Jo no sóc ningú però tinc mil vinils

Avui és un dia molt especial. Quan era joveneta pensava: Jo no sóc ningú però tinc mil discos de vinil i un bon equip de so.
L’any 2006, després d’esperar que el nen es fes adolescent perquè son pare -Joan Figueres- i sa mare -Roser Cabeces- accedissin, em vaig emportar a Pau Figueres a la Casita de la Segarra, on visc actualment, a treballar un nou i per a mi fonamental projecte.
Allà junts vàrem recrear la música tradicional apresa arreu de Catalunya gràcies al projecte So Català en el que em va enrolar el meu mànager i amic Lluís Puig, actual conseller de cultura a l’exili. L’any 2007 s’editava Els amants de Lilith i l’estrenàvem amb els 17 anys del Pau al Teatre Nacional.
El Pau amb 16 anys ja era un pou d’aigua viva d’on jo treia música i més música i, des d’aleshores, la seva guitarra apaivaga la meva set d’infinit. Avui amb 28 anys hem fet junts Treballs i plaers d’amor del llibre-disc Iter Luminis, un camí orientat. Aquest cop, com per miracle, l’aigua queia del cel de la seva guitarra per donar vida indiscriminadament a la terra.
Fa temps vaig decidir que ell, que tanta música m’ha regalat, havia de ser l’hereu del meu tresor més preuat: els 1000 vinils. Quan vaig veure el seu interès per la qualitat del so dels vinils i la producció musical, vaig decidir respondre al seu desig amb el meu: que fos ell qui tingués la meva música. Quin honor quan em va preguntar si podia venir amb dos amics seus, el pianista Adrià González i el bateria i percussionista Dídac Fernández. Aquest matí a les 12 estaven a la porta de casa meva. Tots tres han fet allò que jo hagués fet amb la mateixa passió i avidesa, de genolls davant dels discs.

[Not a valid template]

Els he fet un suc de taronges ecològiques que em va portar una amiga de Castelló i hem brindat per la qualitat per damunt de la quantitat i per compartir per damunt de competir.

Al Pau, l’ha fet feliç venir amb els seus amics i companys d’escenari per compartir el tresor que jo dipositava a les seves mans. Els discs aniran rulant entre els tres. Aquesta qualitat que jo cercava en els vinils de joventut és la mateixa que m’ha nodrit de les seves mans de músics destinats a la Bellesa com a eina per fer d’aquest un món millor.

Pau Figueres, per a mi ets una gran Persona, un gran Músic, amb un cor generós, de tracte impecable, responsable, i respectuós de la pròpia llibertat i la dels altres.
Gràcies per donar continuïtat al sentit de ma vida amb la Teva música.

Be Sociable, Share!

One thought on “Jo no sóc ningú però tinc mil vinils

  1. There’s One in Every Crowd (Clapton), Aladdin Sane y Young Americans(Bowie) Prince…vaya joyas se llevan la cuadrilla!! A mí una vez una ex cuando dejamos de salir me pidió que le devolviera el Abbey Road que me había regalado..y me fastidió bastante la verdad, bastante más que si me hubiera borrado del Facebook como hacen ahora…

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: