Ara sé que el 17 de gener va ser Sant Antoni Abat. Ho sé perquè a l’església de Puig-redon, al costat de Ca meu (que no ho és però com si ho fos perquè me l’estimo) es va celebrar la benedicció d’animals i tractors. –Abans la processó la fèiem amb bous i mules però ara la fem amb els tractors al voltant de la casa. Em deia el Ramon Vilaseca de Cal Millet.
Vam fer la missa amb l’estimat mossèn Florenci Cases, la persona que va propiciar l’estrena de La cerimònia de la Llum a Sant Llorenç de Morunys l’any 2010 i el mossèn Lluís Prats, la persona que em va acollir a l’església d’Olius aquest estiu passat amb Iter Luminis. L’homilia, va ser magnifica i del tot adequada després que la nit anterior veies aterrada Ciutat morta al 33. Mossèn Lluís va parlar de recerca constant de Veritat. D’aprofundir enllà de les aparences.
Quan els tractors van començar a voltar, per mi va ser fascinant… quan en donar la primera volta van tornar a aparèixer vaig fer autoestop al tractor que encapçalava la comitiva i amablement es va aturar i em va convidar a pujar. Dins del tractor continuava al·lucinant: semblava que estigués dins de la nau estel·lar Enterprise de Star trek. Música, radio, calefacció, aire condicionat, comandaments laterals per avançar o endarrerir la nau… estava tan meravellada amb la novetat que xerrant ens vam descomptar però davant el dubte vam decidir que millor que sobres que no pas que faltes. Quan vam baixar ningú ens va dir res i va començar la venta de números per la rifa del pernil, la coca, la xocolata, la mistela i venga!!! Quan ja duia unes quantes alçades de porró algú em va dir – Oh, és clar que dóna més voltes del compte! – A si? – i tant!, n’heu fet quatre! -Coi!…, la felicitat vessa i es regala.
Va ser un dia preciós amb una companya de taula immillorable: L’Antònia Santaeulària de Cal Millet, nascuda a Moragues d’Ardèvol. La dona que m’ha ensenyat a estimar aquestes terres, els camins, les boires i tot el que sé de l’hort, tinc la seva aixada! Ara l’Antònia té alzheimer i ja no recorda qui sóc però al seu costat i relligant converses amb el que m’anava dient ens vam agafar de les mans i cada cop que esclatava de riure m’estrenyia mirant-me.
-Que guapa que ets, Antonia!, -Pallassa!! Em responia tot rient. Vaig ser feliç al seu costat i davant de la seva jove, la Carmina de Cal Millet que tant se l’estima i també amb els seus fills i néts.
Ara sé que quan ens estimem no importa que no ens entenguem.
Cantant la gent s’entén. Diu la Virgili i Ramon Llull ho diu així:
“Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell: -Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor; car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat.”
Aquí teniu unes imatges d’aquest nou món on visc. Desitjo que haver marxat de la Ciutat morta a aquest territori de masies em vivifiqui de tal manera que reanimem de veritat-viva tanta mentida-morta.
També us adjunto la nadala que hem estat cantant aquest any al pessebre d’Ardèvol la Laura de Castellet, l’Eva Virgili i jo dedicada a Sant Antoni i el porquet de la cueta torteta (eh, Laura?). (Gràcies companyes, ha sigut un grandíssim plaer i un honor cantar amb vosaltres en aquest pessebre amb ànima)