Hola amics, realment sóc una dona molt afortunada. Aquest estiu de la mà d’una estimada amiga, vaig conèixer a Mossèn Francesc Tort, rector del Monestir de Sant Pau del Camp (S X). No sé si coneixeu aquest Monestir, però us recomano que el visiteu; sembla sortit d’un somni i està al ben mig de la ciutat. Mossèn Francesc, qui també havia estat rector de Santa Maria del Mar i en va dur a terme les obres de restauració de la catedral, així com les del orgue i la creació de La Capella de Música de Santa Maria del Mar sota la direcció del seu darrer mestre, Enric Gispert, em va convidar a anar quan volgués a assajar i treballar la veu en la magnifica ressonància de l’església del Monestir. Aquests darrers mesos estic treballant amb algunes obres, patrimoni immaterial de la humanitat: El Misteri d’Elx del S XII i La Sibil·la S XI. Totes dues em fascinen però són d’una gran complicació tècnica i desconegudes per mi. El passat diumenge vaig tenir la meravellosa experiència d’estrenar-les a València de la mà del gran organista Juan de la Rubia, i aquest proper dissabte dia 3 de novembre, les tornaré a fer a Sant Joan de les Abadesses amb el company musical i amic Miquel Àngel Cordero, el contrabaixista de tot el que faig i faré. La formació «veu i contrabaix» és realment tota una aventura.
Aquest divendres a les 6 i fins a les 7, al Monestir, farem un assaig obert per tot aquell qui vulgui fer un cop d’ull i donar-nos el seu parer. Estem en un procés de creació, treballant estructures, tons, formules, dinàmiques i repertoris, la qual cosa vol dir que es tracta d’un procés de cara endins on intentarem no tenir en conte a aquells que us hi acosteu. Sí, però, agrairem profundament la vostre opinió aquí mateix, en aquesta pagina, a posteriori.
La veu concertada
Entre la base instrumental i la melodia de la meva veu, es crea la pura convivència de dues fonts musicals que s’impulsen, s’expandeixen o es limiten, en una abraçada continua, per explicar-vos amb els elements essencials i mínims el sentit de cada cançó. Allò únic es posa en relació i crea una nova realitat sonora que pot esdevenir un diàleg amorós o dissonant. Tot depèn i alhora no depèn de mi, tot depèn i alhora no depèn d’ell. Tots i cada un de vosaltres que heu vingut a imaginar i a participar del cosmos sonor creat a cada instant entre la base interpretada únicament per Miquel Àngel Cordero i la meva tanmateix única interpretació de la melodia, sou la finalitat activa de tot plegat.
.
Enviar comentario