–En aquest moment de tanta incertesa, ¿on hauríem de clavar urgentment la nostra atenció?
–En l’últim informe de l’Insocat (Indicadors Socials de Catalunya), segons el qual el gener d’aquest any hi havia un 12% de famílies amb moltes dificultats per arribar a final de mes, és a dir, que si no fan cua en algun lloc perquè els donin menjar, no mengen. A aquest 12% sumem-hi el 18% de les famílies que tenen bastantes dificultats. Tenim un 30% de llars en situació de pobresa, més una cota d’atur superior al 20%, que arriba al 50% en els acabats de llicenciar. Són dades esborronadores. Catalunya és la comunitat autònoma on ha augmentat més la pobresa en els dos últims anys, i les més afectades són les famílies amb nens petits.
–¿És suficient el que fan les administracions per pal·liar-ho?
–No només no és suficient, sinó que és contrari al que s’hauria de fer. A l’Estat espanyol s’ha produït un frau fiscal i una amnistia fiscal. Segons els números que jo tinc, el frau ha estat de 90 milions d’euros, l’equivalent a totes les retallades. És a dir, que si s’hagués perseguit el frau fiscal no hauria fet falta cap retallada.
–Però les notícies situen membres de l’Administració en primera línia de la corrupció…
–Hem d’establir unes balances capaces de detectar la corrupció i respondre-hi. Però per a mi el problema més greu és que tenim un sistema, el marc global del nostre funcionament social i econòmic, que va en contra dels drets fonamentals, com es demostra ara. El nostre marc diu: el primer és el benefici econòmic.
–¿Com es canvia el sistema?
–Com a mínim, hauríem de crear la plataforma necessària per parlar d’això entre tots, perquè la meva impressió és que la majoria del país vol una cosa diferent del que vivim. Crec que hi ha una majoria social contrària a fer que el deute, que era en un 81% privat i només el 19% era públic, hagi passat tot a ser públic, perquè s’ha agafat els deutors privats i se’ls ha dit: no pateixin, ja ho assumim nosaltres. I nosaltres, ¿qui som? Som vostè i jo. I a vostè i a mi ens haurien d’haver consultat, perquè llavors hauríem dit: ¿El deute de Bankia? No, gràcies, no el vull. Això explica molt senzillament però exactament el que ha passat. No és cap exageració.
–¿On és l’error del sistema capitalista?
–És un sistema èticament condemnable perquè és fal·laç, es presenta com a defensor de la llibertat, i per tant del risc, però quan el risc no li va bé l’Estat ha de rescatar. A la pràctica, l’empresari, no l’empresari a qui jo aprecio i del qual m’agradaria que n’hi hagués cada vegada més, sinó l’empresari capitalista ha estat vinculat des de la revolució industrial al poder polític i al poder militar, ha fomentat lleis favorables als seus interessos, tipus de contractacions laborals, proteccionisme comercial…
–¿Què és per a vostè l’ètica?
–Per mi, el principi bàsic de l’ètica és donar a les persones l’espai que necessiten per poder realitzar-se. Va contra l’ètica qualsevol cosa que violenti una altra persona.
–¿El capitalisme, tal com l’hem vist, és incompatible amb l’ètica?
–Sí, perquè en el sistema capitalista jo et llogo perquè treballis per a mi i, amb el teu treball, jo puc guanyar 1.000 euros al dia i a tu et pago un euro. ¿La nostra societat vol viure en una situació en què se’ns pugui fer això? Jo crec que no.
–Però constituir la plataforma per dir-ho en veu alta és gairebé utòpic.
–Hi ha sortides revolucionàries, però la que jo voldria és pacífica i democràtica. No crec que el fi justifiqui els mitjans. Per això crec en una plataforma àmpliament representativa de les voluntats populars que es presenti a les eleccions amb l’objectiu de convocar una assemblea constituent. Hem d’aconseguir aquesta unitat de base, recuperar el subjecte polític, ser conscients que el poder està a les nostres mans.
–Fins que no s’aconsegueixi, ¿què es pot fer per no caure en la desesperança?
–El que jo plantejo no és per d’aquí 20 anys, però tampoc per demà passat. En canvi, les necessitats de persones a qui pot ser que avui vinguin a buscar per fer-les fora de casa seva –més de 500 desnonaments diaris a l’Estat– són urgentíssimes. I la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és un model a seguir per recolzar, parar el cop, acompanyar els que injustament reben l’impacte brutal d’aquesta crisi provocada per d’altres que se n’estan beneficiant, i a qui estem premiant. Premiem amb diners, prestigi i fins i tot amb càrrecs els que han causat aquesta crisi, entitats financeres i responsables polítics que van aprovar traslladar el deute privat a l’àmbit públic.
–Crida l’atenció que des de la política no sembla haver-hi reflexions personals sobre les injustícies.
–Crida l’atenció, sí. I crec que és pel sistema que tenim muntat, que impossibilita que algú amb pensament independent pugui arribar a ocupar un càrrec polític important. Els partits decideixen el lloc que ocupes i de qui cobres. No ets independent llevat que estiguis disposat a perdre la feina. Si les llistes fossin obertes, seria la gent qui votaria i concediria aquest lloc de treball. La gent seria la força del polític, i la seva força també enfront del partit, i això li atorgaria la seva independència.
–Novament, és el sistema l’error.
–Sí, jo no estic d’acord amb el desprestigi de la política. Crec que la política és una cosa molt noble i fonamental per a la vida en comú. El que impulsa la vida pública és l’activitat política, però hem d’aspirar a una activitat política bona, que representi els anhels reals del poble. No podem quedar-nos en una crítica en bloc de la política perquè això a l’ statu quo li va molt bé, perquè si estàs en contra de la política, no faràs cap organització de base capaç de guanyar unes eleccions que canviï el marc.
–¿Quina funció desenvolupa la solidaritat en aquests moments?
–Ara és fonamental. Tots els informes diuen que són la família i la xarxa bàsica d’amistats, les unitats afectives, les que estan parant el cop. Aquest 12% i aquest 18% aguanten perquè els avis amb pensió acullen fills i néts sense feina, o Càritas i altres col·lectius com la comunitat de benedictines de Barcelona també reben més peticions d’ajuda immediata. En la meva comunitat hem hagut de prescindir d’un cotxe i fer altres ajustos.
–Deia que aprecia l’empresari.
–Sí. La situació ideal per mi seria que tothom fos empresari, encara que fos en cooperativa. Seria molt bo eliminar la patronal. Llogar algú per treballar, intrínsecament va contra la dignitat. A Sant Benet tenim una empresa, una botiga i un taller de ceràmica, però no som capitalistes, totes les que hi treballem en som copropietàries. L’empresa és una possibilitat d’inventar allò a què vols dedicar la teva vida laboral, en funció dels teus talents. L’emprenedoria és fonamental en un país. Treballar no és fitxar i tenir un bon sou, sinó fer el món millor.
–Però els petits són els que més s’ofeguen en aquests moments.
–Però són els que tenen compromís local, les petites botigues aporten qualitat de vida, i no les grans superfícies, que no sabem on reverteixen els guanys.
–De l’actualitat vaticana, ¿què és el que més li crida l’atenció?
–La immunitat de Benet XVI, respecte al seu requeriment judicial com a possible encobridor en temes de pederàstia –immunitat que es mantindrà, sempre que es quedi al Vaticà–. Em sembla una decisió inadequada, i veig que ningú ho qüestiona. Per mi aquesta immunitat demostra una vegada més que l’actual estructura d’institució eclesial és opaca i no representa la majoria de catòlics.
.
Para Todos La 2 – Vídeo: Teresa Forcades
11 mar 2013
Huye de la polémica, pero defiende sus opiniones con ahínco. El siguiente reportaje nos presenta a esta monja benedictina, científica y teóloga que, aunque escandalice a su entorno religioso, se declara feminista y a favor de la homosexualidad. Especialmente combativa con la industria farmacéutica, Teresa Forcades se hizo famosa en internet por su campaña contra la vacuna de la gripe A.
Enviar comentario