El concert d’avui i de sempre està dedicat a les víctimes de la violència de gènere i als seus agressors. Aquells que han triat no despertar. Que han triat no mirar-se al mirall, no mirar al seu voltant.
Per aquells que no saben de què estic parlant, tot i que no ho mereixin, li demano a Déu que piqui ben fort a les seves portes fins al seu últim alè. Li demano que hi vagi, perquè potser els que menys ho mereixen són els que més ho necessiten. ¿Qui hi ha en el món més veritablement sol, més infinitament sol, més eternament sol que l’agressor que en lloc de deixar la petjada en el camí amb el seu nom trepitja als més dèbils?
.
Tot i que poster no s’ho mereixin.
