Conversando con Cecilia (Conversa musical)
Les cançons de Cecilia ens conviden a silenciar als intermediaris –mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos– per a preguntar-nos qui som, què pensem i quin és el nostre desig més profund. En escoltar algunes d’aquestes cançons, Lídia Pujol s’ha sentit interpel·lada per donar una resposta personal als interrogants que es presenten en elles establint una conversa amb l’autora.
El format de l’espectacle és el d’una conversa musical, un encontre entre paraula i música. S’interpretaran una sèrie de cançons de la cantautora escollides per la convidada, Marina Garcés, i s’aprofundirà en els continguts de la seva lletra conversant amb la filòsofa.
Sobre Cecilia
Cecilia (Evangelina Sobredo) va morir amb 27 anys l’any 1976 en un accident de tràfic impactant contra un carro de bous. Filla d’un militar retirat i persona de confiança del generalíssim, li va tocar néixer en el Pardo, en una de les cases de les famílies més afins al règim. El pare, convertit en diplomàtic espanyol, viatja amb la seva família pel món. La nena Evangelina, Eva per als amics, és educada en anglès a l’estranger i els seus referents són Bob Dylan, Joan Baez, Simon i Garfunkel, Beatles…
Al seu retorn a Espanya amb 19 anys comença a desgranar el seu rosari de contradiccions i escriu les seves cançons amb enlluernadora clarividència per a l’Espanya de la postguerra i la dictadura.
Les lletres de Cecilia vertebren el guió intern d’aquest viatge que parteix del nostre llegat històric, cultural i familiar, i que va més enllà de la simplificació que suposa prendre partit vehementment, que transcendeix els bàndols estancs des dels quals s’arbitra i fustiga. Defugint qualsevol dogmatisme, en les seves cançons ho qüestionava tot, començant per si mateixa i pel seu entorn.
Mai va fer cançó protesta. No va voler convèncer ningú de res, “porque yo no soy nadie para decirle a otro lo que tiene que pensar o hacer. Yo solo hablo y canto sobre lo que vivo y pienso. Solo quiero dividir mi pan y compartir mis opiniones.”
Cecilia va voler que les persones “normals” fossin el centre d’atenció de quasi totes les seves cançons. Totes elles, retrats de la normalitat, interpel·len la nostra opinió personal com punt de partença de tota conversa.
Sinopsi
El 3 d’octubre de 2017, com per miracle, una cançó de Cecilia composada l’any 1974, sorgeix de la recambra de l’inconscient col·lectiu i es fa present en la vida de Lídia Pujol per relacionar-la amb les circumstàncies tants cops repetides al llarg de la història natural: el peix gran es menja el petit.
En escoltar a Cecilia, Lídia Pujol s’ha sentit interpel·lada i ha volgut establir una conversa amb el projecte artístic i vital de la cantautora madrilenya. Amb la col·laboració de músics i productors, Lídia Pujol ha despullat les cançons dels arranjaments de l’època per a fer que les lletres emergeixin a la superfície i redescobrir així la profunditat amb la qual Cecilia cantava les seves inquietuds.
Algunes de les seves lletres van ser mutilades (i fins i tot prohibides) pels censors franquistes. Avui recuperarem les versions originals d’algunes d’aquestes cançons, tal com van ser composades per l’artista.
El format de l’espectacle és el d’una conversa musical, un encontre entre paraula i música. S’interpretaran una sèrie de cançons de la cantautora escollides per la convidada, Marina Garcés, i s’aprofundirà en els continguts de la seva lletra conversant amb la filòsofa. Perquè allà on no arriben les paraules, arriba la música, i perquè la música està al servei de la paraula, encetarem l’aventura d’una conversa.
Fitxa artística
Duració: 90 minuts
En escena: Lídia Pujol i Marina Garcés*
Equipo de treball: Lídia Pujol, Judit Vidal, Ada Vilaró, Anna Nubiola i Marina Garcés
Disseny de llums i il·luminació: Joan Teixidó
So: Josep Tresserra
* L’espectacle es podria realitzar amb altre filòsof o pensador.
