Porto assajant el concert de diumenge des de les 10 del matí al Monestir, amb l’Aniol Bastit al so i el Miquel Àngel Cordero al contrabaix. Estic realment esgotada de treballar a tots nivells: musical, arranjaments, enllaços, la veu, la concentració, el diàleg, el sentit del guió, les relacions amb les persones de la casa, del Monestir, que fan possible tot això. He pogut assaborir els fruits de la preciosa ressonància mil·lenària de l’espai i que l’Aniol, amb el seu enginy, ha potenciat per gaudir encara millor de la relació amb la pedra. Meravellosament esgotada també de comunicació sublim amb el mestre dels espais sonors, visuals, acollidors, Miquel Àngel: ens escoltàvem, ens sorpreníem, ens admiràvem, ens fèiem homenatges, complicitats. Érem sol i aigua l’un per l’altre, i ens he vist créixer. Quan ets arrel desitges terra, diu el poeta Manuel Forcano. La terra per qui la treballa, ens recorda Esther Vivas. «Pan i música» amics meus, i per la resta la paraula, Prou!
Descarrega’t el programa del concert
