En aquest nou episodi del podcast Dels fems i les flors, Lídia Pujol i Marina Garcés ens conviden a reflexionar a partir de la cançó Desayuno, una peça basada en el poema de Jacques Prévert que ens parla del silenci, la rutina i la buidor de les relacions quotidianes.
«Ha echado café en la taza,
ha echado leche en la taza del café,
ha echado azúcar en el café con leche,
con la cucharilla lo ha removido…
Sin hablarme, sin mirarme…»
A partir d’aquesta escena d’un esmorzar sense paraules ni mirades, l’episodi ens endinsa en una conversa profunda sobre les formes d’amor, desamor i desatenció que travessen les nostres vides, sovint sense que siguin prou visibles ni parlades.
En aquesta ocasió, comptem amb la presència del psicòleg clínic Francisco Villar, coordinador del programa de prevenció del suïcidi de l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb una sensibilitat i una lucidesa excepcionals, Villar comparteix reflexions punyents sobre la soledat no volguda, l’impacte de les pantalles en les relacions familiars i la importància dels vincles afectius com a factors protectors davant situacions de risc emocional.
Què hi ha darrere d’una absència?
La cançó Desayuno ens parla d’una convivència buida, d’una manca de presència que, en paraules de Villar, pot arribar a ser més dolorosa que la mateixa soledat. En aquesta conversa es posa de manifest com els petits gestos d’atenció –mirar, parlar, escoltar– són essencials per nodrir la vida i prevenir el patiment invisible que pot conduir al suïcidi, especialment en infants i joves.
Temes destacats de l’episodi
- El suïcidi juvenil com a “plaga silenciosa” i la necessitat de parlar-ne obertament.
- Les tecnologies digitals i la seva interferència en les relacions familiars i comunitàries (el concepte de tecnoferència).
- La importància de l’atenció i el vincle humà com a elements essencials per a la salut emocional.
- Com la manca d’afecte i presència pot afectar el desenvolupament emocional dels més joves.
- Reflexions sobre el desig, la presència, i la necessitat de moments d’absència per valorar allò que realment importa.
Amb la veu evocadora de Lídia Pujol, la profunditat de Marina Garcès i la lucidesa de Francisco Villar, aquest episodi no només és un espai de reflexió sobre les absències quotidianes, sinó també una crida a recuperar el sentit de la vida compartida.
Un capítol que ens convida a aturar-nos, a mirar-nos i a escoltar-nos, perquè potser allò que ens manca és justament allò més humà i essencial: la presència de l’altre.
🎶 Sobre la cançó «Desayuno»
Lletra: Jacques Prévert, Traducció de Federico Gorvea
Música: Lídia Pujol, Sílvia Comes
Francisco Villar és psicòleg clínic i coordinador del programa de prevenció del suïcidi de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Especialitzat en salut mental infantojuvenil, Francisco té una àmplia experiència en l’acompanyament de joves i famílies en situacions de risc. La seva trajectòria professional està marcada pel compromís en abordar un problema social tan silenciat com el suïcidi juvenil, treballant des de la prevenció, la sensibilització i l’atenció integral. Villar també destaca per la seva tasca divulgativa i activisme, participant activament en xerrades, formacions i mitjans de comunicació.
Marina Garcés és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d’aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d’alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l’emancipació.
Lídia Pujol és una cantant d’històries, emocions i idees, amb una trajectòria marcada per l’exploració de la cultura, la poesia i el pensament crític. Amb obres com Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), Pujol s’ha consolidat com una artista que transcendeix els límits de la música per endinsar-se en la transformació social i l’espiritualitat. En Dels fems i les flors, Pujol ofereix la seva música com a canal per qüestionar i desvetllar les profunditats de l’ànima humana.