Lais d’amor

Descarrega el dossier aquí: PDF (Enllaç)

 

Presentació

Lais d’Amor representa un punt de trobada entre el coneixement escrit i l’oral. La selecció de les obres del programa ha estat feta en base a les diverses valoracions que les lais d’amor medievals establiren, en l’època dels trobadors, sobre els diferents aspectes de les relacions amoroses d’una societat plural i multicultural, sorgida de la fusió de cultures, tradicions, ètiques i religions diverses, comparable en molts aspectes a la situació actual.

L’expressió d’aquesta manera integradora de veure el món, des d’un llenguatge universal com la música, pren un nou sentit perquè ens apropa estils allunyats en el temps, com les cançons medievals, amb la riquesa de la nostra tradició oral, autèntica manifestació de permanència dels sentiments que les persones de diferents èpoques han tramès i conservat com a valors atemporals.

 

Romà Escalas i Llimona: Músic i museòleg.

Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona i creador del projecte del nou museu de l’Auditori.

Director del grup “Ars musicae de Barcelona” i director dels cursos de música antiga de la Generalitat.

 

Sinopsi

Lais d’Amor evoca una època en què existiren unes Corts d’amor on podies recórrer per jutjar qüestions amoroses.

M’agrada aleshores imaginar el debat d’aquelles persones sobre el que és i el que no és amor… Puc veure com la Regina Elionor de Aquitania, inspirant-se en les lais d’amor que sorgiren a les corts d’Occitània, decidia, opinava o donava consells amorosos.

Cada nou període de la vida s’inicia acompanyat d’una mateixa pregunta que, renovada, m’empeny cap a un nou espai de coneixement. Amb l’esperança d’haver après de l’experiència, voldria avançar en el compromís de viure millorada la resposta a què és estimar.

Les obres, procedents de les nostres fonts tradicionals i històriques, emeten judicis de valors sobre els conceptes de l’amor i de les relacions humanes, a partir de fets reals viscuts, codificats i comentats. També avui, ens atrevim a jutjar qüestions derivades dels sentiments.

Voldria restaurar Les corts d’amor que a l’any 1173 varen ser dissoltes. Prendre distància i valorar amb més objectivitat aquests conflictes humans, en un intent de minimitzar així la tergiversació i corrupció conceptual dels autèntics valors de l’amor.

Lídia Pujol

 

 

Fitxa artística

Lídia Pujol, veu

Pau Figueres, guitarra

Sergi Alpiste, violí

 

Neus Forcano, dramatúrgia històrica

Romà Escalas, assessorament musical

Lídia Pujol, guió i direcció

Laura Rubio, producció

 

 

Repertori

  • Quant ai lo mon consirat (Anònim. Cançó de trobadors)
  • Ar me puesc (Peire Cardenal. Trobador s.XIII)
  • Triste ei lo ceu (Tradicional occitana. Bearn)
  • Rei gloriós (Giraut de Bornelh. Trobador s.XII)
  • Avrix mi galanica (Anònim sefardita)
  • Adio querida (Anònim sefardita)
  • Codolada de diumenge (Tradicional mallorquina)
  • A vos Dona (Ramon Llull, Ànomin de trobador)
  • Estat, ai, en greu cossirier (Lletra, Beatriu Comtessa de Dia, trobairitz s.XII; Música, Raimon de Miraval s. XII)
  • Si dolce e ‘l tormento (Claudio Monteverdi s. XVI-XVII)
  • Mariam matrem (Llibre Vermell de Montserrat)
  • Polorum regina (Llibre Vermell de Montserrat)
  • Can vei la lauzeta mover (Bernart de Ventadorn. Trobador s.XII)
  •  Sogna fiore mio (Cançó de bressol napolitana)

 

 

POEMES MEDIEVALS OCCITANS I ÀRABS

  • Ramon Llull (c.1232/35-1315)
  • Ibn Khafaja (Alzira,1058-1138/9)
  • Peire Cardenal (c. 1205-1272)

 

Premsa

EL RIPOLLÈS.INFO: Setcases s’emociona amb l’elegant veu de Lídia Pujol. Enllaç

NÚVOL: Lídia Pujol i l’amor. Enllaç

Fotografies

 

Vídeos