Fa uns dies, un company de viatge, de vida, ha marxat. Estic segura que m’està veient escriure aquestes paraules. Se’m fa increïble això del final quan amb ell havíem fet coses de molt més enllà. En Víctor mai va deixar de banda el seu nen. Era pura imaginació, joc, humor, però també un home de valors, compromès amb les paraules i els fets. Vaig tenir grans aventures amb ell, la darrera acompanyant-nos a mi i a Teresa Forcades cantant agosarades al programa del Barberà.
Mesos abans, però, vaig interpretar aquesta cançó seva. Vull llençar-la a món, com un raig de sol, d’aigua refrescant, de brots primaverals, de núvols de colors.
També amb ell vaig descobrir i aprendre la música sefardita amb el seu projecte Mar a la vista. Amb ell vaig cantar per primer cop al Camp nou País petit commemorant el mític concert del Llach.
Fins aviat Víctor!!
Bon viatge tinguem. T’estimo.