Avui fa 9 anys va passar quelcom que gràcies al Documental Ciutat Morta (nótese la D mayúscula de Documental) ha fet que aprofundís, més i mai prou, en la consciència de qui sóc i on visc.
El passat 29 de gener vaig cantar per la celebració del 25è aniversari de les entitats de Dones, a l’auditori del palau de la generalitat, en un preciós reconeixement a les Dones que lluiten per un món millor. Quan vaig pujar a l’escenari i vaig mirar al públic, a primera fila estava l’helena rakosnik, també dona del president mas. Un dia vaig llegir que és una dona perfeccionista a qui li agrada arreglar les coses.
De tot cor vaig aprofitar la situació per dedicar la cançó País petit (de la que em sento una intèrpret força adequada), al Documental Ciutat Morta. Sí, al Documental, perquè mostra la necessària tria entre veritat i mentida, entre ser i aparentar. Tenim un país construït damunt l’abús de poder i la hipocresia i, mentre els mitjans de comunicació no reflecteixin aquest horror estructural profund i facin pensar i aprofundir per realment ser capaç de decidir lliure i responsablement, mai de la vida diré que la independència vol dir identitat catalana. Mai de la vida diré que ser català és augmentar el patrimoni en nom de l’amor. El pare de família català és hereu del pujolisme i a taula els nens pujol han mamat que robar pels de casa és ser català.
Amics, la catalunya construïda des de la transició per pujols, i companyia ha ensenyat als seus fills a abusar dels dèbils en nom del ser català. L’alta traïció que ha comès esquerra republicana aliant-se amb la catalunya neocapitalista en detriment de la social i amb els mitjans al servei del gran capital, em sap profundament greu. Ara, però, sé que tots ells saben com són les coses a la Ciutat Morta. TOTS, helena, tu també. Pots fer alguna cosa? Vols reobrir el cas i fer justícia? Li pots comentar a l’artur si com a president pot fer alguna cosa o encara no toca?
Em reservo les majúscules per quan les institucions i les persones responsables de la mort essencial d’aquesta ciutat facin i fem alguna cosa per arreglar-la, animar-la. Crec que cal ser i semblar el mateix. Per mi això és ser persona catalana: Reparacion y liberacion! (tot i que de moment els Paquis sembla que ho tenen més clar. Seran catalans?).
(Enllaç) Pornoterrorismo: La Patri también viene a la mani del 4F