Hola amics, realment sóc una dona molt afortunada. Aquest estiu de la mà d’una estimada amiga, vaig conèixer a Mossèn Francesc Tort, rector del Monestir de Sant Pau del Camp (S X). No sé si coneixeu aquest Monestir, però us recomano que el visiteu; sembla sortit d’un somni i està al ben mig de la ciutat. Mossèn Francesc, qui també havia estat rector de Santa Maria del Mar i en va dur a terme les obres de restauració de la catedral, així com les del orgue i la creació de La Capella de Música de Santa Maria del Mar sota la direcció del seu darrer mestre, Enric Gispert, em va convidar a anar quan volgués a assajar i treballar la veu en la magnifica ressonància de l’església del Monestir. Aquests darrers mesos estic treballant amb algunes obres, patrimoni immaterial de la humanitat: El Misteri d’Elx del S XII i La Sibil·la S XI. Totes dues em fascinen però són d’una gran complicació tècnica i desconegudes per mi. El passat diumenge vaig tenir la meravellosa experiència d’estrenar-les a València de la mà del gran organista Juan de la Rubia, i aquest proper dissabte dia 3 de novembre, les tornaré a fer a Sant Joan de les Abadesses amb el company musical i amic Miquel Àngel Cordero, el contrabaixista de tot el que faig i faré. La formació «veu i contrabaix» és realment tota una aventura.

Aquest divendres a les 6 i fins a les 7, al Monestir, farem un assaig obert per tot aquell qui vulgui fer un cop d’ull i donar-nos el seu parer. Estem en un procés de creació, treballant estructures, tons, formules, dinàmiques i repertoris, la qual cosa vol dir que es tracta d’un procés de cara endins on intentarem no tenir en conte a aquells que us hi acosteu. Sí, però, agrairem profundament la vostre opinió aquí mateix, en aquesta pagina, a posteriori.

Bé, això és tot. Us deixo amb un petit escrit de presentació i una forta abraçada. 

La veu concertada

Entre la base instrumental i la melodia de la meva veu, es crea la pura convivència de dues fonts musicals que s’impulsen, s’expandeixen o es limiten, en una abraçada continua, per explicar-vos amb els elements essencials i mínims el sentit de cada cançó. Allò únic es posa en relació i crea una nova realitat sonora que pot esdevenir un diàleg amorós o dissonant. Tot depèn i alhora no depèn de mi, tot depèn i alhora no depèn d’ell. Tots i cada un de vosaltres que heu vingut a imaginar i a participar del cosmos sonor creat a cada instant entre la base interpretada únicament per Miquel Àngel Cordero i la meva tanmateix única interpretació de la melodia, sou la finalitat activa de tot plegat.

.

Hola amigos, realmente soy una mujer muy afortunada. Este verano, de la mano de una querida amiga, conocí al padre Francesc Tort, rector del Monasterio de Sant Pau del Camp (s. X). No sé si conocéis este monasterio, pero os recomiendo que lo visitéis  parece salido de un sueño y está en medio de la ciudad. El padre Francesc, quien también había sido rector de Santa Maria del Mar y llevó a cabo las obras de restauración de la catedral, así como las del órgano y la creación de La Capilla de Música de Santa Maria del Mar bajo la dirección de su último maestro, Enric Gispert, me invitó a ir cuando quisiera a ensayar y trabajar la voz en la magnifica resonancia de la iglesia del Monasterio. Estos últimos meses estoy trabajando con algunas obras, patrimonio inmaterial de la humanidad: El Misterio de Elche del s. XII y la Sibila s. XI. Las dos me fascinan pero son de una gran complicación técnica y desconocidas por mí. El pasado domingo tuve la maravillosa experiencia de estrenarlas en Valencia de la mano del gran organista Juan de la Rubia, y este próximo sábado día 3 de noviembre, las volveré a cantar en Sant Joan de les Abadesses con el compañero musical y amigo Miquel Àngel Cordero, el contrabajista de todo el que hago y haré. La formación “voz y contrabajo” es realmente toda una aventura.

Este viernes a las 6 y hasta las 7, en el Monasterio, haremos un ensayo abierto para todo aquel que quiera dar un vistazo y darnos su parecer. Estamos en un proceso de creación, trabajando estructuras, tonos, formulas, dinámicas y repertorios, lo cual significa que se trata de un proceso de cara adentro donde intentaremos no tener en cuenta a aquellos que os acercáis. Sí, pero, agradeceremos profundamente la vuestro opinión aquí mismo, en esta página, a posteriori.
Bien, esto es todo. Os dejo con un pequeño escrito de presentación y un fuerte abrazo.

 

 

La voz concertada

Entre la base instrumental y la melodía de mi voz, se crea la pura convivencia de dos fuentes musicales que se impulsan, se expanden o se limitan, en un abrazo continúo, para explicaros con los elementos esenciales y mínimos, el sentido de cada canción. Aquello único se pone en relación y crea una nueva realidad sonora que puede acontecer un diálogo amoroso o disonante. Todo depende y a la vez no depende de mí, todo depende y a la vez no depende de él. Todos y cada uno de vosotros que habéis venido a imaginar y a participar del cosmos sonoro creado a cada instante entre la base interpretada únicamente por Miquel Àngel Cordero y la mía también única interpretación de la melodía, sois la finalidad activa de todo.

.