lidia pujol-juan miguel morales (2) (Copy)

Cantant i intèrpret. Després d’anys d’experiència en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, i d’haver actuat per Catalunya, Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units, irromp en l’escena musical catalana amb la formació Lídia Pujol i Sílvia Comes, amb la qual grava dos discos musicant poetes com Whitman, Cernuda, Ginsberg, Lorca o Prevert entre d’altres. Després de la dissolució del duo, presenta el seu primer disc en solitari, Iaie (2003), amb el que profunditza en la recerca de l’emoció amb la veu més enllà del límit de la paraula i posteriorment Els amants de Lilith (2007), amb el que realitza un treball de camp en els territoris de parla catalana i dins de la seva música popular fa una selecció de peces que parlen de l’abús de poder. Rep per aquest treball nombrosos premis. Les seves col·laboracions amb artistes com Mayte Martín, Dulce Pontes, Idir, Jackson Browne, Kepa Junkera, Brian Dunning (Nightnoise), Miguel Poveda entre d’altres, l’han acostat a tots els vessants de la World Music.

Ha compartit escenari i realitzat espectacles monogràfics sobre l’obra d’Allen Ginsberg i Josep Palau i Fabra, la de Maria Mercè Marçal i Jacques Prevert. Sobre les cançons i la poesia dels Trobadors Lais d’amor. Amb el grup de música antiga Ariodant, sobre la musica en la obra de Shakespeare. I formant el grup Terregada, cinc veus i un repertori sagnant amb Miquel Gil i Psalite, sobre el cançoner tradicional català.

Com a actriu ha participat, entre d’altres, en Morir de Sergi Belbel, L’òpera dels tres rals de Bertolt Brecht, sota la direcció de Calixto Bieito. Com a directora ha creat i interpretat, entre d’altres, els espectacles El Boulevard del crim presentat al Festival Grec de Barcelona, i juntament amb Lluís Llach i Albert Pla ha participat en l’espectacle Llits de Lluís Danès al Teatre Nacional de Catalunya. Ha creat i dirigit La Cerimònia de la Llum, interpretada en monestirs i catedrals d’arreu de Catalunya, on s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat, amb el repertori tradicional oral, les cançons bressol de tota la Mediterrània. El missatge dels seus valors abasta des de la convivència entre cultures i pobles fins a la necessitat d’una lectura actual de símbols religiosos i culturals. L’estiu de 2012, a la Sala Muntaner, les “Converses singulars amb Lídia Pujol” l’han portat a conversar amb una sèrie de personatges com Teresa Forcades i Mayte Martin, entre d’altres, en un encontre en el que la música i la paraula són les protagonistes.

Al 2014 ha enregistrat el seu disc Mariam Matrem que acompanya al llibre d’Àngela Volpini La cualidad humana amb pròleg de Teresa Forcades.

Ha creat i dirigit La Cerimònia de la Llum, interpretada en monestirs i catedrals d’arreu de Catalunya, on s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat, amb el repertori tradicional oral, les cançons de bressol de tota la Mediterrània. L’any 2014 inicia el projecte Iter Luminis – Camí d’Identitat, amb el qual comença una gira per diferents espais emblemàtics catalans, tot unint història i música al patrimoni i a la gent de cada territori per crear una renovada tradició. Tant al disc com en directe, està acompanyada per El Cor de Vallferosa, nascut amb la voluntat de viure l’art, la cultura i l’emoció com a eines fonamentals en la construcció de la nova sensibilitat social.

L’any 2015 inicia una segona gira amb Iter Luminis. Treballs i Plaers d’Amor, una cerimònia musical i poètica que vol compartir amb el públic una mateixa orientació en el nucli de l’experiència de Teresa de Jesús, en diàleg amb la mística de Ramon Llull. El concert posa a l’abast del públic el procés d’humanització de l’ésser humà.

L’any 2017 publica el seu darrer disc i llibre-disc Iter Luminis. Un camí orientat que vol deixar constància de tot el camí musical, artístic i experiencial fet per Lidia Pujol en els darrers anys (2010-2017), representat per tres espectacles: La Cerimònia de la Llum (Cd1), Camí d’Identitat (descàrrega digital) i Treballs i Plaers d’Amor (Cd2).

La versatilitat de Lídia Pujol queda palesa en els seus espectacles en viu i en les seves gravacions, on construeix una identitat pròpia, de marcat caràcter català a partir de la música tradicional jiddisch, cèltica, medieval, sefardita, flamenca…, i on la teatralitat, la interpretació i el compromís amb el missatge, són elements indissociables de la seva proposta musical.

La seva extraordinària sensibilitat i la seva personalíssima capacitat comunicativa, fan que, més que d’una cantant a l’ús, ens trobem davant d’una intèrpret completa, que posa totes les seves possibilitats expressives al servei de cada vers i cada estrofa de la cançó. Un concert de Lídia Pujol és, abans de res i independentment del repertori, una invitació respectuosa, però lúdica i sensual, a deixar-se endur per la força evocadora de la música. La manera de fer i de cantar de Lídia Pujol és, més aviat, una qüestió de pell

Toni Casares

Lídia Pujol asume la herencia convirtiendola en una realidad que se reconoce en las cadencias, en los guiños, la teatralidad, en el espiritu falsamente candido, en la mutipliidad de influencias y registros y, sobre todo, en la seriedad con la que se divierte haciendo música.

Sergi Pàmies

La Ceremonia de la luz de Lídia Pujol nos lleva por un camino de velas encendidas a un templo donde en realidad nos encontramos con la aparición de la memoria sonora, que es oscura e invisible. Resulta muy grato encontrarse con canciones de hace siglos en el momento en que vuelven a cobrar vida y se dirigen a nosotros para decirnos que aún son fuente de emoción, sea sagrada o profana. Lídia Pujol las interpreta con la naturalidad de una voz actual, sin distanciamiento técnico, pero con rigor artístico. No es indispensable ser creyente para tender el tímpano sin reservas a un canto que conserva el candor de muchas voces desaparecidas, que en esta ceremonia reviven de algún modo. O para asistir con asombro a la primera invocación a Allah fraternalmente acogida en el templo cristiano, cantada con pasión muy encendida por el magnífico Mohamed Bout Ayoub. Todo el grupo de músicos toca con una especie de gravedad alegre, conscientes de estar recuperando música antigua –es decir, antiguas cercanías entre diversas creencias– para goce de oídos actuales. En el umbral justo entre la luz, que cae de lo alto, y la vibración terrena, que apenas se eleva por encima de nuestras cabezas, Lídia Pujol se ofrece a nuestro ojos jugando a ser aparición sin malicia, para que contemplemos cómo el misterio atraviesa realmente la escena. Y asistimos a una renovación de la función del templo, gracias a una fe estrictamente musical, que todo lo armoniza y nada excluye.

Santiago Auserón

Lídia Pujol és d’una contundencia definitiva, només té que pujar a l’escenari i apuntar. La resta és magia.

Francesc Massip

La Lídia de la Lídia

Fidel al seu propi nom, la Lídia s’enfronta a la vida (a la Música) com el torero a la salvatge majestuositat de l’animal, al bell mig de la plaça. Però les seves armes no són ni capota ni espasa. El seu vestit no duu barrocs i innecessaris lluentons. La lídia de la Lídia és serena i profunda, elegant, original i sincera. La seva arma: la veu. El seu vestit: la pell i el llenguatge.

La lídia de la Lídia és serena per la força de la vida. La rauxa desfermada de la joventut ja s’ha transformat en passió madura i meditada. Tothom sap que la serenor només s’aconsegueix després d’accidentades hores de viatge. I la passió, evidentment, no té edat.

La lídia de la Lídia és profunda per la seva inquietud per arribar al fons de les coses. La música no tan sols és un mitjà d’evasió que ens fa oblidar les cada vegada més abundants neurosis quotidianes; és un llenguatge universal que ens permet reflexionar sobre els problemes del món i que ha d’ ajudar-nos a ser millors persones; és una de les expressions més sublims de la Poesia.

La lídia de la Lídia és elegant pel seu bon gust innat i per la calidesa sensual de la seva veu. No hi ha estridències ni grandiloqüents piruetes vocàliques, ni barroquisme manierista. La força de la simplicitat s’imposa, majestuosa i harmònica.

La lídia de la Lídia és original per contrast als gustos cada vegada més convencionals i “borreguers” del mercat musical. Sobren comentaris.

La lídia de la Lídia és sincera perquè ella canta simplement el que li agrada i l’apassiona, i en la llengua que sigui. El que no li surt de dintre, que ho canti algú altre. I punt.

Gaudiu de la lídia de la Lídia en aquest seu serè, profund, elegant, original i sincer primer disc en solitari. Ja veureu com ella se’n surt amb dos orejas, rabo i vuelta al ruedo.

Sergi Belbel

Hurgando el pasado de su ser profundo y pasional

Barcelona, culpable de tantos afectos y de tantas nostalgias… capaz de abrigar identidades múltiples desde su catalanidad más férrea. Con el agua de testigo desde un puerto que la convierte en mediterránea y conectada a la península desde dos hilos dulces el Llobregat y el Besós. Por sus aguas un día y tantos otros, desembarcaron sonidos que entretegidos generaron una suerte de caleidoscopio musical pleno de aromas y colores.

En Barcelona se complica lo de ponerle puertas al monte o delimitar la utopía, (parafraseando al gran Serrat), porque sus pasados étnicos y sus presentes múltiples conviven hábilmente y tienen la suerte de encontrarse algunas veces, con seres pasionales y sensibles capaces de contarnos su historia y su carácter, en propuestas desde donde conjugar sus ángeles y sus demonios, en lo humano y lo divino.

Hablo del trabajo de Lídia Pujol, ella buscó y busca en su interior las claves que la inspiran en su curiosidad fascinante por desvelar los muchos lenguajes que tiene la historia para mostrarnos la vida. Esta cantora barcelonesa, hurga en sus raíces con el fin de reconciliarse con su propio mundo y nos devuelve la historia desde la escena de un teatro o una catedral. Integra sus habilidades curtidas en su experiencia teatral, generando trabajos completos y hermosos donde la puesta en escena consigue una atmósfera de gran contenido estético, ideal para proyectar su hermosa voz y su contagiosa pasión.

Es el caso de “La Cerimònia de la Llum”, espectáculo estrenado en la emblemática Santa María del Mar en 2011 (Barcelona), donde Lídia canta canciones de la tradición popular, que algunas de ellas llevaban mas de 400 años sin cantarse. Se trata de un trabajo de investigación histórica donde interpreta una colección de canciones, cantos medievales y mediterráneos, algunos de ellos encontrados en el manuscrito Llibre Vermell, conservado en el monasterio de Montserrat.

Posee dos discos “Laie” (2003) donde pone música a poemas de dos grandes del siglo XX Jacques Prévert y Federico García Lorca, “Els amants de Lilith” (2007), grabado en directo desde el Teatro Nacional de Cataluña, un trabajo de tradición popular y transmisión oral, recogida en pueblos de Cataluña, Valencia y Baleares.

Lídia Pujol es intensa, mucho…! en sus entrevistas dice cosas así: “me estoy invitando constantemente a ser yo misma” o “…lo que quiero es que cada uno se convierta en si mismo”. Y es así, como fiel a si misma, esta cantora investiga la historia de su Cataluña natal, rescata la palabra de textos sagrados o de tradiciones lejanas, para a través de ella y desde ella, encontrar un lugar desde donde cantar.

Que el Mediterráneo los arruye en la voz de Lídía Pujol.

Adriana Pedret

Continuo igual, commoguda. Ahir al vespre vaig tenir la gran sort d’anar al concert del Cor Lieder Càmera i Lídia Pujol, al convent de Sant Domènec de Balaguer. Com dir-ho? Dues hores de contrastos, plens de sang i carícies, d’energia que eleva, d’excel·lència i presència…perquè s’ha d’estar molt present per aconseguir que tot un públic desconegut s’aixequi per donar la besada a qui actua… emociona. Aconseguir que la tècnica més pura i refinada toqui terra i s’embruti d’humanitat esdevenint misteriosa i amable. Crec que Lidia Pujol va aconseguir una d’aquelles fites de qui ens dediquem a la creació: tocar l’ànima…No sé si això s’aspren però tinc clar que cal un grau tan elevat d’honestedat amb una mateixa i de veritat i coherència amb el que es fa que només el treball sense descans i l’autointerpel·lació i exigència ferotges en son vehicles. Després de tants anys d’espais escènics, escenaris, bolos… hi ha pocs treballs artístics que em toquin l’ànima…ahir va passar per tant, doncs, només puc recomanar el treball d’aquesta dona que sura veracitat ho miris per on miris. Una, però, cor el risc d’ésser traspassada.

Maite Ojer

Meravellosa DONA la Lidia Pujol canta amb tot el potencial del cor i de l’Ànima, arriba a la gent d’una manera planera però penetrant. Els seus concerts tenen vida i mouen sentiments de vegades adormits, un concert de la Lídia deixa petjada.

Montserrat Voltas