna. Sols des d’aquest íntim i personal lloc que es compromet amb l’entorn i les persones a l’horitzó, podem tastar quelcom més que nosaltres mateixos, quelcom impersonal que inclou la nostra persona. La bellesa del paisatge, el Romànic, les arrels, el fruit de la terra i la persona en comunitat orientada a la Veritat són el perquè del repertori i la posada en escena de la cerimònia. La veu, la presencia, les cançons, el moviment, el foc, les espelmes, la llum d’escena, el so, el vestuari, l’atrezzo, els personatges i el diàleg entre la mística compromesa de Teresa de Jesús i Ramon Llull, tota aquesta pluralitat de facetes diuen una sola cosa: som més que matèria i necessitat.
L’etapa del camí d’aquest any convoca a tots aquells que hi vulguin participar en la mesura que les circumstancies personals els ho permetin. No hi ha cap compromís amb totes les localitzacions del camí tret del desig de formar-ne part. Conèixer les dates de la gira ens permetrà concretar amb qui podem contar per adaptar-nos amb la flexibilitat possible a cada lloc. L’aventura de viure és vertiginosa perquè ens posa en relació amb la veritat que no és altra que la humilitat de saber-nos vulnerables i exposats a la sort. Perquè la realitat en darrer terme no es pot controlar i és un impacte del qual ens volem protegir sovint en excés. També Santa Teresa ens convida a Viure enllà de la por tot dient: Hijas mías, no hagan las cosas solo por costumbre, sino haciendo actos heroicos.
La terra, la seva història, el patrimoni, la cerimònia, la trobada amb la diversitat, són aliments pel cos i l’ànima. La nostra proposta és senzilla i ben antiga, aquell que té més que posi més, aquell que tingui menys que posi menys. Per això, si veritablement desitgeu participar i econòmicament teniu dificultats, contacteu-nos a produccio@lidiapujol.com i en podem parlar.
La producció tècnica i el concert. Ante partum, et in partum i post partum.
La nostra proposta en els monestirs és oferir la nostra actuació sense un cost directe sinó a través de la col·laboració de les persones interessades en compartir la seva identitat i patrimoni, i de la taquilla que sol tenir un aforament d’entre 100 i 150 persones amb una aportació de 12 euros anticipada. El contacte local coordina i aporta la producció de l’acte (cadires, generador, difusió, cartelleria, escenari…) i els productors de la zona pel ressopó final amb productes de qualitat. D’aquesta taquilla sols cobren els professionals, és a dir, els que viuen de la seva feina. Aquells que ja tenen un sou, aporten el seu treball sense remuneració econòmica. Un cop cobertes les despeses d’espelmes, atrezzo, material d’equip de so i llum, càtering i benzines, si feu números, veureu que els sous de músics i tècnics són de veritable subsistència.
Després del concert, de manera alternadament concertada, s’ha de recollir-ho tot. Tots els que actuem també muntem, desmuntem i carreguem. Els veïns col·laboren: la Dolors de Cal Martri em deixa la furgoneta, un matrimoni estimat que sol venir als concerts ens ha comprat fanals i vestuari, d’altres focus… Però el que no ho fa pagant factures directament a proveïdors, ho fa aportant feina d’infinites i també valuosíssimes maneres: creant i regalant detalls aromàtics, de roba, de fusta, fent il·lustracions, dissenys, cosint vestits, rentant roba, fent difusió, encoratjant des de la participació, organitzant, pensant com fer millor i més efectives les coses… Deia Einstein que si jutges a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, passarà la resta de la seva vida creient que és un idiota. Cadascú, des de la sort i el talent que li ha tocat, que decideixi, tant com pugui, orientar la seva mirada a allò que l’inspira. Que sumi i canti les lluminoses paraules de Llull, si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor perquè l’única i veritablement valuosa moneda de vincle entre persones és ser qui som. Aquestes misterioses paraules però les anirem experienciant, construint i descobrint a cada petjada d’aquest Iter Luminis que és Viure.
Vols venir?
