Donna DeCesare

Donna de Cesare – Children in a world of gangs
 

M’agrada que coincideixi la data del 23F amb el primer concert a Barcelona que proclama l’actitud que m’he proposat tenir davant de cada situació d’injustícia que trobi en el meu dia a dia. Vull fer la Revolució i tornar-la a fer constantment. Les situacions que cada dia m’etziba la vida per fer-la, me les vull prendre com veritables oportunitats. Sí, sovint em puja la sang al coll, és així.  I la feina de posar brides que tinc amb cadascuna d’aquestes glopades és el que jo anomeno fer la revolució. Aquesta revolució comença per reconèixer la meva vulnerabilitat. Sí, a mi, les bèsties de totes les selves del món, se’m pugen als ulls en actitud d’atac, de 0 a 100 en un segon. Avui vaig al jutjat a acompanyar als meus pares al judici per les preferents amb Bankia. Sí…. Ja estic sentint com se m’amunteguen a la boca les paraules del crit ofegat !Que le corten la cabeza! de la reina d’en Carroll. Avui seré temptada, perquè aniré a les Corts com si anés al teatre, a veure l’espectacle de llei dels poderosos pels poderosos. En aquest espectacle, mon pare i ma mare tenen un paper predeterminat: ma mare representa l’obediència i mon pare la violència. El meu, per caràcter, és decidir entre rebentar  i perdre els papers o fer la Revolució, és a dir, observar, pensar, decidir i actuar en direcció a sumar forces amb la resta d’afectats que som el 99 % de la població restant, per confrontar l’abús, la mentida i la traïció legalitzada.

Potser si jo hagués estat immersa en un entorn on ser és tenir una pistola, i sense la consciència de la preciosa feinada que implica Ser Persona, cada cop que em vénen ganes d’entrar a les Corts o al Parlament a cridar Prou!, en Tejero, al meu costat, hagués estat un bon noi…, potser  m’hauria quedat ben descansada.

La companyia de teatre que va fer aquell espectacle teloner del discurs del reietó, era boníssima. Van fer exactament el que se’ls hi va demanar. Penseu que l’obediència cega al director, a l’exèrcit, ho és tot. Com més obedient, més bo. Això sí, per garantir l’èxit de l’obra, a escena, cal tenir en compte el ritme, les dinàmiques, els cops d’efecte i, per això, la tècnica i l’educació perfecta és la que està basada en la relació d’acció-reacció. Per exemple. Acció pànic: representes un cop d’estat. Reacció salvació: fas sortir per la tele al reietó.

1966232_10151952680012286_2039317078_o

El marc constitucional sorgit de la transició, de la por, va ser creat pels hereus del dictador i relligat fins al dia d’avui en l’espectacle de circ que es va fer al parlament aquell 23F. El discurs del domador de feres gangós va afermar els ciments de la perfecta dictadura que tindria aparença de democràcia. Em refereixo al pare de la criatura, hereva de tota aquesta farsa, que li va prendre la pilota de les mans al nen i li va dir: “I ara, això que t’he fet jo, tu ho faràs als altres i ja et diré com. Tu no pensis i obeeix.” 

La Revolució és la feina de reconèixer la possibilitat infinita d’identificar-me amb mi mateixa, de ser jo, en lloc de ser obedient i reaccionaria. És la feinada de cercar la felicitat una i una altra vegada.

Perquè així ho he volgut, perquè ho he buscat i, per sort, sé profundament, inestablement, inspiradorament  que tot el que no és Amor no és res. La facilitat d’obeir, i la reacció a l’acció d’un altre, no és ser un mateix, no és Amor. I sense ser jo, sense ser Amor, sense el risc inèdit que implica estimar, no puc aspirar a la veritable felicitat. El consum, l’entreteniment, la falsa seguretat, la servitud, l’esclavatge i la reacció violenta, no donen sentit a la vida, a la mort.

El proper 23F el Pau Figueres i jo en farem un altre, d’espectacle, el de proclamar la felicitat de ser Jo, única i   en relació d’Amor amb els altres. Costa i, també perquè costa, dóna i omple de sentit la vida, per això Farem la revolució i la tornarem a fer. Perquè estem vius i ens toca.

poster 23F SPau5

Pd: Sabeu? D’ençà que penso aquestes coses i a cada glopada estic atenta de fer tant com puc el procés i les accions orientades en aquesta direcció, la certesa que la mort s’acosta cada dia és un estímul per ser qui sóc quan abans millor, i tinc menys por a perdre coses. Déu ser perquè aquesta orientació em fa guanyar indissociablement en dignitat i en qualitat de relacions.

No pots desmuntar la casa de l’amo amb les eines de l’amo.

Article a eldiario.es

 

 

Donna DeCesare

Donna de Cesare – Children in a world of gangs
 

Me gusta que coincida la fecha del 23F con el primer concierto en Barcelona que proclama la actitud que me he propuesto tener ante cada situación de injusticia que encuentre en mi día a día. Quiero hacer la Revolución y volverla a hacer constantemente. Las situaciones que cada día me achaca la vida por hacerla, me las quiero tomar como verdaderas oportunidades. Sí, a menudo me sube la sangre al cuello, es así. Y el trabajo de poner bridas que tengo con cada una de estas bocanadas es lo que yo llamo hacer la revolución. Esta revolución empieza por reconocer mi vulnerabilidad. Sí, a mí, las bestias de todas las selvas del mundo, se me suben a los ojos en actitud de ataque, de 0 a 100 en un segundo. Hoy voy al juzgado a acompañar a mis padres al juicio por las preferentes con Bankia. Sí… Ya estoy sintiendo como se me agolpan en la boca las palabras del grito ahogado Que le corten la cabeza! de la reina de Carroll. Hoy seré tentada, porque iré a las Cortes como si fuera al teatro, a ver el espectáculo de ley de los poderosos por los poderosos. En este espectáculo, mi padre y mi madre tienen un papel predeterminado: mi madre representa la obediencia y mi padre la violencia. El mío, por carácter, es decidir entre reventar y perder los papeles o hacer la Revolución, es decir, observar, pensar, decidir y actuar en dirección a sumar fuerzas con el resto de afectados que somos el 99% de la población restante, para confrontar el abuso, la mentira y la traición legalizada. Cada vez más me dan ganas de entrar en las Cortes o al Parlamento a gritar ¡Basta!

La compañía de teatro que hizo aquel espectáculo telonero del discurso del reyezuelo, era buenísima. Hicieron exactamente lo que se les pidió. Piense que la obediencia ciega al director, al ejército, lo es todo. Cuanto más obediente, más bueno. Eso sí, para garantizar el éxito de la obra, a escena, hay que tener en cuenta el ritmo, las dinámicas, los golpes de efecto y, por ello, la técnica y la educación perfecta es la que está basada en la relación de acción-reacción. Por ejemplo. Acción pánico: representas un golpe de estado. Reacción salvación: haces salir por la tele el reyezuelo.

1966232_10151952680012286_2039317078_o

El marco constitucional surgido de la transición, del miedo, fue creado por los herederos del dictador y encuadernado hasta el día de hoy en el espectáculo de circo que se hizo en el parlamento aquel 23F. El discurso del domador de fieras gangós afianzó los cimientos de la perfecta dictadura que tendría apariencia de democracia. Me refiero al padre de la criatura, heredera de toda esta farsa, que le quitó el balón de las manos al niño y le dijo: «Y ahora, esto que te he hecho yo, tú lo harás a los demás y ya te diré cómo.Tu no pienses y obedece. «

La Revolución es el trabajo de reconocer la posibilidad infinita de identificarse conmigo misma, de ser yo, en lugar de ser obediente y reaccionaría. Es la faena de buscar la felicidad una y otra vez.

Porque así lo he querido, porque lo he buscado y, por suerte, sé profundamente, inestablemente, inspiradoramente que todo lo que no es Amor no es nada. La facilidad de obedecer, y la reacción a la acción de otro, no es ser uno mismo, no es amor. Y sin ser yo, sin ser Amor, sin el riesgo inédito que implica estimar, no puedo aspirar a la verdadera felicidad. El consumo, el entretenimiento, la falsa seguridad, la servidumbre, la esclavitud y la reacción violenta, no dan sentido a la vida, a la muerte.

El 23F Pau Figueres y yo hicimos otro espectáculo, el de proclamar la felicidad de ser Yo, única y en relación de Amor con los demás. Cuesta y, también, da y llena de sentido la vida, por eso haremos la revolución y la volveremos a hacer. Porque estamos vivos y nos toca.

poster 23F SPau5

Pd: ¿Sabéis? Desde que pienso estas cosas y en cada bocanada estoy atenta de hacer tanto como puedo el proceso y las acciones orientadas en esta dirección, la certeza de que la muerte se acerca día a día es un estímulo para ser quien soy cuando antes mejor, y tengo menos miedo a perder cosas. Debe ser porque esta orientación me hace ganar indisociablemente en dignidad y calidad de relaciones.

No puedes desmontar la casa del amo con las herramientas del amo.

 

Artículo en eldiario.es