En aquest segon episodi de la nova etapa de Dels fems i les flors, la filòsofa Marina Garcés i la cantant Lídia Pujol es reuneixen per reflexionar sobre la cançó jiddisch «L’arbret vora el camí». Aquesta peça, que forma part de la tradició musical jueva i està plena de simbolisme històric i cultural, serveix com a punt de partida per explorar temes com l’amor protector, la llibertat individual, la comunitat i la identitat.
A la conversa s’uneixen dos convidats especials: Manel Forcano, poeta i traductor, i Gemma Torrell, metgessa i humanista.
Temes principals de l’episodi:
- El significat de «L’arbret vora el camí»: Una cançó que ens parla de les tensions entre la protecció i la llibertat, la vulnerabilitat i la interdependència.
- L’individualisme en la modernitat: Marina Garcés reflexiona sobre com la idea d’individu és una construcció limitada i sobre la importància d’un «nosaltres» que dona sentit al «cadascú».
- La comunitat com a base de l’amor i la llibertat: Es posa en relleu com les relacions humanes requereixen trobar un equilibri entre autonomia i pertinença.
- Perspectives diverses:
- Manel Forcano connecta la tradició jiddisch amb la tristesa, l’orfandat i el context històric del poble jueu.
- Gemma Torrell explora com la maternitat i les relacions familiars es reflecteixen en la seva experiència mèdica i humanista.
- Lídia Pujol comparteix com aquesta cançó l’ha ajudat a entendre l’amor com una força transformadora i desbordant.
Aquest episodi combina música, filosofia i poesia per oferir una exploració profunda de les emocions humanes i les relacions socials. «L’arbret vora el camí» es presenta com una peça universal que transcendeix cultures i contextos, connectant-nos amb la vulnerabilitat i l’amor que ens defineixen com a persones.
Manel Forcano és poeta, traductor i assagista, reconegut per la seva contribució a la literatura catalana i la traducció de textos cabalístics i literaris d’altres llengües. La seva obra poètica, premiada en diverses ocasions, destaca per la profunditat i la sensibilitat en el tractament de temes humans i universals. Com a traductor, ha estat un pont cultural entre la tradició literària hebrea i la catalana, aportant noves perspectives a través de la seva interpretació de textos antics i contemporanis. Ha publicat llibres de poesia i ha col·laborat en projectes que combinen art, música i literatura. A més, ha estat director de l’Institut Ramon Llull, impulsant la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. La seva trajectòria reflecteix una vida dedicada a l’exploració cultural, la creació poètica i el diàleg entre tradicions literàries.
Gemma Torrell és metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària, amb experiència en atenció primària, gestió sanitària i investigació. Actualment treballa a l’EAP Les Indianes (Montcada i Reixac) i coordina un curs de bioètica per residents. Ha liderat projectes d’investigació sobre la COVID Persistent, col·laborant amb l’OMS, i combina la seva tasca mèdica amb un enfocament humanista, explorant la relació entre medicina, narrativa i justícia social en el seu doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya. Amb articles publicats en revistes científiques i col·laboracions en iniciatives com FoCAP, CAMFIC, i Plataforma NoGracias, destaca per la seva capacitat de reflexionar sobre els vincles entre medicina, justícia i humanitat.
Marina Garcés és una filòsofa catalana coneguda pel seu pensament crític i compromís amb la transformació social. Professora de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya, Garcés centra la seva obra en temes com la llibertat, la condició humana i el futur col·lectiu, abordant qüestions de resistència i compromís. Entre els seus llibres destacats es troben Escola d’aprenents, Nova il·lustració radical i El temps de la promesa, entre d’alters, on reflexiona sobre com el pensament pot ser una eina per a l’emancipació.
Lídia Pujol és una cantant d’històries, emocions i idees, amb una trajectòria marcada per l’exploració de la cultura, la poesia i el pensament crític. Amb obres com Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007), Mariam Matrem (2014), Iter Luminis, un camí orientat (2017), Conversando con Cecilia (2021) i Babel, dels fems i les flors (2024), Pujol s’ha consolidat com una artista que transcendeix els límits de la música per endinsar-se en la transformació social i l’espiritualitat. En Dels fems i les flors, Pujol ofereix la seva música com a canal per qüestionar i desvetllar les profunditats de l’ànima humana.