.
La metàstasi era fulminant… jo també vaig desesperar aquella nit després de veure el documental de “La Salut, el negoci de la vida”.
Tot el que sonava abans de les eleccions era tan afinat i contundent que s’imposava i no deixava espai a cap altre interpretació. I jo sóc intèrpret, necessito re-interpretar les velles melodies de manera personal però, es clar, relacionada amb l’entorn. Aquella nit, la vaig passar tota udolant sota la lluna plena però cap al tard…, els gossos que ens mossegaven els talons feia unes hores, van fugir malferits… i ara s’escolta de lluny el seu plany.
No perdem temps amics, assenyalem la infecció amb precisió quirúrgica i extirpem.
No perdem un instant companys, reorganitzem-nos, construïm una nova volta i re-interpretem les constel·lacions.
Acuradament re-dibuixem els mapes que l’horitzó és un altre!
Redrecem el timó del vaixell, «El capità, no és el capità, el capità és el mar*», però decidir la direcció que volem prendre és nostra.
I ara sí, ara en aquest moments de REVOLTA, incertesa i desconcert que el mar ens ha regalat, vull re-interpretar la cançó de l’esperança en un País Petit que ja comença a ser tan gran com, cada un de nosaltres i junts, vulguem.
Me’n vaig a esmorzar: -Bon dia! em posa un CAFÈAMBLLET*?
.
Enviar comentario