En aquest episodi de Dels Fems i les Flors, Lídia Pujol i Marina Garcés exploren la complexitat de l’amor, la vulnerabilitat i el creixement personal a través de la cançó «If I Were in Heaven», basada en un fragment de Cims Borrascosos d’Emily Brontë. Aquesta cançó aborda la paradoxa d’un cel idealitzat que no proporciona felicitat, revelant el desig d’arrelar-se a una realitat plena de llums, ombres i emocions humanes.
La conversa inclou dues convidades destacades: Vicki Bernadet, fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, que aporta una reflexió profunda sobre l’acompanyament terapèutic a les víctimes d’abusos sexuals, i Maria del Mar Albajar, economista, teòloga i abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat, que comparteix la seva visió sobre l’amor com un camí espiritual i d’autoconeixement.
«If I were in heaven,
I should be extremely miserable.
I dreamt, once, that I was there…
Heaven did not seem to be my home,
and I broke my heart with weeping
to come back to earth.»
Durant l’episodi es parla de temes com:
- La importància d’acompanyar sense intervenir, respectant els temps de cada persona per sanar.
- El valor de les esquerdes personals com a espais de transformació i creixement.
- La necessitat de comunitats i entorns on es promoguin el respecte i la llibertat, lluny de les estructures de control i violència normalitzades per la societat.
- La culpa com a element clau en la construcció de relacions i societats, i com aquesta pot ser transformada en responsabilitat i aprenentatge.
Les convidades reflexionen també sobre la música com a vehicle per connectar amb les emocions més profundes i per trencar les cuirasses que sovint construïm per protegir-nos. En definitiva, aquest episodi convida a repensar què significa estimar i ser estimats, i com l’amor autèntic pot transformar el dolor en bellesa i esperança.
Maria del Mar Albajar és economista i teòloga, amb una sòlida formació acadèmica que combina la reflexió humanista amb l’economia i l’espiritualitat. Actual abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat, on lidera una comunitat monàstica centrada en l’acompanyament espiritual i el pensament crític. Amb una trajectòria marcada per la seva vocació d’acompanyament humà, Maria del Mar Albajar és reconeguda per la seva capacitat d’integrar espiritualitat, cultura i reflexió contemporània en la seva tasca com a líder religiosa i pedagoga.
Vicki Bernadet és fundadora i presidenta de la Fundació Vicki Bernadet, una organització de referència en l’àmbit de la prevenció i el tractament de les seqüeles dels abusos sexuals a la infància. Amb més de 25 anys d’experiència, ha liderat iniciatives per sensibilitzar la societat, trencar el silenci entorn dels abusos i oferir suport psicològic i terapèutic a les víctimes. Guardonada amb diversos premis per la seva tasca social, és una figura clau en la defensa dels drets de les persones afectades per aquest tipus de violència.
🎶 Sobre la cançó «If I Were In Heaven»
Lletra: Emily Brontë i Lídia Pujol
Música: Òscar Roig, Dani Espasa i Lídia Pujol
Producció i arranjaments: Dani Espasa
Interpretada per:
Lídia Pujol: veu
Dani Espasa: piano
Pau Figueres: guitarra acústica
Xavi Lozano: moxeño i bansuri
Dídak Fernández: bateria
Carlos Montfort: violí
Miquel Àngel Cordero: contrabaix
Temes principals:
- La paradoxa del cel i l’arrelament a la terra. Reflexió a partir de la cançó «If I Were in Heaven», que qüestiona la idealització d’un cel perfecte on no es troba la felicitat, i l’aposta per un cel terrenal fet d’esforços, contradiccions i moments de plenitud real.
- L’amor com a procés de creixement. L’amor es presenta no com una perfecció ideal, sinó com un camí que requereix escolta, acompanyament i respecte pels ritmes de cada persona. Es parla també de la relació entre amor, llibertat i autenticitat.
- Les esquerdes com a espais de transformació. Es reivindiquen les esquerdes personals, sovint vistes com debilitats, com a oportunitats per al creixement i la trobada amb un mateix i amb els altres. Sense esquerdes, no hi ha espai per a la vida ni per a l’amor.
- La culpa i la responsabilitat. La culpa és analitzada com un mecanisme que pot esclavitzar emocionalment, però també com una oportunitat per assumir responsabilitats i créixer. Es diferencia entre culpa tòxica i responsabilitat sana.
- El paper de la música i la cultura en la sanació. La música es planteja com un llenguatge que travessa les cuirasses emocionals, oferint espais per a la reflexió, la sanació i la connexió profunda amb un mateix i amb el món.
- L’acompanyament terapèutic i espiritual. Amb les aportacions de Vicki Bernadet i Maria del Mar Albajar, es parla de la importància d’un acompanyament respectuós i no invasiu, tant en processos terapèutics com espirituals, per ajudar les persones a sanar i reconèixer la seva pròpia bondat.
- La necessitat de comunitats i espais d’escolta. Es destaca la importància de crear espais i comunitats on les persones puguin compartir, ser escoltades i sentir-se acompanyades en els seus processos de vida, lluny de les estructures individuals i alienants de la societat contemporània.
Reflexions finals:
L’episodi tanca amb una reflexió col·lectiva sobre la necessitat de preservar l’esperança i el somni de viure plenament, malgrat les dificultats, el dolor i les pressions socials que ens aïllen i ens tanquen. Es reivindica la importància de la trobada amb els altres com a camí per superar la por, trencar amb les cuirasses emocionals i recuperar la confiança en la bondat inherent dels éssers humans.
A més, es posa l’accent en la necessitat d’aprendre a estimar-nos i estimar els altres amb respecte i llibertat, reconeixent que l’amor és un procés que requereix temps, autenticitat i coratge. Aquesta reflexió final convida a seguir pensant en la responsabilitat personal i col·lectiva per construir espais on l’amor, la veritat i l’acompanyament puguin germinar i créixer, fins i tot des de les esquerdes i els fems.
Un missatge esperançador que ens recorda que les lluites personals i col·lectives són imprescindibles per construir un món més humà i ple de possibilitats.