Descarrega el dossier aquí: 
PDF (Enllaç)
Presentació
“Treballs i plaers d’amor que cerquen la construcció d’una nova consciencia “.
Aquestes paraules inspirades en Ramon Llull, són el vincle amb la historia, el patrimoni i la identitat d’una cultura fundada en la inspiració poètica i en la llibertat d’esperit.
Treballs i plaers d’amor que cerquen la comunió amb la diversitat, aquí i ara, i projecten l’esperança en el futur.
Aquesta trobada és un convit a compartir una petita cerimònia en el camí que cerca la llum, en un espai que reuneix història, natura i cultura.
Lídia Pujol
L’essència i l’existència
Avui, Lídia Pujol ens ofereix una nova experiència musical i poètica amb un aplec de cançons que tenen com a element comú un format d’expressió infreqüent: si bé fins ara l’havíem coneguda a través de les seves melodies vestides amb robes complexes, harmonies denses, ritmes recurrents i textures barroques de llum i intensitat sonora, ara ens ofereix, des de la seva pluralitat, una música que ens transportarà de la complexitat a l’abstracció i de l’abstracció a l’expressió de la més refinada subtilitat. L’extraordinària flexibilitat de la seva veu, matisada amb harmònics especialment seleccionats per a l’expressió més íntima, ens transporta a un nou univers de cançons en el qual el text en determina l’essència i la música l’existència.
Romà Escalas i Llimona: Músic i museòleg.
Director del grup de musica antiga i Creu de Sant Jordi, “Ars Musicae de Barcelona”.
El patrimoni material i immaterial
Els savis de l’Antiguitat van descobrir que les vibracions dels harmònics de la veu podien suscitar efectes subtils dins les regions més ocultes de l’ànima per a provocar el desvetllament de nous nivells de consciència. Avui el cant, en el seu estat original, expressa amb fidelitat la puresa del simbolisme de l’arquitectura del Romànic. Amb aquest desig, posem la veu cantada en relació amb la paraula i iniciem, en ressonància amb aquest entorn històric, aquest convit a la re-unió, a la comunicació amb allò que ens separa.
Les obres d’aquest programa suggereixen un ordre musical i conceptual que brolla dels seus missatges i significats. El fil que el condueix és l’amor en la relació de les seves manifestacions humanes i divines. Els extrems d’aquest fil són un de sol, l’Amor que ens sustenta i la recerca i el desig d’Amor: una mateixa casa d’on sortim i a on, una i una altre vegada, se’ns convida a tornar, i el camí on cal restablir la malmesa confiança amb renovada voluntat. Us convido a descobrir aquest repertori, en allò que li és essencial, el sustenta i l’alça en el vol cap a la relació amb l’alteritat, una guitarra, una veu i la nuesa de la ressonància dún espai mil·lenari.
Fitxa artística
Lídia Pujol, veu.
Pau Figueres, guitarra.
Oriol Marimon, so i llum.
Lídia Pujol, guió i direcció
Repertori
Pròleg
- Poeta i fangador (Jacint Verdaguer)
Acte I: Negació d’amor
- L’Amèlia (Popular catalana)
- La dama d’Aragó (La nina i son germà) (Popular catalana)
- Caterina de Lió (Popular catalana)
- La mort i la donzella (Popular catalana)
Acte II: Treballs i plaers d’amor
- Una dona tota sola (popular de Mallorca)
- A vós, Dona Verge Santa Maria. (Ramon Llull c.1232/35-1315)
- Ningú no em responia la pregunta. (Josep Riera)
- Les llàgrimes del moliner (Popular yiddish)
- Avrix mi galanica (Popular serfardita)
Acte III: Perseverança
- Sogna fiore mio (Popular napolitana)
- Mariam matrem (Instrumental. Llibre Vermell de Montserrat s. XIV)
- Quan ay lo mon consirat. (Anònim, cançó de Trobador, segle XII)
- Quand vei la lauseta mover (Bernard de Ventadorn , s. XII. Cançó de Trobador)
- Veni creator Spiritus. (Cant gregorià, Ràbano Mauro, segle IX) *(enregistrament)
- Si ara algú em demanés: vens? (Fragment. Josep Riera)
- L’estimada (Càntic dels Càntics, s. V-IV aC.)
- Polorum regina (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV)
Epíleg
- País Petit (Lluís Llach)
Comentaris
Pròleg
Poeta i fangador, de Jacint Verdaguer. Un dia de la historia de l’home que amb la feina ben neta tria la direcció al misteri del que n’és part. La terra, l’esforç i el límit són indestriables de l’amor i la poesia que cerca les paraules, sempre insuficients, per parlar d’allò que dóna sentit a la vida.
Acte primer. Negació d’Amor.
Però lliure també és l’home que pot trair, -per “la mia mare” sóc traïda, canta l’Amèlia. -Pel meu germà, plora la Nina. I apallissada pel marit, la Caterina per la sogra n’és traïda. “Tot el d’aquest món a la mort a de deixar-se” sentencia el diàleg entre La mort i la donzella, final d’aquest primer acte.
Acte segon. Treballs i plaers d’Amor.
Una dona tota sola proclama la força de la unió del poble. Ramon Llull s’encomana a la Verge Santa Maria pel diàleg entre cultures i religions. Josep Riera es pregunta perquè no es pot viure d’això i la dignitat de les llàgrimes del moliner, són la resposta: la ferma voluntat de no deixar-nos vèncer. Llàgrimes que, de ben segur, nodreixen el cant de l’amant que cerca l’estimada en la cançó sefardita Avrix mi galanica.
Acte tercer: Perseverança.
El desig de somiar tot allò que fa viva la nostre vida, esclata lluminós en la cançó de bressol napolitana Sogna fiore mio.
Quant ay lo mon consirat reflexiona una i una altre vegada la gravetat del pes que duem, el pes del món que ens alça i ens eleva amb l’Amor i la necessària lluita contra el que ens separa. Com s’alça l’alosa de joia contra el raig de sol a Quand vei la lauzeta mover. Confiada i embadalida s’entrega i es deixa caure per la dolçor que l’envaeix el cor, com ho fa el poeta d’Oristà: ben cenyit i calçat, per si tot d’una algú el convida a marxar. I sí, la Coloma del Càntic dels càntics, una i una altre vegada així ho fa. Vols venir?
Finalment, brilla l’Estel del matí, la Reina dels Cels, Polorum Regina, símbol de la tria en llibertat a la cruïlla del camí, ella ens guia cap aquesta renovació.
Epíleg
Renovació que sempre haurem de conrear dins nostre i, malgrat tot, en el nostre propi i íntim País Petit, des d’on podrem oferir el fruit dels treballs d’Amor al nostre veí.