Vull fer-nos un preciós regal i convocar-vos a gaudir-ho tots plegats: el dia 27 de desembre a les 20 hores al Monestir romànic de Sant Pau del Camp cantarem junts, tots i cadascun, País petit. Us envio el playback de la cançó perquè la practiqueu amb carinyo. Es tracta de fer-ho amb tot el cor i la màxima atenció per ressonar en el cor de tots els altres. La reverberància de l’església del monestir és preciosa, i serà tota una experiència de relació entre nosaltres i amb la pedra mil·lenària de la nostre única i diferenciada identitat catalana, oberta a estimar i aprendre dels altres. Una experiència que quedarà enregistrada i podrem compartir a la xarxa. El repte és escoltar el propi desig, donar-li tota la credibilitat i expandir-ho en relació amb els altres en aquest espai, en aquest moment i com a Referencia d’Amor i Llibertat per sempre. Ser en comunió, aquest és el miracle que farà d’aquest país un lloc immens.
Us espero amb infinites ganes d’estimar-vos i ser estimada perquè si.
.
.
PAÍS PETIT
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
.
Lletra i música: Lluís Llach
.
.
PAÍS PEQUEÑO
Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
ya no recuerda haberlo visto ahí.
Dicen las viejas sabias
que por eso regresa.
Y tal vez exageran,
¡no me importa! es así, yo lo siento en mi
y no diría nada más.
Canto y siempre estaré
loco de amor por mi país.
Es tan pequeño mi país
Que sobre un campanario ves
El campanario del vecino aquí
Y sus pueblos suelen sentir
El temor de ser poco más,
El temor de ser mucho más,
¡no me importa! es así, yo lo siento en mi
y no diría nada más.
Canto y siempre estaré
loco de amor por mi país.
Es tan pequeño mi país
que cabe aquí en el corazón
si un día la vida te aleja de aquí,
somos contrabandistas
mientras no nos detecten
los secretos del corazón.
Y es así, es así, yo lo siento en mi
y no diría nada más.
Canto y siempre estaré
loco de amor por mi país.
Es tan pequeño mi país
que cuando el sol se va a dormir
ya no recuerda haberlo visto ahí.
.
Adaptación: Feliu Ventura
.
Catalana com sóc, filla de pagès de manera qué he tocat la terra, treballat, olorat, estimat… escoltar aquesta lletra d´ en Lluís Llach cantada per la Lídia ó per en Lluís és tan emotiu…» la pell de gallina i els ulls lluents» sempre, per sempre visca catalalunya!