UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA VACUNA DEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ.

Teresa Forcades i Vila. Metgessa especialista en Medicina Interna i Doctora en Salut Pública.

La Teresa Forcades ha volgut fer aquest vídeo per donat tota la informació de la que disposa sobre la vacuna del virus del papil·loma humà.

Web del Monestir de Sant Benet de Montserrat on es poden trobar els escrits de la Teresa Forcades.

L’entrevista s’ha realitzat amb la única intenció de difondre tota aquesta informació al major nombre de persones possible, amb l’objectiu de que cadascú pugui escollir lliurement.

Vídeo enregistrat el 2 de desembre de 2012 al Monestir de Sant Benet de Montserrat per Lídia Pujol i Laura Rubio.

.

.

 

Document en pdf (català)

.

Document en pdf (castellà)

.

 

UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA VACUNA DEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH)          

20 novembre ‘12

Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública       

 

 

1. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES

– de VPH n’hi ha més de 100 tipus que es troben habitualment a la pell i les mucoses i que no només es transmeten per via sexual: el contacte habitual entre pares i fills, per exemple, pot transmetre el virus; no haver tingut relacions sexuals no és cap garantia que no s’estigui infectat amb aquest virus

– hi ha uns 12 tipus d’aquest virus que s’anomenen d’alt risc perquè poden ser causa d’un càncer, però fins i tot quan s’agafen aquests tipus, l’habitual és que no es produeixi un càncer; el càncer de coll d’úter es produeix en molt menys de l’1% dels casos d’infecció [1]

– els tipus del virus que causen càncer amb més freqüència són el VPH-16 i el VPH-18; a Espanya – a diferència del que passa a la majoria de països del món – el percentatge de càncers causats pel VPH-16 i el VPH-18 no és del 70%, sinó només del 56% (el VPH-16 causa el 51% dels casos i el VPH-18 el 5%; a Espanya hi ha com a mínim 8 tipus més de VPH que causen càncer) [2]

– la citologia vaginal (test de Papanicolau) feta cada 2-3 anys és capaç de detectar en una fase primerenca el càncer de coll d´úter causat per tots els tipus de VPH i fa que hi hagi temps d’eliminar-lo amb una intervenció de làser abans que doni cap problema; el test de Papanicolau és sens dubte la millor mesura preventiva pel càncer de coll d’úter [3]

– la mortalitat de càncer de coll d’úter a Espanya és de 3,2 casos per cada 100.000 dones; 712 dones moren cada any a Espanya a causa d’aquest càncer; la majoria d’aquestes morts es podrien prevenir si aquestes dones es fessin el test de Papanicolau (en la majoria de països que fan el test, la mortalitat és la meitat que a Espanya)

– en canvi, com que les vacunes que tenim no tenen proteïnes de tots els VPH que fan càncer sinó només dels tipus 16/18, el màxim d’eficaces que poden ser a Espanya és del 56%; a la pràctica, no només no han demostrat la seva eficàcia, sinó que, com veurem tot seguit, han demostrat que poden causar la mort o la invalidesa permanent en nenes sanes [4]

.

2. DADES D’EFICÀCIA I DE SEGURETAT DE LES VACUNES VPH

– el VPH consta d’una doble cadena d’ADN circular protegida per una càpside que té 2 proteïnes: la L1 i la L2; per fabricar les vacunes s’agafa el tros de l’ADN del VPH que codifica la proteïna L1 i s’introdueix en el genoma del llevat; quan el llevat es replica, es replica també la proteïna L1 del VPH; les proteïnes L1 així obtingudes es combinen entre elles per formar unitats més grans que s’anomenen VLP-L1 (en anglès: ‘virus-like particles L1’, és a dir, no són virus de veritat sinó ‘partícules semblants al virus’ que contenen la proteïna L1); aquestes partícules VLP-L1 s’immergeixen en un preparat de sals d’alumini que s’anomena ‘adjuvant’ i que està destinat a excitar de forma artificial el sistema immunitari per tal que el cos fabriqui més anticossos L1 i que aquests siguin més potents i durin més temps

– actualment hi ha dues vacunes VPH disponibles: la Gardasil (2006) i la Cervarix (2009); la Gardasil és quadrivalent (té proteïna L1 de 4 tipus virals diferents: 6/11/16/18); la Cervarix és bivalent (té proteïna L1 de 2 tipus virals diferents: 16/18)

– com que el càncer de coll d’úter tarda de 20 a 40 anys en desenrotllar-se, a dia d’avui no es pot saber si les vacunes del VPH fan o no prevenció del càncer de coll d’úter; per saber-ho, caldrà esperar-se fins als anys 2026-2046 [5]

– mentre ens esperem, fem servir el que s’anomena un ‘marcador indirecte’: en lloc de mesurar els casos de càncer, mesurem els casos de ‘displàsia’ (vol dir els casos en què la infecció del VPH ha fet que les cèl·lules del coll d’úter tinguin una forma anormal); les vacunes del VPH han demostrat fins ara una eficàcia per sota del 41% per prevenir la displàsia moderada o greu (CIN 2/3+); en els casos amb infecció prèvia per VPH-16/18, la vacuna pot augmentar els casos de displàsia i fins i tot de càncer de coll d’úter [6]

– pel que fa a la seguretat, segons el registre VAERS dels EEUU, les vacunes del VPH són responsables del 60% dels efectes secundaris seriosos causats pel conjunt de totes les vacunes: això inclou el 64% de les morts i el 82% de la invalidesa permanent; en números absoluts això són 37 morts i 464 invalideses permanents en noies prèviament sanes que tenen de 16 a 29 anys [7]

– els investigadors Tomljenovic i Shaw acaben de demostrar la presència de les partícules VLP-16L1 de la vacuna Gardasil en el cervell de dues noies de 14 i de 19 anys que estaven prèviament sanes i que han mort després que els administressin la vacuna; la causa de la mort sembla ser una vasculitis cerebral autoimmune causada per l’adjuvant d’alumini de la vacuna; aquest adjuvant excita el sistema immunitari de forma tan potent que aquest fabrica anticossos contra la proteïna L1 del VPH-16 en una quantitat 10 vegades superior al que és normal; aquests anticossos hiper-excitats per l’alumini semblen ser la causa de la vasculitis autoimmune que ha matat a aquestes nenes [8]

.

3. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR

 – els adjuvants d’alumini fa més de 90 anys que es fan servir en les vacunes, però hi ha una irregularitat gravíssima en els estudis fets fins ara sobre la seva seguretat que fa que aquests adjuvants puguin tenir efectes neurotòxics i immunogènics fins i tot mortals sense que  ens n’hàgim adonat; la irregularitat és que en els estudis de seguretat de les vacunes que tenen adjuvants d’alumini s’han fet servir de forma sistemàtica grups control als quals en lloc d’injectar-los una substància inert com correspondria se’ls injectava un pseudo-placebo que contenia les mateixes sals d’alumini que la vacuna; així, els problemes neurològics, els problemes d’autoimmunitat i les morts eren els mateixos en el grup que es vacunava que en el grup control, però això no era perquè la vacuna no tingués efectes secundaris sinó perquè a ambdós grups se’ls estava injectant alumini [9]

 

– una altra irregularitat que cal explicar és que les autoritats sanitàries parlen de la vacuna del papil·loma com si els seus efectes duressin de per vida, quan s’ha demostrat que més d’un terç de les nenes vacunades amb Gardasil perden els anticossos pel VPH-18 al cap de 5 anys [10]

– una tercera irregularitat: en els estudis d’eficàcia només s’ha publicat el valor de l’intèrval de confiança, però no el valor de la ‘p’ (una mesura estadística sense la qual els resultats de l’estudi no es poden interpretar) [11]

 

– una quarta irregularitat: la freqüència dels efectes secundaris s’ha mesurat sovint com a percentatge del total de vacunes distribuïdes en lloc de mesurar-se com a percentatge del total de vacunes administrades; això dóna percentatges d’efectes secundaris falsament baixos perquè el total de vacunes distribuïdes sempre és molt més elevat que el total de vacunes administrades [12]

 

– una cinquena irregularitat que pot tenir conseqüències legals per a les autoritats sanitàries catalanes i espanyoles és que als pares se’ls ha dit que la prevenció esperada és del 70% dels càncers quan a Espanya la màxima possible és del 56%, se’ls ha dit que la vacuna ha demostrat la seva eficàcia en la prevenció del càncer del coll d’úter quan no és veritat, i se’ls ha dit que la vacuna és segura quan hi ha morts i invalidesa permanent documentada

– la sisena irregularitat és la manera com el personal mèdic tracta en general a les nenes que tenen efectes secundaris greus i a les seves famílies: ignorant els milers de casos de tot el món que descriuen símptomes de tipus neurològic associats a la vacuna, a moltes d’aquestes nenes se’ls diu que els seus símptomes tenen un origen psicològic i se’ls fa responsables a elles o als seus pares del drama que estan vivint [13]

– la setena i darrera irregularitat és que una vacuna com aquesta que no té demostrada la seva eficàcia i que té efectes secundaris tan greus, hagi estat inclosa en el calendari de vacunacions infantils de més de 100 països i que en molts d’aquests països – inclòs el nostre – s’administri a les escoles, de manera que són els mestres i no els metges els que informen de la vacuna als pares i els demanen el seu consentiment informat

.

UNA REFLEXIÓ                                                                                                 

El dia 8 de setembre de 2012 va morir a Astúries una nena de 13 anys després de rebre la segona dosi de la vacuna [14]. El risc de morir a causa de la vacuna del papil·loma és menor que el risc de morir a causa del càncer de coll d’úter, però hi ha una diferència essencial: les que moren o es queden invàlides de per vida a causa de la vacuna són noies joves i sanes que moren per culpa d’una intervenció de salut pública recomanada per les autoritats sanitàries; les que moren pel càncer de coll d’úter són dones grans que si tinguessin accés al test de Papanicolau segurament no moririen. No té cap sentit exposar a una invalidesa permanent o a la mort a una nena sana per prevenir un càncer que es pot prevenir amb una intervenció inocua (el test de Papanicolau seguit de l’ablació amb làser).

Cal recordar que l’any 2007 la mateixa companyia farmacèutica que fabrica la vacuna Gardasil (Merck), va ser condemnada per un tribunal penal dels EEUU pel fet d’haver amagat informació de vital importància en relació a la seguretat del seu medicament anti-inflamatori Vioxx; aquest medicament va causar infart de miocardi o embòlia cerebral a més de 30.000 persones abans que finalment fos retirat del mercat (es va aprovar l’any 1999 i es va retirar l’any 2004); la companyia Merck va rebre una sanció multimilionària per aquest delicte, però el cost de la multa – tot i ser multimilionària – va ser inferior als beneficis que Merck havia aconseguit amb la venda de Vioxx; cap dels responsables d’aquest delicte que va costar la vida a més de 3.000 persones no va anar a la presó [15].

 

UNA PROPOSTA                                                                                                   

La meva proposta és clara:

– que es retiri immediatament la vacuna del papil·loma del calendari de vacunacions infantils al nostre país i es demanin responsabilitats a les autoritats sanitàries, a les companyies farmacèutiques i als metges que correspongui

mentre no passi això,

– que el personal sanitari encarregat d’administrar la vacuna informi correctament als pares de la incertesa i els perills d’aquesta vacuna; la meva recomanació és que cap pare ni mare no doni el seu consentiment perquè la seva filla sigui vacunada del papil·loma; si la nena ja ha rebut la primera dosi, que no li posin la segona; si ja ha rebut la segona, que no li posin la tercera

en cas que la nena ja hagi estat vacunada:

– que els pares sàpiguen que els efectes secundaris de tipus autoimmunitari es poden presentar molts mesos després de l’administració de la darrera dosi i que reaccionin de seguida davant de símptomes neurològics perquè hi ha tractament i la nena es pot salvar

en cas que hi hagi pares que malgrat tot vulguin posar aquesta vacuna a les seves filles:

– que sobretot s’assegurin abans que les vacunin que les nenes no estan infectades amb el VPH-16/18; en cas que ho estiguin, la vacuna pot fer que el risc de càncer de coll d’úter augmenti (cal recordar que el fet que una nena estigui infectada amb el VPH no vol dir que hagi estat sexualment activa, ja que el virus es pot contagiar d’altres maneres)

.

.


[1] Harper DM, Vierthaler SL. Next generation cancer protection: the bivalent HPV vaccine for females. ISRN Obstet Gynecol 2011. doi: 10.5402/2011/457204

[2] WHO/ICO HPV Information Center. Human papillomavirus and related cancers. Summary report update. November 15, 2010. Dades sobre Espanya. Accessible el 20 de novembre de 2012 a l’adreça: http://apps.who.int/hpvcentre/statistics/dynamic/ico/country_pdf/ESP_FS.pdf?CFID=6953469&CFTOKEN=42986681

[3] Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med 2010; 10(50): 7-17

[4] Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001

 

[5] Gerhardus A, Razum O. A long story made too short: surrogate variables and the communication of HPV vaccine trial results. J Epidemiol Community Health. 2010 May; 64 (5): 377-8.

[6] Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus (HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies: (How) Effective and Safe? Current Pharmac Design, 2013 (19)

[7] U.S. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). WONDER VAERS Request. http://wonder.cdc.gov/vaers.html (accedit al març de 2012)

[8] Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001

[9] Tomljenovic L, Shaw CA. Aluminum Vaccine Adjuvants: Are they Safe? Curr Med Chem 2011; 18 (17): 2630-7.

[10] Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med 2010; 10(50): 7-17

[11] Tomljenovic L, Shaw CA. Human papillomavirus (HPV) vaccine policy and evidence-based medicine: Are they at odds? Ann Med 2011. doi: 10.3109/07853890.2011.645353

[12] Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus (HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies: (How) Effective and Safe? Current Pharmaceutical Design, 2013 (19) ja és accessible via internet

[13] Vegeu la página web de l’associació de les afectades per la vacuna del papil·loma: http://www.aavp.es

[14] Europa Press. Muere una menor con asma en Gijón tras administrarle la vacuna del virus del papiloma. 14 setiembre 2012 (http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-muere-menor-asma-gijon-administrarle-vacuna-virus-papiloma-20120914224259.html)

[15] Voreacos D, Johnson A. Merck paid 3,468 Death Claims to resolve Vioxx Suits. Bloomberg, 27 juliol 2010.

 

UNA REFLEXIÓN Y UNA PROPUESTA EN RELACIÓN A LA VACUNA DEL VIRUS DEL PAPILOMA HUMANO.

Teresa Forcades i Vila. Médica especialista en Medicina Interna y Doctora en Salud Pública.

Teresa Forcades ha  querido hacer este vídeo para dar toda la información de la que dispone sobre la vacuna del virus del papiloma humano.

Web del Monasterio de Sant Benet de Montserrat donde se pueden encontrar los escritos de Teresa Forcades.

La entrevista se ha realizado con la única intención de difundir toda esta información al mayor número de personas posible, con el objetivo de que cada uno pueda escoger libremente.

Vídeo grabado el 2 de diciembre de 2012 en el Monasterio de Sant Benet de Montserrat por Lídia Pujol y Laura Rubio.

.

.

 

Document en pdf (català)

.

Document en pdf (castellà)

.

 

UNA REFLEXIÓN Y UNA PROPUESTA EN RELACIÓN A LA VACUNA DEL VIRUS DEL PAPILOMA HUMANO (VPH)    

20 noviembre ‘12

Teresa Forcades i Vila, médica, doctora en salud pública         

 

 

1. DATOS EPIDEMIOLÓGICOS

– de VPH existen más de 100 tipos que se encuentran habitualmente en la piel y las mucosas y que no sólo se transmiten por vía sexual: el contacto habitual entre padres e hijos, por ejemplo, puede transmitir el virus; no haber tenido relaciones sexuales no es ninguna garantía que no se esté infectado con este virus

– hay unos 12 tipos de este virus que se denominan de alto riesgo porque pueden ser causa de un cáncer, pero incluso cuando se tiene una infección con uno de estos tipos, lo habitual es que no se produzca un cáncer; el cáncer de cuello de útero se produce en mucho menos del 1% de los casos de infección [1]

– los tipos del virus que causan cáncer con más frecuencia son el VPH-16 y el VPH-18; en España – a diferencia de lo que ocurre en la mayoría de países del mundo – el porcentaje de cánceres causados por el VPH-16 y el VPH-18 no es del 70%, sino sólo del 56% (el VPH-16 causa el 51% de los casos y el VPH-18 el 5%; en España hay como mínimo 8 tipos más de VPH que causan cáncer) [2]

– la citología vaginal (test de Papanicolau) realizada cada 2-3 años es capaz de detectar en una fase temprana el cáncer de cuello de útero causado por todos los tipos de VPH de manera que se pueda eliminar con una intervención de láser antes de que dé ningún problema; el test de Papanicolau es sin duda la mejor medida preventiva para el cáncer de cuello de útero [3]

– la mortalidad de cáncer de cuello de útero en España es de 3,2 casos por cada 100.000 mujeres; 712 mujeres mueren cada año en España debido a este cáncer; la mayoría de estas muertes se podrían prevenir si estas mujeres se hicieran el test de Papanicolau (en la mayoría de países que hacen el test, la mortalidad es la mitad que en España)

– en cambio, dado que las vacunas disponibles no tienen proteínas de todos los VPH que causan cáncer sino sólo de los tipos 16/18, la máxima eficacia preventiva de estas vacunas en España es del 56%; en la práctica, no sólo no han demostrado su eficacia, sino que, como veremos a continuación, han demostrado que pueden causar la muerte o la invalidez permanente en niñas sanas  [4]

.

2. DATOS DE EFICACIA Y DE SEGURIDAD DE LAS VACUNAS VPH

– el VPH consta de una doble cadena de ADN circular protegida por una cápside que tiene 2 proteínas: la L1 y la L2; para fabricar las vacunas se aisla el fragmento del ADN del VPH que codifica la proteína L1 y se introduce en el genoma de la levadura; cuando la levadura se replica, se replica también la proteína L1 del VPH; las proteínas L1 así obtenidas se combinan entre ellas para formar unidades más grandes que se denominan VLP-L1 (en inglés: ‘virus-like particles L1’, es decir, no son virus de verdad sino ‘partículas parecidas al virus’ que contienen la proteína L1); estas partículas VLP-L1 se adsorben en un preparado de sales de aluminio que se denomina ‘adjuvante’ y que está destinado a excitar de forma artificial el sistema inmunitario para que el cuerpo fabrique más anticuerpos contra la proteïna L1 y para que éstos sean más potentes y duren más tiempo

– actualmente hay dos vacunas VPH disponibles: la Gardasil (2006) y la Cervarix (2009); la Gardasil es cuadrivalente (tiene proteína L1 de 4 tipos virales diferentes: 6/11/16/18); la Cervarix es bivalente (tiene proteína L1 de 2 tipos virales: 16/18)

– dado que el cáncer de cuello de útero tarda de 20 a 40 años a desarrollarse, a día de hoy no se puede saber si las vacunas del VPH son capaces de prevenir el cáncer de cuello de útero; para saberlo, habrá que esperarse hasta los años 2026-2046 [5]

– mientras nos esperamos, usamos lo que se denomina un ‘marcador indirecto’: en lugar de medir los casos de cáncer, medimos los casos de ‘displasia’ (quiere decir los casos en que la infección del VPH ha provocado que las células del cuello de útero tengan una forma anormal); las vacunas del VPH han demostrado hasta ahora una eficacia por debajo del 41% para prevenir la displasia moderada o grave (CIN 2/3+); en los casos con infección previa por VPH-16/18, la vacuna puede aumentar los casos de displasia e incluso de cáncer de cuello de útero [6]

– en cuanto a la seguridad, según el registro VAERS de los EEUU, las vacunas del VPH son responsables del 60% de los efectos secundarios serios causados por el conjunto de todas las vacunas: esto incluye el 64% de las muertes y el 82% de la invalidez permanente; en números absolutos esto son 37 muertes y 464 invalideces permanentes en chicas previamente sanas que tienen de 16 a 29 años [7]

– los investigadores Tomljenovic y Shaw acaban de demostrar la presencia de las partículas VLP-16L1 de la vacuna Gardasil en el cerebro de dos chicas de 14 y de 19 años que estaban previamente sanas y que han muerto después de que se les administrara la vacuna; la causa de la muerte parece ser una vasculitis cerebral autoimmune causada por el adjuvante de aluminio de la vacuna; este adjuvante excita el sistema inmunitario de forma tan potente que éste fabrica anticuerpos contra la proteína L1 del VPH-16 en una cantidad 10 veces superior a lo que es normal; estos anticuerpos hiper-excitados por el aluminio parecen ser la causa de la vasculitis autoimmune que ha matado a estas niñas [8]

.

3. IRREGULARIDADES QUE DEBEN SER EXPLICADAS

– los adjuvantes de aluminio hace más de 90 años que se usan en las vacunas, pero existe una irregularidad gravísima en los estudios realizados hasta ahora sobre su seguridad que hace que estos adjuvantes puedan tener efectos neurotóxicos y inmunogénicos incluso mortales sin que nos hayamos dado cuenta; la irregularidad es que en los estudios de seguridad de las vacunas que contienen adjuvantes de aluminio se han usado de forma sistemática grupos control a los cuales en lugar de inyectarles una sustancia inerte como correspondería se les inyectaba un pseudo-placebo que contenía las mismas sales de aluminio que la vacuna; así, los problemas neurológicos, los problemas de autoinmunidad y las muertes eran los mismos en el grupo que se vacunaba que en el grupo control, pero esto no era porque la vacuna no tuviera efectos secundarios sino porque a ambos grupos se les estaba inyectando aluminio [9]

– otra irregularidad que hay que explicar es que las autoridades sanitarias hablan de la vacuna del papiloma como si sus efectos duraran de por vida, cuando se ha demostrado que más de un tercio de las niñas vacunadas con Gardasil pierden los anticuerpos para el VPH-18 al cabo de 5 años [10]

– una tercera irregularidad: en los estudios de eficacia sólo se ha publicado el valor del intérvalo de confianza, pero no el valor de la ‘p’ (una medida estadística sin la cual los resultados del estudio no se pueden interpretar) [11]

– una cuarta irregularidad: la frecuencia de los efectos secundarios se ha medido a menudo como porcentaje del total de vacunas distribuidas en lugar de medirse como porcentaje del total de vacunas administradas; esto da porcentajes de efectos secundarios falsamente bajos porque el total de vacunas distribuidas siempre es mucho más elevado que el total de vacunas administradas [12]

– una quinta irregularidad que puede tener consecuencias legales para las autoridades sanitarias catalanas y españolas es que a los padres se les ha dicho que la prevención esperada es del 70% de los cánceres cuando en España la máxima posible es del 56%, se les ha dicho que la vacuna ha demostrado su eficacia en la prevención del cáncer del cuello de útero cuando no es verdad, y se les ha dicho que la vacuna es segura cuando hay muertes e invalidez permanente documentadas

– la sexta irregularidad es la manera como el personal médico trata en general a las niñas que tienen efectos secundarios graves y a sus familias: ignorando los miles de casos de todo el mundo que describen síntomas de tipo neurológico asociados a la vacuna, a muchas de estas niñas se los dice que sus síntomas tienen un origen psicológico y se responsabiliza a ellas o a sus padres del drama que están viviendo [13]

– la séptima y última irregularidad es que una vacuna como ésta que no tiene demostrada su eficacia y que tiene efectos secundarios tan graves, haya sido incluida en el calendario de vacunaciones infantiles de más de 100 países y que en muchos de estos países – incluido el nuestro – se administre en las escuelas, de forma que son los maestros y no los médicos los que informan de la vacuna a los padres y les piden su consentimiento informado

.

UNA REFLEXIÓN                                                                                              

El día 8 de septiembre de 2012 murió en Asturias una niña de 13 años tras recibir la segunda dosis de la vacuna [14]. El riesgo de morir debido a la vacuna del papiloma es menor que el riesgo de morir debido al cáncer de cuello de útero, pero hay una diferencia esencial: las que mueren o se quedan inválidas de por vida debido a la vacuna son chicas jóvenes y sanas que mueren por culpa de una intervención de salud pública recomendada por las autoridades sanitarias; las que mueren por el cáncer de cuello de útero son mujeres mayores que si tuvieran acceso al test de Papanicolau seguramente no morirían. No tiene ningún sentido exponer a una invalidez permanente o a la muerte a una niña sana para prevenir un cáncer que se puede prevenir con una intervención inocua (el test de Papanicolau seguido de la ablación con láser).

Hay que recordar que en 2007 la misma compañía farmacéutica que fabrica la vacuna Gardasil (Merck), fue condenada por un tribunal penal de los EEUU por el hecho de haber escondido información de vital importancia en relación a la seguridad de su medicamento anti-inflamatorio Vioxx; este medicamento causó infarto de miocardio o embolia cerebral a más de 30.000 personas antes de que finalmente fuera retirado del mercado (se aprobó en 1999 y se retiró en 2004); la compañía Merck recibió una sanción multimillonaria por este delito, pero el coste de la multa – a pesar de ser multimillonaria – fue inferior a los beneficios que Merck había conseguido con la venta de Vioxx; ninguno de los responsables de este delito que costó la vida a más de 3.000 personas no fue a la prisión [15].

UNA PROPUESTA                                                                                              

Mi propuesta es clara:

– que se retire inmediatamente la vacuna del papiloma del calendario de vacunaciones infantiles en nuestro país y se pidan responsabilidades a las autoridades sanitarias, a las compañías farmacéuticas y a los médicos que corresponda

mientras no pase esto,

– que el personal sanitario encargado de administrar la vacuna informe correctamente a los padres de la incertidumbre y los peligros de esta vacuna; mi recomendación es que ningún padre ni madre no dé su consentimiento para que su hija sea vacunada del papiloma; si la niña ya ha recibido la primera dosis, que no le pongan la segunda; si ya ha recibido la segunda, que no le pongan la tercera

en caso de que la niña ya haya sido vacunada:

– que los padres sepan que los efectos secundarios de tipo autoinmunitario se pueden presentar muchos meses después de la administ ración de la última dosis y que reaccionen enseguida ante síntomas neurológicos porque hay tratamiento y la niña se puede salvar

en caso de que haya padres que a pesar de todo quieran poner esta vacuna a sus hijas:

– que sobre todo se aseguren antes de que las vacunen que las niñas no están infectadas con el VPH-16/18; en caso de que lo estén, la vacuna puede hacer que el riesgo de cáncer de cuello de útero aumente (recuerdo que el hecho que una niña esté infectada con el VPH no implica que haya sido sexualmente activa, puesto que el virus se puede contagiar de otras maneras)

.

.

[1] Harper DM, Vierthaler SL. Next generation cancer protection: the bivalent HPV vaccine for females. ISRN Obstet Gynecol 2011. doi: 10.5402/2011/457204

[2] WHO/ICO HPV Information Center. Human papillomavirus and related cancers. Summary report update. November 15, 2010. Datos sobre España. Accesible el 20 de noviembre de 2012 en: http://apps.who.int/hpvcentre/statistics/dynamic/ico/country_pdf/ESP_FS.pdf?CFID=6953469&CFTOKEN=42986681

[3] Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med 2010; 10(50): 7-17

[4] Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001

 

[5] Gerhardus A, Razum O. A long story made too short: surrogate variables and the communication of HPV vaccine trial results. J Epidemiol Community Health. 2010 May; 64 (5): 377-8.

[6] Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus (HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies: (How) Effective and Safe? Current Pharmac Design, 2013 (19)

[7] U.S. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). WONDER VAERS Request. http://wonder.cdc.gov/vaers.html (consultado en marzo de 2012)

[8] Tomljenovic L, Shaw CA. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceutic Reg Affairs 2012, S12:001. doi: 10.4172/2167-7689.S12-001

[9] Tomljenovic L, Shaw CA. Aluminum Vaccine Adjuvants: Are they Safe? Curr Med Chem 2011; 18 (17): 2630-7.

[10] Harper DM, Williams KB. Prophylactic HPV vaccines: current knowledge of impact on gynecologic premalignancies. Discov Med 2010; 10(50): 7-17

[11] Tomljenovic L, Shaw CA. Human papillomavirus (HPV) vaccine policy and evidence-based medicine: Are they at odds? Ann Med 2011. doi: 10.3109/07853890.2011.645353

[12] Tomljenovic L, Shaw CA, Spinosa JP. Human Papillomavirus (HPV) Vaccines as an Option for Preventing Cervical Malignancies: (How) Effective and Safe? Current Pharmaceutical Design, 2013 (19) ya es accesible via internet

[13] Ver la pág. web de la Asociación de las Afectadas por la Vacuna del Papiloma: http://www.aavp.es

[14] Europa Press. Muere una menor con asma en Gijón tras administrarle la vacuna del virus del papiloma. 14 setiembre 2012 (http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-muere-menor-asma-gijon-administrarle-vacuna-virus-papiloma-20120914224259.html)

[15] Voreacos D, Johnson A. Merck paid 3,468 Death Claims to resolve Vioxx Suits. Bloomberg, 27 julio 2010.