Hola amics,
estic asseguda al seient del avió viatjant amb les meves companyes cap a Caracas.
Tot ha començat força bé des de el primer moment. Ja a Madrid, el taxista que ens ha dut del aeroport a casa de ma germana per passar la nit i agafar el vol al dia següent, va ser molt amable. –¡Estamos de verbena! Id por la Puerta de Toledo y disfrutad de la fiesta.
Quan vam arribar a les 11 de la nit, Adolfo, el porter, també ens va rebre amb cordial i sincera amabilitat –Cuando te he visto he pensado: Esta chica seguro que es la hermana de Roser, son ustedes clavaditas…
Quan hem sortit de matí encara no havien posat els carrers. Hi havia una terrasseta encara per parar i, en preguntar-li a la noia si podíem esmorzar al solet, ens ha respost actuant –Por supuesto, enseguida. Llavors ha vingut per prendre nota Cesar. –No leais la carta, pedid lo que querais. -Zumo natural de naranja, y una macedonia con piña, papaya, mango, platano, con todo lo que tengas y cuanto más tropical mejor, nos vamos a Venezuela! … ens han servit tot el que hem demanat, al solet refrescant de les 9 del matí. L’Eva, especialment interessada en la papaya, m’ha dit – només m’ha posat un trosset. –vaja… I jo, que en tenia dos, li n’he donat un. Els punts suspensius s’han quedat en suspens però s’han evaporat en un moment. No havien passat ni 10 minuts que ha vingut Cesar amb una papaya gegant a les mans per dir-nos que no ens n’havia pogut posar més perquè la que tenia estava, com podíem veure, verda, verda. Pures ganes de viure teníem tots plegats del tracte que ens donàvem els uns als altres. He volgut fer un repàs amb les meves companyes Eva i Laura de les precioses persones que ens hem trobat en tan poques hores del inici d’aquesta aventura. -¿Venezuela? ¿Y como que van ustedes a Venezuela? Va preguntar Cesar. Cesar és un atractiu home negre, cubà, d’uns 47 anys amb qui hem encetat una conversa de més d’una hora. Fa 14 anys que viu exiliat de Cuba i és periodista. –Vamos a dar testimonio del encuentro entre una mujer que admiramos y Hugo Chávez… ¿Que nos cuentas de Chávez?
L’opinió de Cesar no és gens favorable al president Veneçolà, no creu que amb la seva política populista, amb la que satisfà la immediatesa creant un protectorat de persones dependents i dirigides (amb eslògans patriòtics exaltats), al agraïment per la via del vot, estigui veritablement construint un canvi durador.
Varem parlar de la seva experiència del socialisme Cubà, de la dictadura que no permet l’alternativa i va assenyalar el perill del poder absolut, ja de per si una evidencia de corrupció. Cesar m’ha promès que escriurà en el blog el seu parer i crec que realment ens pot interessar, però em va dir una cosa més enllà de l’anècdota que em va fer pensar. – yo, aunque como ves hablo mucho, no me gusta hablar demasiado de Venezuela, porque tienen oposición y mientras la gente se exprese en las urnas hay una esperanza para el individuo.
Una altre cosa que em va fer pensar, va ser el cas dels metges cubans a Veneçuela. Chávez ha portat una gran quantitat de metges cubans a cobrir els molts centres sanitaris gratuïts que ha obert al país. Aquests metges, em deia, son forçats a cobrir les necessitats d’un país amb el tracte i el sou que no els correspon al seu estatus social, i molts cobreixen l’expedient amb mínims i aprofiten per intentar fugir i recuperar un lloc que per estudis els pertoca.
Llavors vaig recordar el moment de les Converses singulars amb Teresa, en que parlava precisament d’això. Ella, metgessa, estava acostumada inconscientment a un tracte amb el pacient en el que s’estableix una jerarquia de submissió implícita. Quan a posteriori és va posar l’hàbit, i amb el vel al cap atenia al pacient, automàticament la jerarquia es tornà a la inversa. Fins i tot van aparèixer els diminutius, com sor Teresita, o germaneta. El servei que ofereix una monja i el que ofereix un metge ens fa variar l’estatus a uns i altres. A grans trets l’un és condescendent i l’altre ens inclina. A la Teresa li va semblar molt interessant el treball d’amor en si mateixa que aquest descendir en la escala social pel fet del vel li plantejava. Com podeu apreciar no se l’ha tret.
Sí que os parecéis tú y Roser, Lídia! También recuerdo cuando Teresa nos contó lo del trato de «germaneta». En cuanto a las palabras de este hombre,César, por lo que he entendido ¿habla de manipulación? Es decir, ¿se refiere a que los votantes lo eligen como candidato por sus discursos? Palabras bonitas= más votos. Es que no lo he entendido bien. Pero no me extrañiaría que así fuera. Lo hacen la mayoría de políticos. Sueltan sus discursos, hablando de sacrificios, de esfuerzos con la excusa de que favorecerá al pueblo, hacen promesas que luego no cumplen…Tanto en las elecciones como el resto del tiempo. Me gustaría que el actual presidente de España cumpliera con lo que dijo y no al contrario. ¡Cuánto cinismo! ¿Me puedes aclarar estas palabras de Cesar, por favor?
Cesar es crítico con Chávez, pero habla con cautela ante la situación Venezolana. No olvida que es un líder votado por el pueblo.