Us deixem l’enllaç d’aquest documental sobre Veneçuela i Brasil que es va emetre a TV3 l’11 de juliol.
http://www.tv3.cat/videos/4169970/Per-un-plat-a-taula
“Per un plat a taula” dóna nom a allò que s’han trobat els beneficiaris de les polítiques de lluita contra la pobresa del Brasil i Veneçuela: un plat a taula. Conscients que la dignitat de les persones comença per l’alimentació i l’habitatge, els aires de canvi polític que viuen des de fa uns anys la majoria de països llatinoamericans han transformat la vida de milions de persones. El documental ens explica com ha estat possible que 30 milions de brasilers hagin passat de ser pobres a ser classe mitjana, mentre que a Veneçuela, alguns plans estatals contra la pobresa han estat atacats pels opositors a Chávez per insuficients i populistes. Però, en qualsevol cas, són canvis sense retorn que representen un estímul per a tot un continent, el que té més desigualtats de tot el planeta. I un missatge d’esperança per a un món en crisi. Fins als anys setanta, els serveis socials a l’Amèrica Llatina estaven limitats, en el millor dels casos, a les persones que tenien una feina “formal”, que eren menys del 40 % de la població. Això feia que la majoria dels llatinoamericans quedessin fora de qualsevol tipus de cobertura d’assistència sanitària, alimentària o educativa.La bretxa que es va obrir fruit d’aquesta situació ha fet que, encara actualment, l’Amèrica Llatina sigui el continent més desigual del món. No el més pobre, però sí el més desigual.
La dècada dels vuitanta i part dels noranta van ser anys de desencís, de descrèdit de la política, dels partits polítics, de la democràcia, dels poder públics. Però durant els 90 van canviar les coses: acords de pau entre guerrilles i governs militars o paramilitars, caiguda de dictadures, legalitzacions de partits polítics fins aleshores prohibits, augment del nivell educatiu de la població, creixement del teixit social amb noves reivindicacions, creixement econòmic, etc. Les noves societats que s’anaven configurant van exigir nous drets, entre els quals, l’accés a una vida digna. En l’actualitat, tots els països de l’Amèrica Llatina, tret de Cuba, tenen governs escollits democràticament. En alguns casos, amb sospites de frau electoral, amb legislacions que tendeixen a perpetuar en el poder els actuals presidents, però malgrat tot, escollits per sufragi universal. Molts dels nous governs han posat en marxa polítiques per lluitar contra la pobresa, el principal drama que viu el continent.
En el documental “Per un plat a taula” hem volgut apropar-nos a dues realitats, la del Brasil, que lluita contra la pobresa amb el programa “Bossa Família”, iniciat per Lula da Silva, i les “misiones” veneçolanes, creades i impulsades per Hugo Chávez. Dos models diferents amb resultats desiguals, però que deixen constància que la lluita contra la pobresa a l’Amèrica Llatina ha iniciat un camí que sembla que no tindrà retorn. Ja no hi ha cap govern llatinoamericà que no tingui al seu programa accions de lluita contra la pobresa. Cinc mares de família, dues veneçolanes i tres brasileres, són les protagonistes de “Per un plat a taula”. La Mónica Mesa fa uns mesos va haver de fugir de la casa on vivia amb els seus cinc fills en un suburbi de Caracas perquè amenaçava ruïna. Dos dies després d’haver sortit, la casa es va ensorrar. Avui viuen en un dúplex que els ha donat el govern. En un altre suburbi de la ciutat, l’Hortensia Casanova sobreviu entre runa des que un aiguat se li va endur la casa. És de les persones que encara espera que els arribin els programes de lluita contra la pobresa.
Al Brasil, la Maria Batista dos Santos i la Telia Maria Lima, als voltants de Salvador de Bahia, i la Marly Ferreira, als afores de Brasília, han sortit de la pobresa gràcies al programa “Bossa Família”, probablement el que ha tingut més èxit de tots els programes de lluita contra la pobresa a l’Amèrica Llatina.
Els trenta milions de brasilers que han passat de ser pobres a ser classe mitjana en els últims anys s’han convertit en un estímul per a tot el continent.
(Font: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=46908&catid=1270)
Enviar comentario