Diumenge 17 de gener del 2016 a Calaf vaig vibrar en un acte de perfecta independència: el desig d’un poble i els professionals de la música s’agermanaven per oferir al públic, un referent d’Amor i Llibertat d’identitat catalana.
Des de fa 90 anys, per pur desig i ganes de formar part i compartir, tot un poble i molts altres de la rodalia s’apleguen amb el perseverant i il·lusionat esforç de posar-se al servei d’una tradició de marcat caràcter català, el text centenari de Josep Maria Folch i Torres «Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús».
¿Oi que sembla que la cantant Lídia Pujol que fa música antiga, treballa amb poesia i saviesa mística per monestirs romànics i que, de tant en tant, surt per la tele, podria dir quatre coses amb propietat dels Pastorets donada la seva experiència i bagatge en el camp de la cultura popular? Doncs no. No els havia vist mai. Els coneixia de lluny per un disc que teníem a casa quan era petita, però res més, ni ganes. Un cop més, amb aquella ignorància que té Barcelona de la resta de Catalunya i a l’inrevés, gràcies a uns amics que he fet al territori que agermana l’Anoia i la Segarra, he anat a veure Els Pastorets de Calaf. Mentre dinàvem, he sabut que l’obra té una duració -amb entreacte inclòs- de tres hores. En saber-ho, he tingut una baixada de pressió que de poc em desmaio. -¿Tres hores de teatre amateur!? Però si jo, que m’hi dedico, no m’atreveixo a passar-me de l’hora trenta! –Oh, és que som fidels al text. M’ha dit el Josep, el director. La Maribel, rient, m’ha preguntat si duia l’ordinador per anar fent feina durant l’obra. Va, dona de poca fe!, que Catalunya sí que és Pop! Encara ric.
Bé, arriba el momentàs que m’assec i comença la cosa. Més de cent persones a escena: atrezzo, escenografia, vestuari, maquillatge, perruqueria, regidoria, direcció, llum, so, efectes especials, assajos, berenars, taquilles, acomodadors i tantes i tantes coses necessàries per fer un espectacle, estaven funcionant a tota màquina quan, de sobte, divinament, com el raig de llum de l’anunciació, es va fer present una encantadora i familiar música embolcallant de manera sublim les imatges. La banda sonora perfecta per cada escena, per cada transició, amb les dinàmiques adequades al temperament i el moment de la història, dels personatges i les coreografies. Era la banda sonora teatral dels Pastorets del mossèn i compositor Valentí Miserachs.
Però, què m’estava passant? A moments m’omplia d’orgull, de tendresa, d’identitat, de poble, d’individu responsable de la seva llibertat, de catalanitat… la tímbrica de la Cobla Sant Jordi em feia ressonar el moll de l’os en els moments punyents i feliços o m’entendria amb inspiradores harmonitzacions de precioses melodies. Em van enamorar les recreacions d’obres populars com La filadora, o El noi de la mare.
Des del meu punt de vista i sentir, l’embolcall musical del mestre Miserachs, i l’enregistrament de la Cobla Sant Jordi amb el Cor ARSinNOVA, són la safata perfecta per servir la feina dels actors i tot l’esforç que possibilita la funció, al públic que s’aplega a Calaf vingut d’arreu de Catalunya.
El desig de compartir una feina ben feta és allò que, per a mi, dóna sentit a tota acció. Sabem, però, que l’especialització sovint buida les accions d’entusiasme, i que amb l’entusiasme no n’hi ha prou per aguantar tres hores d’espectacle, per això crec que la trobada entre les ganes de “fer coses” d’un poble i la professionalitat de l’especialista, és el referent per reconquerir sempre la nostra dignitat, no sols com a poble, també com a persones.
I ara ja callo, que no vull fer-me pesada!, però com, per parlar d’Amor, les paraules són sempre insuficients, podria passar-m’hi tres hores. Actes amorosos i sempre més ben fets, aquesta és la vertadera fidelitat dels 90 anys dels Pastorets de Calaf.
Felicitats i Gràcies.
Lídia Pujol
(aprenent de persona)
Em satisfà molt el comentari sobre la teva experiència després d’assistir a una representació de Pastorets de Calaf. Com a participant des de fa anys en aquesta tradició tan arrelada en els calafins, m’agrada que hagis percebut emocions que de ben segur no pensaves que podries trobar en un espectacle com aquest.
Les coses que es fan amb entusiasme, esforç i convicció acaben encomanant aquest entusiasme al seu voltant, tan li fa que sigui una tradició de 100 anys o una obra de nova creació. Tanmateix un projecte coral com el que fem nosaltres fa que tothom se senti titular d’una part proporcional del seu resultat. A Pastorets tots en sentim en primer lloc hereus d’una tradició però també protagonistes d’un espectacle col.lectiu, on desgranem moments de costumisme, tradició, valors universals, tendresa, emocions i un llarg etzètera que fa que tothom trobi el seu moment .
M’alegro d’haver satisfet alguna espectativa en aquest sentit.