LÍDIA PUJOL  CANTANT. PARTICIPARÀ EN EL CONCERT PER LA LLIBERTAT

Qui sóc
La cantant i poeta catalana, nascuda a Barcelona el 1968, s’arrenca en mig de l’entrevista en una autodefinició sense adonar-se’n. “Per què em dic Lídia, perquè em dic Lídia. Per què sóc catalana, perquè sóc catalana. Per què m’agraden els macarrons, perquè m’agraden. És així com m’agrada a mi, no en sabria dir res més. No haig de donar explicacions.” De pare andalús i mare catalana, Pujol reivindica “l’escudella barrejada” amb el seu treball artístic dels darrers vint anys.
.

“El gest de Rose Parks seient en aquell autobús de blancs va tenir més pes que un miler de camps nous cantant per la llibertat”

“Si ens independitzem sense assenyalar la direcció de la independència el govern seguirà a les ordres de la Troika”

“Cal ser forts. Si no, ens donaran una independència passada per aigua com a la Transició”

22/06/13 02:00 – BARCELONA – Sergi Picazo El Punt Avui

Barcelona. Entrevist

La cantant Lídia Pujol, en un cafè de Barcelona Foto: JUANMA RAMOS

.

Lídia Pujol cantarà la cançó País Petit de Lluís Llach amb el guitarrista Pau Figueres, al Concert per la Llibertat del Camp Nou. Per a ella, però, el seu país més petit és el seu cos: «són petits cossos els qui formem un país. Miro de ser en la mesura que em relaciono amb els altres, el campanar veí de la cançó», diu.

Per què participa al concert?

Hi estic més pel deure que pel dret a decidir. Tinc el deure de proclamar que vull decidir sobre el deute, les retallades, la privatització de la salut, la cultura…, i el dret a ser escoltada. Ara és un moment per decidir pensant en el bé comú.

L’hora de comprometre’s.

Sí. Llibertat és responsabilitat i, per tant, compromís. El meu dret a decidir és el dret a decidir sobre la meva societat. Actualment els governs que tenim aquí són estructures construïdes sobre la mentida i l’abús sobre els dèbils. Cal un replantejament de les regles del joc. No poden ser escrites per aquells que ens governen perquè, si no, les fan a la seva mida.

Què decidirem? Continuarem privatitzant la sanitat com ara? Si no omplim la independència de justícia, canviarem un marc per un altre per seguir emmarcant l’Abús.  Si ens independitzem sense assenyalar la direcció d’aquesta independència, l’endemà, el govern seguirà també a les ordres de la Troika i del Banc Mundial. És un moment de radicalitat i de canvi. No volem una política i unes lleis que empresonen als lladres de pomes per omplir l’expedient, mentre inventen una crisi darrera l’altra per privatitzar els drets universals de la població i enriquir encara més als poderosos. Tenim una estructura legal i política finançada per lladres, i dir prou és el nostre deure, si no, deslegitimem el nostre dret a decidir, a ser.

Hi ha qui defensa allò de “primer la independència i després ja votarem el model de país».

No, no…Espero que no caiguem en aquest parany. No hem de perdre l’oportunitat de fer un canvi real. Podem pensar diferent, però hem de pensar junts. Tots estem farts. Hem d’aprofitar aquesta energia i dirigir-la junts cap a un mateix horitzó per aconseguir un canvi realment democràtic. Ningú vol que ens governin lladres, ni catalans, ni espanyols. O si? Aquesta és la primera pregunta que ens hem de fer. Aquesta és la força que ha d’omplir de contingut la paraula independència perquè es converteixi en un motor de canvi real. La vida és el procés de donar sentit a l’existència en totes les seves formes, ja siguis cantant, periodista, mestre, economista, mestressa de casa, polític,.. Viure és el procés de constituir-me en constant relació amb els altres, aquest és per mi el sentit profund de la paraula independència, i si no anem per aquí, quedarà diluïda.

Per què?

No tindrà la força per resistir tots els embats que rebrà el país. Això ens permetrà sostenir un procés que serà llarg i costós. Sinó, no durarem ni dos dies. Ens donaran una independència passada per aigua: com van fer amb l’Estatut i la Transició a la democràcia. No hem de voler negociar una independència a la baixa. No hem de voler abaratir el somni.

Està molt implicada en el Procés Constituent impulsat per Arcadi Oliveres i la monja Teresa Forcades. Què demanen?

El que demanem és respecte pel bé de la majoria i contra l’abús, reclams que omplen de contingut la independència. Qüestionem el perquè el PP i el PSOE van decidir, sense consultar al poble, canviar la «sagrada Constitució», per pagar el deute en lloc d’evitar els desnonaments.

Nosaltres som molt més que tota aquesta injustícia. El gest que va fer la Rose Parks el dia que va seure en aquell autobús de blancs va tenir més pes que un miler de camps nous cantant per la llibertat. Quan quotidianament no confrontem la injustícia de les petites coses amb el nostre dret i deure a decidir, permetem l’abús i li donem espai per actuar. M’agrada el Procés Constituent perquè vol recrear un país que tingui més a veure amb la veritat que amb la mentida. És una proposta per afavorir el bé de cadascú i el bé comú al mateix temps. No hi haurà cap transformació profunda si no va lligada a l’espiritualitat, a la tendresa. Cal iniciar un procés d’independència i transformació social tan llarg com calgui, perquè no seré lliure fins que tots no siguem lliures.

.

 Entrevista ElPunt

LÍDIA PUJOL  CANTANTE. PARTICIPARÁ EN EL CONCERT PER LA LLIBERTAT

Quien soy
La cantante y poeta catalana, nacida en Barcelona el 1968, se autodefine en medio de la entrevista sin darse cuenta. “Por qué me llamo Lídia, porque me llamo Lídia. Por qué soy catalana, porque soy catalana. Por qué me gustan los macarrones, porque me gustan. Es así como me gusta a mí, no sabría decir nada más. No tengo que dar explicaciones.” De padre andaluz y madre catalana, Pujol reivindica “l’escudella barrejada” con su trabajo artístico de los últimos veinte años..
.

“El gesto de Rose Parks sentándose en aquel autobús de blancos tuvo más peso que un millar de camps nous cantando por la libertad”

“Si nos independizamos sin señalar la dirección de la independencia el gobierno seguirá a las órdenes de la Troika”

“Hay que ser fuertes. Si no, nos darán una independencia pasada por agua como la Transición”

22/06/13 02:00 – BARCELONA – Sergi Picazo El Punt Avui

Barcelona. Entrevist

La cantante Lídia Pujol, en un café de Barcelona Foto: JUANMA RAMOS

.

Lídia Pujol cantará la canción País Petit de Lluís Llach con el guitarrista Pau Figueres, en el Concert per la Llibertat del Camp Nou. Pero, para ella, su país más pequeño es su cuerpo: «son pequeños cuerpos quienes formamos un país. Miro de ser en la medida que me relaciono con los otros, el campanario vecino de la canción», dice.

Por qué participa en el concierto?

Estoy más por el deber que por el derecho a decidir. Tengo el deber de proclamar que quiero decidir sobre la deuda, los recortes, la privatización de la salud, la cultura…, y el derecho a ser escuchada. Ahora es un momento para decidir pensando en el bien común..

La hora de comprometerse.

Sí. Libertad es responsabilidad y, por lo tanto, compromiso. Mi derecho a decidir es el derecho a decidir sobre mi sociedad. Actualmente los gobiernos que tenemos aquí son estructuras construidas sobre la mentira y el abuso sobre los débiles. Hace falta un replanteamiento de las reglas del juego. No pueden ser escritas por aquellos que nos gobiernan porque, si no, las hacen a su medida.
¿Qué decidiremos? ¿Continuaremos privatizando la sanidad como ahora? Si no llenamos la independencia de justicia, cambiaremos un marco por otro para seguir enmarcando el abuso. Si nos independizamos sin señalar la dirección de esta independencia, al día siguiente, el gobierno seguirá también a las órdenes de la Troika y del Banco Mundial. Es un momento de radicalidad y de cambio. No queremos una política y unas leyes que encarcelan a los ladrones de manzanas para llenar el expediente, mientras inventan una crisis tras otra para privatizar los derechos universales de la población y enriquecer todavía más a los poderosos. Tenemos una estructura legal y política financiada por ladrones, y decir basta es nuestro deber, si no, deslegitimamos nuestro derecho a decidir, a ser.

Hay quién defiende aquello de “primero la independencia y después ya votaremos el modelo de país».

No, no…Espero que no caigamos en esta trampa. No tenemos que perder la oportunidad de hacer un cambio real. Podemos pensar diferente, pero tenemos que pensar juntos. Todos estamos hartos. Tenemos que aprovechar esta energía y dirigirla juntos hacia un mismo horizonte para conseguir un cambio realmente democrático. Nadie quiere que nos gobiernen ladrones, ni catalanes, ni españoles. ¿O sí? Esta es la primera pregunta que nos tenemos que hacer. Esta es la fuerza que tiene que llenar de contenido la palabra independencia para que se convierta en un motor de cambio real. La vida es el proceso de dar sentido a la existencia en todas sus formas, ya seas cantante, periodista, maestro, economista, ama de casa, político,.. Vivir es el proceso de constituirme en constante relación con los otros, este es para mí el sentido profundo de la palabra independencia, y si no vamos por aquí, quedará diluida.

Por qué?

No tendrá la fuerza para resistir todos los embates que recibirá el país. Esto nos permitirá sostener un proceso que será largo y costoso. Sino, no duraremos ni dos días. Nos darán una independencia pasada por agua: cómo hicieron con el Estatuto y la Transición a la democracia. No tenemos que querer negociar una independencia a la baja. No tenemos que querer abaratar el sueño.

Está muy implicada en el Procés Constituent impulsado por Arcadi Oliveres y la monja Teresa Forcades. ¿Qué piden?

Lo que pedimos es respeto por el bien de la mayoría y contra el abuso, reclamos que llenan de contenido la independencia. Cuestionamos el porqué el PP y el PSOE decidieron, sin consultar con el pueblo, cambiar la «sagrada Constitución» para pagar la deuda en lugar de evitar los desahucios..

Nosotros somos mucho más que toda esta injusticia. El gesto que hizo Rose Parks el día que sentó en aquel autobús de blancos tuvo más peso que un millar de camps nous cantando por la libertad. Cuando cotidianamente no confrontamos la injusticia de las pequeñas cosas con nuestro derecho y deber a decidir, permitimos el abuso y le damos espacio para actuar. Me gusta el Procés Constituent porque quiere recrear un país que tenga más que ver con la verdad que con la mentira. Es una propuesta para favorecer el bien de cada uno y el bien común al mismo tiempo. No habrá ninguna transformación profunda si no va ligada a la espiritualidad, a la ternura. Hay que iniciar un proceso de independencia y transformación social tan largo cómo haga falta, porque no seré libre hasta que todos no seamos libres..

.

 Entrevista ElPunt