.
Fa un any, l’Anna Nubiola em va regalar aquest llibre. És un llibre important per mi. El retrat de Rembrand de la portada és el fil conductor del llibre i com a detall inspirador té que les mans del pare són diferents: una és femenina, de mare, i l’altra masculina, de pare.
La paràbola del fill pròdig torna a ser un símbol d’aquelles qualitats que separades són contradictòries i reunificades són eines per caminar orientat en direcció a l’Amor. El fill apassionat i el fill complidor de la llei.
Aquesta fotografia està presa mentre estic cantant l’arbret vora el camí de llum (iter lumins) al monestir de les Franqueses, una cançó que m’acompanya des dels inicis de la meva trajectòria. Parla del moment en què la mare i el pare han de fer un pas enrere i diferenciar-se del fill i convidar-lo a volar, a ser qui pot ser. Tallar fils amb la família per relligar-los amb desconeguts. Relligar-nos amb desconeguts per poder tornar a la família i mirar al pare i la mare com a germans i realitzar la cita que Pare només n’hi ha un i està en la infinita capacitat d’Amor del nostre cor. Els qui m’abracen, l’Eva i el Joan, són germans desconeguts, la família triada i miraculosament trobada que em fa relligar des d’un nou lloc amb la família de naixement. El meu gest ho diu tot: he tornat a casa, no tinc res, sóc petita i tinc por, i davant d’això he estat acollida amb la petjada inesborrable d’un amor gratuït amb la seva abraçada. Mentre cantava vaig sentir l’impuls, la necessitada necessitat, de recolzar el meu cap, com ho fa el fill pròdig de Rembrand. He tornat a mi i el camí és, per fi, el meu camí: tot un misteri però meu, l’oportunitat real de formar part d’aquesta abraçada.
No sabia que avui el Marc Javierre, la bellíssima persona-fotògraf que fotografia el Camí de fer-nos persones, pelegrinant simbòlicament per tots aquests monestirs, m’ensenyaria la imatge del que succeïa damunt la meva esquena: abraçada per la mà d’una dona i la mà d’un home, símbol de l’Amor del Pare/Mare que habita dins meu i enllà de mi i al que el llibre que l’Anna em va regalar hi posa entenedoríssimes paraules.
