Dimarts passat el president Mas va presentar la seva proposta política pel país: una llista única que aplegui tots els partits que estan a favor de la independència, però que no es limiti a ells; una llista única que, a més dels partits i –excepcionalment– fins i tot per sobre dels partits, tingui representants de la societat civil organitzada i sigui també capaç de sumar persones a títol individual que actuïn com a expertes i inspirin confiança a una majoria de l’electorat. L’objectiu és explícit i clar: aconseguir la majoria absoluta en unes eleccions autonòmiques anticipades amb una llista que treballarà per la independència de Catalunya en un termini de divuit mesos. El president Mas es va oferir a encapçalar aquesta llista única, però va deixar també oberta la possibilitat de no fer-ho. Si no hi ha una llista amb garanties de tenir majoria absoluta, el president no convocarà eleccions.
Per què em sembla negativa pel país aquesta proposta?
Per dos motius: perquè imposa la reducció de la pluralitat democràtica com a condició necessària per avançar les eleccions; i perquè no reconeix que en matèria social podem fer ja ara i amb el pressupost que tenim molt més del que fem a favor de les persones més pobres.
1. perquè imposa la reducció de la pluralitat democràtica com a condició necessària per avançar les eleccions
La pluralitat de partits i de moviments socials a favor de la plena autodeterminació és la gran riquesa del procés sobiranista català i és el que li dóna la seva força democràtica. El poble català ha evitat fins ara caure en la trampa del reduccionisme i ha reeixit a mantenir viu el debat social enmig d’un decidit i contundent procés sobiranista.
El fre al procés sobiranista no ha estat fins ara la pluralitat de partits, ha estat el president.
Si el president Mas hagués consultat els partits que donaven suport a la consulta en lloc de cancel·lar el primer 9N en solitari com va fer, aquests partits que ara vol eliminar temporalment del Parlament català l’haurien convençut per tirar-lo endavant. ERC, la CUP i ICV-EUiA volien tirar endavant el primer 9N malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. L’ANC també ho volia. El president no. Igualment, si el president hagués consultat les més de 3.000 entitats integrants del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, és de suposar que aquestes hauríem fet pinya a favor de la desobediència civil pacífica per tirar endavant la primera versió del 9N. Per què no ho va fer? Per què el president Mas no va consultar els altres partits, amb els quals tenia un compromís explícit de cara a donar suport al primer 9N, i per què no ens va consultar a la societat civil organitzada en el Pacte Nacional pel Dret a decidir? Com pot ser que qui va impedir en solitari el 9N en la seva versió democràticament més sòlida, ens demani que confiem en ell per tirar endavant la independència, i alhora ens demani que desautoritzem temporalment les forces polítiques que ens haurien portat a celebrar el primer 9N si ell no ho hagués impedit?
No ha estat el 9N l’únic moment en què Mas ha frenat el procés sobiranista. El mandat que va rebre el desembre de 2012 era per realitzar tot seguit la consulta. No ho va fer. Va supeditar la consulta a l’aprovació d’uns pressupostos que han fet que Catalunya sigui l’autonomia espanyola on més ha augmentat la distància entre rics i pobres des de l’inici de la crisi. Aquest és el segon punt de la meva crítica.
2. perquè no reconeix que en matèria social podem fer ja ara i amb el pressupost que tenim molt més del que fem a favor de les persones més pobres
Crec que és obvi que a Catalunya tenim un dèficit fiscal, però això no ens hauria de fer tancar els ulls a la realitat del mal ús i la mala distribució que estem fent dels minvats recursos que tenim. La proposta del president Mas no inclou mesures de xoc per pal·liar els efectes devastadors per a les persones més vulnerables que estan tenint les retallades en prestacions socials. Que a Catalunya la distància entre rics i pobres hagi augmentat no s’explica pel dèficit fiscal (informe INSOCAT 2012, en pdf). Només s’explica perquè hem distribuït malament els recursos que tenim. La proposta de Mas no inclou el qüestionament a fons del model econòmic que permet això i, sense qüestionar el model econòmic, no serà possible sortir de la pobresa. L’informe de Càritas 2014 sobre pobresa i exclusió social (pdf) assenyala que la majoria de pobres a l’estat Espanyol, incloent Catalunya, s’han generat durant la dècada de major bonança econòmica, durant els anys de creixement econòmic. Com pot ser això? Perquè tenim un sistema econòmic injust i hem fet polítiques que han posat els beneficis econòmics d’uns pocs per sobre de les necessitats de la majoria. Ara mateix, la Unió Europea està negociant un tractat de lliure comerç amb els Estats Units (el tractat es diu TTIP). Si s’arriba a aprovar, aquest tractat faria que qualsevol empresa multinacional tingués la possibilitat legal de denunciar qualsevol dels governs democràtics de la Unió Europea en cas que aquests governs prenguin una decisió contrària als interessos econòmics d’aquesta empresa, encara que aquesta decisió sigui bona o fins i tot necessària per assegurar el benestar dels ciutadans. Per exemple, si el govern de la futura Catalunya independent volgués fer un hospital públic en una ciutat on una d’aquestes multinacionals tingués un hospital privat, la multinacional podria denunciar el govern de la futura Catalunya independent pel fet d’atemptar contra els seus interessos. Com és possible que els líders polítics de la Unió Europea estiguin negociant aquest tractat que ens afectarà d’una manera tan greu sense que els ciutadans europeus siguem consultats sobre si això ho volem o no? El 6 de maig passat, Izquierda Unida (IU) va proposar al parlament espanyol que es fes un referèndum sobre si Espanya volia o no acceptar aquest tractat tan profundament antidemocràtic. IU volia que es preguntés a la gent i se’ls donés la possibilitat d’exercir el dret a decidir sobre el seu futur. La proposta d’IU va ser rebutjada perquè hi va haver quatre partits que van votar en contra de fer el referèndum. Aquests partits van ser el PP, el PSOE, UPyD … i CiU! (vídeo). CiU va votar en contra que se’ns preguntés què opinem i què volem en un tema que afecta tan directament la nostra sobirania? El president Mas ens diu que hem d’aconseguir la independència dins del marc legal europeu, però no ens diu que el seu partit està fent possible activament que aquest marc sigui cada cop més restrictiu de la sobirania real.
Quan vaig publicar al diari anglès The Guardian un article en defensa de la independència de Catalunya, molts dels comentaris valoraren positivament la intenció d’aprofitar la construcció d’un país nou per avançar vers una major justícia social, però van afegir que això no seria possible perquè el procés català està dominat pels defensors dels poders econòmics. Permetrem que tinguin raó?