Sílvia Planas (Setcases). 3/09/12. Totmusicat.cat

.

Setcases, capvespre de començament de setembre. La imminència de la tardor es fa evident amb cada bufarada d’un vent fred que anuncia la fi de l’estiu. A l’església, el retaule de Sant Miquel presideix un escenari il·luminat per ciris que li donen un aire medieval i recollit, que s’encén de sobte amb la veu de cristall de Lidia Pujol.

.

Lídia Pujol a Setcases. Foto: Evdokim Perevalsky

 

Després d’acordar amb el públic que cada peça anirà acompanyada d’una breu explicació i serà posada en context per a donar sentit a tot plegat, el concert arrenca amb els primers versos d’Amic Amat de Llull. L’exquisida sensibilitat de la poesia medieval ja no abandonarà l’escenari, ans s’anirà desgranant durant més d’una hora, a través de les múltiples variants que son exemple clar de la riquesa que dona la diversitat de cultures i d’esperits propis de la nostra edat mitjana.

La veu magnífica de Lidia Pujol, acompanyada per la guitarra de Pau Figueres i pel violí de Sergi Alpiste, omple cada racó de la bella nau romànica. Tot el cant és des de i per a l’amor; el títol del concert així ho explica: “Lais d’Amor”, en evocació d’una època en què existiren unes Corts d’Amor per a jutjar qüestions amoroses, que varen ser dissoltes l’any 1173.

Les cançons de trobadors com Peire Cardenal, Giraut de Bornelh, Raimon de Miraval o Bernat de Ventadorn, es conjuguen amb peces de la tradició judeo hispana (sefardites) i amb els bells poemes de les trobairitzs provençals, entre els que destaquen els versos de Beatriu, comtessa de Dia, la veu de la qual ens arriba a través dels versos retrobats per Lidia Pujol: “per ell jo visc amb plany i enyor, al llit o quan vaig vestida”. El millor moment arriba cap al final del concert, amb les interpretacions de dues peces del Llibre Vermell de Montserrat. És llavors quan Lidia Pujol és més sublim, i la seva veu es revesteix, encara més, d’una intensa preciositat cromàtica, en desgranar els bells versos llatins del Mariam Matrem i del Polorum Regina: “Stella matutina, dolcissima , Regina omnium nostra”.

 

Foto: Evdokim Perevalsky
 
 

 

Un espectacle ple de professionalitat i delicadesa, ofert en un entorn magnífic. Una experiència de final d’estiu que esdevé una autèntica troballa, en certa manera, insospitada. Un d’aquells plaers que, en el seu petit format, resulten un luxe ple pels sentits.

 

http://totmusicat.wordpress.com/2012/09/03/lidia-pujol-un-luxe-pels-sentits-en-el-seu-concert-a-setcases/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/18782/setcases/emociona/amb/elegant/veu/lidia/pujol
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/18768/lidia/pujol/recupera/cancons/amor/medievals

 

 

.

Sílvia Planas (Setcases). 3/09/12. Totmusicat.cat

.

Setcases, atardecer de comienzo de septiembre. La inminencia del otoño se hace evidente con cada soplo de un viento frio que anuncia el fin del verano. En la iglesia, el retablo de San Miguel preside un escenario iluminado por cirios que le dan un aire medieval y recogido, que se enciende de repente con la voz de cristal de Lídia Pujol.

.

Lídia Pujol a Setcases. Foto: Evdokim Perevalsky

 

Después de acordar con el público que cada pieza irá acompañada de una breve explicación y será puesta en contexto para darle sentido a todo ello, el concierto arranca con los primeros versos de Amic Amat de Llull. La exquisita sensibilidad de la poesía medieval ya no abandonará el escenario, sino que se irá desgranando durante más de una hora, a través de las múltiples variantes que son ejemplo claro de la riqueza que da la diversidad de culturas y de espíritus propios de nuestra edad media.

La magnífica voz de Lídia Pujol, acompañada por la guitarra de Pau Figueras y por el violín de Sergi Alpiste, llena cada rincón de la bella nave romántica. Todo el canto es desde y para el amor; el título del concierto así lo explica: “Lais d’Amor”, en evocación de una época en que existían unas Cortes de Amor para juzgar cuestiones amorosas, que fueron disueltas el año 1173.

Las canciones de trovadores como Peire Cardenal, Giraut de Bornelh, Raimon de Miraval o Bernat de Ventadorn, se conjuntan con piezas de tradición judeo hispana (sefarditas) y con los bellos poemas de las trobairices provenzales, entre las que destacan los versos de Beatriu, condesa de Dia, la voz de la cual nos llega a través de los versos rencontrados por Lídia Pujol: “por el yo vivo con llanto y añoro, en la cama o cuando voy vestida”. El mejor momento llega hacia el final del concierto, con las interpretaciones de dos piezas del Llibre Vermell de Montserrat. Es entonces cuando Lídia Pujol es más sublime, y su voz se reviste, aún más, de una intensa preciosidad cromática, al desgranar los bellos versos latinos del Mariam Matrem y del Polorum Regina:Stella matutina, dolcissima, Regina omnium nostra”.

 

Foto: Evdokim Perevalsky
 
 

Un espectáculo lleno de profesionalidad y delicadeza, ofrecido en un entorno magnífico. Una experiencia de final de verano que acontece un auténtico hallazgo, en cierta manera, insospechado. Uno de aquellos placeres que, en su pequeño formato, resultan un lujo pleno para los sentidos.

 

http://totmusicat.wordpress.com/2012/09/03/lidia-pujol-un-luxe-pels-sentits-en-el-seu-concert-a-setcases/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/18782/setcases/emociona/amb/elegant/veu/lidia/pujol
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/18768/lidia/pujol/recupera/cancons/amor/medievals

 

 

.