Darrera de cadascuna de les cançons que he cantat, hi ha sempre un missatge, un posicionament personal, crític amb mi mateixa i l’entorn amb el que em relaciono, que m’ajuda a decidir lliurement voler créixer. Visc la vida en una constant cruïlla, que per una banda em sorprèn per l’esquena i m’empenta i per l’altre, reconeixent la vulnerabilitat, em pregunta, vols venir? De l’una em surt la ràbia, la inseguretat, la por, la necessitat de la infantesa… i l’altre em mostra la seva mà estesa i m’espera.
Quan vaig conèixer a la Teresa, curiosament, jo que havia militat de joveneta amb els cabells de punta als grups més punkies contra l’Església, després de vint anys de professió en la música o en la vida que per mi és el mateix, vaig arribar a fer una preciosa gira pel patrimoni arquitectònic català. Monestirs com el de Poblet, Santes Creus, Sant Pere de Rodes, Sta. Maria del Mar… Però aquell espectacle que cerca la Llum, la congregació de cadascun de nosaltres, peces úniques sota una mateixa esperança de Justícia, es va estrenar al mil·lenari monestir a Sant Llorenç de Morunys, produït, entre d’altres, pel Monegal (Monacal), un petit hotelet-oasi d’Amor a la Vall de Lord, una de les més precioses valls del món, un cop passada la portalada natural del Pantà de la Llosa del cavall. El Josep Pintó i la Patrícia Miralles reguen l’hortet d’Amor d’aquestes contrades i van ser ells, qui insistentment van convidar a la Teresa a venir a l’estrena de La Cerimònia de la Llum a Sant Llorenç de Morunys. Va ser un petit miracle que aquell dia la Teresa aparegués amb una amiga de tota la vida per aquelles muntanyes… Ella, immersa en una de les creuades més punkies que es recorden contra les farmacèutiques i jo cantant música religiosa i popular a un monestir. Totes dues, com tots nosaltres, cercant la Llum.
Marxem a Reus. El director musical de La Cerimònia de la Llum i dels espectacles de la meva trajectòria musical, Dani Espasa, és de Reus. Em va enviar un sms: “La monja ha arrasat a Reus amb el David Vidal de la CUP i la gent de Cafèambllet, destapant tota una trama de corrupció”. Aquell vídeo me’l vaig mirar amb atenció. Amb el Dani parlem i vivim de música, però allò que aparentment no ho era, va tenir l’afinació d’una bona interpretació o un bon fraseig. Vaig sentir coratge i vaig cantar més i millor després d’alimentar-me de l’actitud davant el risc que assumien aquelles persones, i a les darreres cruïlles a les que la vida em va portar, va ser més fàcil decidir, vaig tenir menys por a perdre i em va fer feliç respondre “Sí” quan l’Amor em va preguntar, Vols venir?
Anem a la Plaça de Sants, Barcelona. Feia unes setmanes que la mística italiana Àngela Volpini i la Teresa, havien deixat a cinc centes persones al carrer per escoltar-les en diàleg i música en unes Converses Singulars al teatre Goya. Aquella tarda, quan vaig arribar a la Plaça de Sants, l’Esther Vivas amb el seu radiant somriure i el Josep Maria Antentas amb la seva precisa organització em van cridar l’atenció. L’Esther em va reconèixer i davant de l’extensa cua que s’estava formant al carrer i la desproporció amb l’aforament de la sala, varem començar a re-sintonitzar amb la realitat perquè l’espai concertat no s’adequava a tota la gentada que anava arribant. Aquella nit, assumint que podia venir la guàrdia urbana, multar-los i fer-nos fora, en aquella cruïlla quan més de mil cinc centes persones ocupant la plaça i àvides de Justícia, preguntaven a l’Albano i la Marta de Cafèambllet, l’Esther i el Josep Maria de Revolta Global i la Teresa Forcades, si volien venir per compartir aquella set de justícia, van respondre, Sí. Llavors va començar a ploure. I jo també m’assedegava fascinada d’aquella confluència de gent, tan única i diferent, reunida sota la pluja més de tres hores per parlar d’Amor, de Justícia.
El proper 2 de juny, tret de la Teresa que estarà a Tarragona presentant el Procés Constituent del que tots en formem part, ens reunirem de nou i conscients que ja estem units en la diferencia. Sociòleg, infermera, periodista, filòleg, cantant, músic…. cadascú des del seu àmbit professional i personal, compartim un mateix horitzó: la justícia.
Així mateix, un cop més, patrimoni material, immaterial i compromís, en comunió en aquestes Converses Singulars al Monestir de Sant Pau del Camp del segle X, on poètica i musicalment conversarem de la realitat i la responsabilitat personal i col·lectiva amb el present com a llavor del futur.
El proper 2 de juny, tret de la Teresa que estarà a Tarragona presentant el Procés Constituent del que tots en formem part, ens reunirem de nou, els que ja estem units en la diferencia. Patrimoni material, immaterial i compromís: ho farem al Monestir de Sant Pau del Camp del segle X. Poètica i musicalment parlarem dels fets, del compromís, de l’actitud d’aquestes persones i de manera diferent i única parlaran i cantarem del mateix, de Justícia, d’Amor i llibertat. La vida és una constant cruïlla, és així. Podem créixer, acceptar-ho i decidir. La resta és el poder que li atorguem als altres, i ja no tenim edat.