Amics,

acabo d’arribar de la roda de premsa de la presentació del disc i el llibre de La Marató d’aquest any. Fa més d’un any vaig començar a cantar País petit del Lluís Llach amb el Pau Figueres, gran músic i amic. No podia imaginar que podria tenir tant sentit cantar-la novament, i no ho dic perquè els aires bufen com bufen, sinó perquè quan aleshores vaig llegir el llibre de la Teresa Forcades i l’Àngela Volpini Una nova de Déu i de l’ésser humà, vaig trobar un petit paràgraf que em va fer sentir claríssimament des d’on la volia cantar: «Si algú és pregunta: ¿per què m’estima la parella?, la resposta és: t’estima perquè ets tu -una frase que a força de banalitzar-la ha perdut el sentit-, i aquesta afirmació és importantíssima: t’estimo perquè ets tu, no perquè tu em dones allò que em manca. La radicalitat de l’amor passa per una absoluta gratuïtat, que és una llibertat absoluta. Llibertat entesa, no com una cosa que pots explicar, sinó precisament com una cosa que no pots explicar…

I em vaig quedar amb les paraules flotant com dins d’una bola de cristall que va prenent gravetat fins a tocar terra per deixar-se llegir amb claredat: Perquè ets tu.., perquè si…, perquè és així com m’agrada a mi, i no en sabria dir res més…  Malalta d’amor.  I en aquesta malaltia, els treballs d’amor a cada instant de saber estimar gratuïtament, en llibertat, donant espai al ser de l’altre i al propi. Estimar-te a tu, a tots, al meu país i a tots els països, i en la malaltia, el càncer, estimar-nos perquè l’amor cura més que res.

Gràcies.

.