Queden tres dies per aconseguir els diners necessaris per materialitzar el que per a mi és un referent de vida. Potser no serà aquest cop, però sé que serà. ITER LUMINIS no és la meva veu i la meva vida, és la de tots els que, diferenciats i diversos, ens posem en relació vers una orientació comú: despertar i Viure.
Gràcies a tots per fer-me possible i gràcies a mi per voler i desitjar que així sigui.
Verkami:
http://vkm.is/iterluminis
Despertes i ben despertes.
En tant ahir passava aquest episodi que vull compartir amb vosaltres per dir-vos que la meva veu i la meva vida tenen el deure de confrontar la injustícia i donar sentit amb aquest deure als nostres drets.
Hi ha un món que viu per ser el millor, el primer, el que té més, el que controla, el que és feliç sols quan es compleixen les pròpies expectatives i desitjos. N’hi ha un altre humil com el pagès que acompleix la litúrgia de deixar-hi la pell i esperar l’alba.
Ahir al Parlament parlava amb quatre dones que han patit la temptació consumada que té el fort d’abusar del dèbil. Els hi parlava a elles perquè són elles qui tenen veritable coneixement de com n’és d’infinitament vulnerable l’ésser humà. Elles estan ben despertes i parlaven com no ho fan els que parlen al Parlament.
La Carme Forcadell va anomenar les lleis contra la violència en tots els àmbits de la societat excepte la família. I em pregunto ¿no és la família el punt de partença i el lloc on heretem els primers referents del que és i no ho és amor?
Qui m’havia de dir que atreta, per tot el que enlluerna i fascina, acabaria apassionada pel sediment, la base, els fonaments… somiant molt i sabent que, sense esperar-ho, alguns d’aquests somnis s’acompliran, com així porta succeint inclús abans de tenir-ne consciencia. Sabent que amb la mateixa certesa científica de qui reconeix la fórmula de la gravetat, la Gràcia és el pol que orienta i dinamitza aquest «ser terra, llavor, i fruit quan es cuida dia a dia amb foc i consciencia».
Senyores i Senyors Parlamentaris, institucions que ens representen i treballem per nosaltres, que són en tant que obeeixen el mandat del poble que les entitats com TAMAIA amb el fonament de les obres representen:
Cal que els pares vagin a una escola d’amor abans de tenir fills. Cal que els fills estudiïn en una escola d’Amor abans d’estudiar cap carrera. Cal aprofundir en la gratuïtat de l’Amor i el «t’estimo perquè sí», contra la fórmula del mercadeig de l’amor que diu «t’estimo si fas el que vull i si no fas el que vull no t’estimo». Per a mi, viure despert és la recerca en cada moment que considera la llibertat d’escollir de l’altre vers el nostre desig.
Ahir, al Parlament, vaig escoltar quatre dones molt despertes mentre alguns mòbils no silenciats sonaven per assenyalar quant adormits estem tota la resta.
Dedico aquest darrer reclam d’ajut a TAMAIA.