Warning: A non-numeric value encountered in /home/lidiapuj/public_html/wp-includes/SimplePie/Parse/Date.php on line 694

El coratge de rev/bel·lar-se

El coratge de rev/bel·lar-se

Bon dia amics,

Dins de teatre n’érem la vora cinc-centes cinquanta persones, i fora més de tres-centes. Primer de tot vull dir-vos que ens va saber molt greu que aquestes més de 300 persones es quedessin sense poder entrar al teatre per què l’aforament es va quedar petit. Vàrem estar parlant amb el director de la Fundació Romea per què deixessin passar a la gent però incompleix les normatives de seguretat i, tot i que la Teresa va ser claríssimament explicita en proposar l’incompliment d’aquestes normatives, en Carles Canut va ser rotund quan va dir que no eren les normes el que perillava si ho fèiem, sinó el lloc de treball de la cap de sala. La Teresa també va insistir en posar una pantalla a l’exterior per poder fer-ne un seguiment, però el teatre no conta amb cap pantalla. Fins passades les 9:30 de la nit encara hi havia gent al carrer amb l’esperança de poder entrar. Pel que fa a l’organització, heu de saber que ningú de la part artística cobrava per l’acte que vàrem fer ahir i, fins i tot, alguns vàrem posar diners, d’altres van pagar bitllets d’avió, rebre el suport de tercers i, tot i que hi havien compromisos que cobrir i família i amics a qui volíem tenir a la vora, molts d’ells es van quedar al carrer. El teatre ens va cedir l’espai, el personal (magnífic per cert, tots i cada un d’ells), la part tècnica i el piano… però tampoc en treia res econòmicament parlant, ni pagava res per tot l’espectacle que es va muntar ahir a la nit al Teatre Goya-Codorniu. Per fer les coses a mida fan falta diners i, de moment, sintonitzant amb la realitat que vivim però sense deixar de fer actes com aquest, es va poder fer el que es va fer.

Veia a la Teresa realment preocupada per totes les persones que no van poder entrar i jo en canvi era feliç! Que una persona amb seu missatge mobilitzi a la gent i la faci lluitar per escoltar-la, que surti de ca seva i s’acosti a compartir un missatge d’amor i llibertat, tot i que no ho hagin aconseguit, em fa tan feliç!!! Gràcies sobretot a vosaltres que us vàreu quedar fora perquè vàreu ser el tema de conversa de tota la nit, sou la noticia, el titular, també d’aquest escrit que pretén parlar del més important que va succeir ahir a la nit al Teatre Goya. Quanta més gent la Teresa deixi al carrer abans aconseguirem que el Camp nou cedeixi les seves instal•lacions i les comparteixi amb el que ha de ser també un esport nacional, l’exercici del criteri, la consciència social, la solidaritat i donar així un tomb radical a aquesta societat que vol ser d’Amor i Llibertat.

Us deixem dos petits fragments:

 


Warning: A non-numeric value encountered in /home/lidiapuj/public_html/wp-includes/SimplePie/Parse/Date.php on line 694

El coratge de rev/bel·lar-se

El coratge de rev/bel·lar-se

Buenos días amigos,

Dentro del teatro éramos cerca de quinientas cincuenta personas, y fuera más de trescientas. Primero de todo quiero deciros que nos supo muy mal que estas más de 300 personas se quedaran sin poder entrar al teatro porque el aforo se quedó pequeño. Estuvimos hablando con el director de la Fundació Romea para que dejaran pasar a la gente pero incumplía las normativas de seguridad y, aunque Teresa fue clarísimamente explícita en proponer el incumplimiento de estas normativas, Carles Canut fue rotundo cuando dijo que no eran las normas lo que peligraba si lo hacíamos, sino el puesto de trabajo de la encargada de sala. Teresa también insistió en poner una pantalla en el exterior para poder hacer un seguimiento, pero el teatro no disponía de ninguna pantalla. Hasta pasadas lasa 9:30 de la noche aún había gente en la calle con la esperanza de poder entrar. Por lo que hace a la organización, tenéis que saber que nadie de la parte artística cobraba por el acto que hicimos ayer e, incluso, algunos pusimos dinero, otros pagaron billetes de avión, recibieron soporte de terceros y, aunque habían compromisos que cubrir y familia y amigos que queríamos tener cerca, muchos de ellos se quedaron en la calle. El teatro nos cedió el espacio, el personal (magnífico por cierto, todos y cada uno de ellos), la parte técnica y el piano… pero tampoco sacaba nada económicamente hablando, ni pagaba nada por todo el espectáculo que se montó anoche en el Teatro Goya-Codorniu. Para hacer las cosas a medida hace falta dinero y, de momento, sintonizando con la realidad que vivimos pero sin dejar de hacer actos como este, se pudo hacer lo que se hizo.

Veía a Teresa realmente preocupada por todas las personas que no pudieron entrar y yo en cambio ¡era feliz! Que una persona con su mensaje movilice a tanta gente y la haga luchar para escucharla, que salga de su casa y se acerque a compartir un mensaje de amor y libertad, aunque no lo hayan conseguido, ¡¡¡me hace tan feliz!!! Gracias sobretodo a vosotros que os quedasteis fuera porque fuisteis el tema de conversación de toda la noche, sois la notica, el titular, también de este escrito que pretende hablar de lo más importante que sucedió anoche en el Teatre Goya. Cuanta más gente Teresa deje en la calle, antes conseguiremos que el Camp Nou ceda sus instalaciones y las comparta con lo que tiene que ser también un deporte nacional, el ejercicio del criterio, la conciencia social, la solidaridad y dar así una vuelco radical a esta sociedad que quiere ser Amor y Libertad.

Os dejamos dos pequeños fragmentos: