16/05/2013 – 22:50h

El missatge original d’aquesta Església parla d’igualtat, del fet que tots som únics i germans; el Magnificat canta «derroca els poderosos i exalça els humils…». Els Evangelis narren la historia d’un tal Jesús que va morir a la creu per proclamar fins al final aquestes idees amb fets. L’Arcadi i la Teresa tenen aquest referent, fins i tot sabent que a Jesús les coses no li van anar gaire bé. Creuen que si hi ha una Església que es proclama representant dels Evangelis, cal dir una i vegada una altra que les jerarquies són cosa dels éssers humans i no de l’Amor. Per tant, si ha de marxar algú, no són ells dos, sinó aquells que han segrestat durant mil·lennis l’espiritualitat de la nostra cultura i han pervertit la moral en benefici propi. ¿L’esquerra del nostre país respon amb fets a la ideologia social d’esquerres?, ¿La nostra democràcia és real? ¿Què podem fer? ¿Marxar de la societat o lluitar per canviar-la des de dins?  ¿Hi ha algú que pensi que dins de les pròpies famílies no existeix l’abús? ¿Què és més sacríleg, un capellà que abusa de les criatures o un pare que abusa del seu fill? ¿Si som tots éssers humans, quina diferència hi ha entre dins i fora?

Ens roben el pa i la música, el criteri i el misteri, a dins i a fora. Cal despertar d’aquest malson, perdre la por a percebre’ns a nosaltres mateixos i al nostre món, i fer-nos càrrec, sigui quin sigui el nostre lloc, que les veritables Política i Justícia són indissociables, com ho és ser persona del ser en comunitat.

Jesús és un referent d’Amor i Llibertat de la nostra cultura. Recuperar la consciència que essencialment som únics i diferenciats en relació d’igualtat de drets, que som comunitat, és pel que treballem les persones que volem a cada instant ser Persones; i aquest missatge està tan segrestat per aquesta Església que ha esdevingut jeràrquica com ho és la democràcia en una societat que ha incentivant la individualitat i la indignitat fins a la vergonya més vergonyosa, aprofitant i capitalitzant les debilitats humanes. Ha dissociat l’individu de la comunitat com si en la recerca constant de felicitat que som, es poguessin dissociar. El meu benestar no depèn només d’un bon sofà sinó de la meva relació d’amor amb el veí. Què fem? ¿Lluitem des de dins? ¿O marxem i deixem el nostre lloc vacant com va fer la rebel de Lilith permetent que l’home s’inventés una Eva feta a mida i instaurés l’abús i la competència en lloc de la cooperació, com a forma de relació entre els humans?

arcadi

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Justícia és la paraula de Déu que l’Arcadi i la Teresa proclamen, mentre els governs del món proclamen que el nostre déu són els diners, els mercats financers que han violat a porta tancada la Constitució imposant-se a les necessitats de les persones; els bancs, que, en lloc de fer una funció social als emprenedors, són rescatats amb els diners que representen el nostre treball, endeutant-nos per generacions.

El nom de Déu, que representa el misteri, la nostra transcendència, la possibilitat possible, el fa servir tothom en va, com per exemple ho va fer el senyor Bush amb el seu “eix del bé i eix del mal”. La Teresa i l’Arcadi, Lucía Caram, Pere Casaldàliga visibilitzen l’Església que no surt als mitjans i són l’Església de veritat, l’Església de base que forma part dels grups de lluita social de base; representen una nova imatge de Déu i de l’ésser humà, la de l’origen, la que ens diu que som germans i que la salvació no és possible fora de la comunitat.

casaldaliga

Sor-Lucia-Caram

Necessitem un veritable canvi polític que cerqui la Justícia, propiciat per subjectes únics i diferenciats que avancen també cap a un veritable canvi interior. Déu, és a dir AMOR, no és tota aquesta merda nostra, és l’esforç de convertir-la una vegada i una altra en adobs que nodreixen la terra i donen fruit. Jo miraré de posar bastons a les rodes a l’abús fins a l’últim alè i, a tu, et necessito al meu costat.

.

Cristian@s indignad@s: la lucha de la Iglesia rebelde

 

.

The Guardian: Keeping up with Teresa Forcades, a nun on a mission

 


16/05/2013 – 22:50h

El mensaje original de esta Iglesia habla de igualdad, de que todos somos únicos y hermanos, el Magnificat canta «derriba a los poderosos y enaltece a los humildes…» Los Evangelios narran la historia de un tal Jesús que murió en la cruz para proclamar hasta el final estas ideas con hechos. Arcadi y Teresa tienen ese referente incluso sabiendo que a Jesús las cosas no le fueron muy bien. Creen que si hay una Iglesia que se proclama representante de los Evangelios, hay que decir una y otra vez que las jerarquías son cosa de los seres humanos y no del amor. Por tanto, si debe irse alguien, no son ellos dos, sino aquellos que han secuestrado durante milenios la espiritualidad de nuestra cultura y han pervertido la moral en beneficio propio. ¿La izquierda de nuestro país responde con hechos a la ideología social de izquierda?, ¿Nuestra democracia es real? ¿Qué podemos hacer? ¿Irse de la sociedad o luchar para cambiarla desde dentro? ¿Hay alguien que piense que dentro de las propias familias no existe el abuso? ¿Qué es más sacrílego, un cura que abusa de las criaturas o un padre que abusa de su hijo? ¿Si somos todos seres humanos, ¿qué diferencia hay entre dentro y fuera?

Nos roban el pan y la música, el criterio y el misterio, dentro y fuera. Hay que despertar de esta pesadilla, perder el miedo a percibirnos en nosotros mismos y en nuestro mundo, y hacernos cargo, sea cual sea nuestro lugar, que las verdaderas Política y Justícia son indisociables, como es ser persona del ser en comunidad.

Jesús es un referente de Amor y Libertad de nuestra cultura. Recuperar la conciencia de que esencialmente somos únicos y diferenciados en relación de igualdad de derechos, que somos comunidad, es por lo que trabajamos las personas que queremos en cada instante ser Personas, y este mensaje está tan secuestrado por esta Iglesia que se ha vuelto jerárquica como lo es la democracia en una sociedad que ha incentivado la individualidad y la indignidad hasta la vergüenza más vergonzosa, aprovechando y capitalizando las debilidades humanas. Ha disociado el individuo de la comunidad como si en la búsqueda constante de felicidad que somos, se pudieran disociar. Mi bienestar no depende sólo de un buen sofá sino de mi relación de amor con el vecino. ¿Qué hacemos? ¿Luchamos desde adentro? ¿O nos vamos y dejamos nuestro puesto vacante como hizo la rebelde de Lilith permitiendo que el hombre inventara una Eva hecha a medida y instaurase el abuso y la competencia en lugar de la cooperación, como forma de relación entre los humanos?

arcadi

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Justicia es la palabra de Dios que Arcadi y Teresa proclaman, mientras los gobiernos del mundo proclaman que nuestro dios es el dinero, los mercados financieros que violan a puerta cerrada la Constitución imponiéndose a las necesidades de las personas; los bancos, que, en lugar de hacer una función social para los emprendedores, son rescatados con el dinero que representan nuestro trabajo, endeudándonos por generaciones.

El nombre de Dios, que representa el misterio, nuestra trascendencia, la posibilidad posible, lo utiliza todo el mundo en vano, como por ejemplo lo hizo el señor Bush con su «eje del bien y eje del mal». Teresa y Arcadi, Lucía Caram, Pere Casaldáliga visibilizan la Iglesia que no sale en los medios y son la Iglesia de verdad, la Iglesia de base que forma parte de los grupos de lucha social de base; representan una nueva imagen de Dios y del ser humano, la del origen, la que nos dice que somos hermanos y que la salvación no cabe fuera de la comunidad.

casaldaliga

Sor-Lucia-Caram

Necesitamos un verdadero cambio político que busque la Justicia, propiciado por sujetos únicos y diferenciados que avanzan también hacia un verdadero cambio interior. Dios, es decir AMOR, no es toda esta mierda nuestra, es el esfuerzo de convertirla una y otra vez en abonos que nutren la tierra y dan fruto. Yo intentaré poner palos a las ruedas al abuso hasta el último aliento y, a ti, te necesito a mi lado.

.

Cristian@s indignad@s: la lucha de la Iglesia rebelde

 

.

The Guardian: Keeping up with Teresa Forcades, a nun on a mission