Aquest 23 d’abril estarem a dos llocs signant dos llibres: «Iter Luminis, un camí orientat» i «Iniciació als Vedes» amb el CD «Panikkar, poeta i fangador». Contenen quatre discs que representen nou anys i quatre etapes d’un mateix camí que continua.
És per a mi un honor que Fragmenta Editorial, que reuneix en el seu catàleg gran part de les meves lectures, presenti el llibre «Iniciació als Veda» de Raimon Panikkar amb el disc sorgit de la font que va inspirar l’espectacle Panikkar poeta i fangador. Orient i occident sóc.
És també per a mi gairebé un miracle que la Maria Ponsa m’hagi convidat al seu preciós Jardí de Rambla Catalunya amb Còrsega a firmar llibres. He passejat admirant embadalida la bellesa dels seus tresors vegetals tantíssimes vegades que hi posaré el cor, la veu, la mà i el Vòrtex per compartir amb la Fundació Casa Dalmases, Peccatum 7 i amb tot aquell que ho vulgui el veritable camí d’Identitat, l’Amor i la Llibertat.
El 23 d’abril de l’any 2010, estrenàvem a Sant Llorens de Morunys La Cerimònia de la Llum.
Aquell mateix dia apareixia a la meva vida la Teresa Forcades. Tot el que compartim a les seves classes al Monestir de Sant Benet de Montserrat és llum. Precisament la Llum que amb aquella cerimònia invocàvem.
23 d’abril de l’any 2019. Han passat 9 anys des que una estranya força m’empenyia fins a posar en relació el naixement de mare amb el naixement d’una consciència pròpia. Cançons de mare en relació amb cançons de Déu Mare. La Cerimònia de la Llum invocava una consciència arrelada.
Les primeres paraules d’aquell Camí que tot just encetàvem a Sant Llorenç situaven en un pla d’igualtat el desig consumat de Ser Amor de Maria amb el referent d’una vida digna i orientada al bé comú i els més vulnerables de Jesús. El redemptor i la corredemptora. Dos textos d’aquell espectacle esposaven les meves inquietuds quan jo encara no sabia que era Nosaltres.
Jo sóc el redemptor d’aquest món – li diu Jesús a la seva mare, tocant-se la ferida del pit sagnant. La Verge es treu el seu pit, li ensenya al seu fill, amb la mà assenyala aquest món i li diu: Si tu ets el redemptor fill meu, jo sóc la corredemptora, perquè has mamat de la meva llet i així has agafat carn humana.
Com et presentaves als homes d’aquest món, com un esperit?
T’he negat
mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
defora.
Són cegues, sordes, mudes
les nostres traïcions.
I la derrota.
Des dels seus inicis, la humanitat camina a peu coix i amb un membre que li fa de cama ortopèdica. Actualment una estranya força m’empeny a caminar posant en relació al redemptor i la redemptora, orient i occident, matèria i esperit, gestar i actuar, masculí i femení, poeta i fangador.
Aquest 23 d’abril de l’any 2019 allà on signarem llibres, l’espasa de Sant Jordi s’ha tallat la pròtesi, s’ha recol·locat el membre i, oferint la seva mà, ha convidat a la Dona que canta a caminar compartint una mateixa orientació tot dient: Dóna’m la mà, ets l’altra mà, no una costella. Anem?