Warning: A non-numeric value encountered in /home/customer/www/lidiapujol.com/public_html/wp-content/plugins/slickr-flickr/classes/class-display.php on line 449
El coratge de rev/bel·lar-se
El coratge de rev/bel·lar-se
Bon dia amics,
Dins de teatre n’érem la vora cinc-centes cinquanta persones, i fora més de tres-centes. Primer de tot vull dir-vos que ens va saber molt greu que aquestes més de 300 persones es quedessin sense poder entrar al teatre per què l’aforament es va quedar petit. Vàrem estar parlant amb el director de la Fundació Romea per què deixessin passar a la gent però incompleix les normatives de seguretat i, tot i que la Teresa va ser claríssimament explicita en proposar l’incompliment d’aquestes normatives, en Carles Canut va ser rotund quan va dir que no eren les normes el que perillava si ho fèiem, sinó el lloc de treball de la cap de sala. La Teresa també va insistir en posar una pantalla a l’exterior per poder fer-ne un seguiment, però el teatre no conta amb cap pantalla. Fins passades les 9:30 de la nit encara hi havia gent al carrer amb l’esperança de poder entrar. Pel que fa a l’organització, heu de saber que ningú de la part artística cobrava per l’acte que vàrem fer ahir i, fins i tot, alguns vàrem posar diners, d’altres van pagar bitllets d’avió, rebre el suport de tercers i, tot i que hi havien compromisos que cobrir i família i amics a qui volíem tenir a la vora, molts d’ells es van quedar al carrer. El teatre ens va cedir l’espai, el personal (magnífic per cert, tots i cada un d’ells), la part tècnica i el piano… però tampoc en treia res econòmicament parlant, ni pagava res per tot l’espectacle que es va muntar ahir a la nit al Teatre Goya-Codorniu. Per fer les coses a mida fan falta diners i, de moment, sintonitzant amb la realitat que vivim però sense deixar de fer actes com aquest, es va poder fer el que es va fer.
Veia a la Teresa realment preocupada per totes les persones que no van poder entrar i jo en canvi era feliç! Que una persona amb seu missatge mobilitzi a la gent i la faci lluitar per escoltar-la, que surti de ca seva i s’acosti a compartir un missatge d’amor i llibertat, tot i que no ho hagin aconseguit, em fa tan feliç!!! Gràcies sobretot a vosaltres que us vàreu quedar fora perquè vàreu ser el tema de conversa de tota la nit, sou la noticia, el titular, també d’aquest escrit que pretén parlar del més important que va succeir ahir a la nit al Teatre Goya. Quanta més gent la Teresa deixi al carrer abans aconseguirem que el Camp nou cedeixi les seves instal•lacions i les comparteixi amb el que ha de ser també un esport nacional, l’exercici del criteri, la consciència social, la solidaritat i donar així un tomb radical a aquesta societat que vol ser d’Amor i Llibertat.
Us deixem dos petits fragments:
Hola Lidia, ahir vam estar al teatre Goya els meus fills Hugo i Maria , i jo i vam gaudir de valent. Com estem fent cami interior (segueixo la guia d’un monjo de Montserrat)volem rebelar-nos! es a dir: Teresa va comentar que el proper dia 10 d’octubre tenim una trobada amb la gent de cafeambllet i nosaltres volem participar…saps a on i a quina hora?. Gràcies per la teva veu tan carinyosa i brillant.
cordialment
reynaldo
Gràcies per aquest petit boci de la trobada. Jo no vaig poder accedir-hi. Agraeixo el sentiment, el detall.
Tan de bo treballant des de el COR, amb la força de l’AMOR sigui una realitat la UNIÓ EN LA DIVERSITAT que ens doni la energia i sabiduria necessària per encetar ACCIONS que ens portin al MÓN MILLOR que volem.
Endavant!
Jo sóc una de les 300 persones que es va quedar al carrer.
Us agraeixo molt que hàgiu donat una explicació, i sempre és millor que ens quedem unes quantes persones fora que no pas que hi hagués hagut menys resposta.
Cordialment.
Jordi, la meva esposa i jo varem tenir la sort de poder entrar i seure.
És encoratjador veure a la gent mobilitzada per temes com aquest. Segur que l’espurna queda encesa, i com diu Pere, «és com el llum de la llàntia que resta encés, fins que la llum d el’albada comenci a clarejar»……
Una forta abraçada.
Jaume
¿seria posible poner mas videos de la charla? son muy cortos los fragmentos de arriba. Gracias
Hola, Lídia,
Jo en canvi et vull agrair a tu el teu permanent somriure el dilluns al vespre, congruent amb la veu, per la calidesa i l’energia, per la teua presència a l’escenari, per la lírica transmesa des de l’ànima. Quan el missatger és el missatge, aquest sens dubte arriba ben endins.
Jo em vaig perdre la darrera cançó, que agraeixo poder escoltar ara, i imaginar-me l’emoció col·lectiva. Havia de tornar a Andorra a aquelles hores. I conduïa per carreteres buides, mentre rememorava la grandesa de frases com: «la teva màxima responsabilitat és la teva llibertat».
Gràcies i… fins a la propera!
Que preciosa que ests , Lídia!!!!!!
Molts petons!!