Del blog de Laia de Ahumada
Diumenge, 4 de maig, vaig participar en el nou espectacle de la cantant Lidia Pujol «Iter Luminis», a la seu d’Ègara de Terrassa, presentant el llibre-disc “La cualidad humana” d’Àngela Volpini, amb pròleg de Teresa Forcades i “Mariam Matrem” de Lídia Pujol.
Àngela Volpini, Lídia Pujol i Teresa Forcades
Una tríada de persones amb un desig, una raó i un compromís; unides en una inspiració conjunta: un llibre amb música que omple els silencis que la paraula calla.
Aquest llibre d’Àngela Volpini és una traducció al castellà llargament esperada.
La música de Lídia Pujol és una gestació llargament anunciada, un embaràs vital que esperava un alè per néixer, una paraula, un llibre.
Teresa Forcades, llevadora experta, acompanya aquest procés de creació amb un pròleg que fa fàcil allò que se’ns fa difícil.
I, encara una altra dona, Maria, és el cordó umbilical que uneix les experiències, la terra i el cel, la paraula i el silenci. Maria, “plena de gràcia”, és a dir “plena de consciència”: “testimoni de la realitat última de l’ésser humà, que és la humanitat divina, a la qual s’arriba a través de la consciència i de l’amor que parteix del propi desig i de la pròpia consciència.” (Àngela Volpini)
Les paraules d’Àngela són contundents i criden en la plaça pública: “Escollir l’amor fa diví l’ésser humà!” La música de Lídia es reclou en si i s’obre a l’altra; i mentre entona “Polorum Regina”, acarona amorosa la volta de l’ermita de l’Aguda, i ret homenatge a la la virginitat de Maria, que la fa ser qui és.
Una Maria segrestada, en la història de tantes Lídies, pels arquetips de dona ideal, submisa, anul·lada en la seva capacitat de ser persona. Una Maria feta a imatge del patriarcat que Àngela deslliura en mostrar-la com a portaveu d’una nova humanitat, lliure, capaç de donar llum al seu desig de ser, capaç de ser en plenitud, de saber qui és i per què viu, que percep en el seu interior la bellesa de les seves possibilitats com a senyal inequívoca de l’amor de Déu.
Dins de la història musical i vital de Lídia Pujol:
“Lilith”, defensa la primera dona de la creació, rebel a la submissió, que s’enduu per això tots els reprovaments socials. Lilith neix d’un desig d’anar contra els arquetips, de justificar la ràbia, de descobrir, al mateix temps, que viure no és estar en reacció sinó en acció inspirada; d’un desig, en definitiva, de rescatar Maria.
“La Cerimònia de la Llum” és el desarmament que provoca la trobada, és el descobriment de la màxima dignitat de Maria, una plenitud d’amor i llibertat que respon sempre sí a l’amor. És descobrir el que ha estat capaç de fer, el que som capaces de fer com a persones úniques, irrepetibles, il·limitades en l’amor: fer-nos càrrec de nosaltres mateixes, sense cap més model, sense tuteles, sense necessitat d’aprobacions. Capaces de ser qui som i de donar-nos el sentit.
“Iter Luminis”, la tercera creació musical de la trilogia, és un número trinitari, fet de relació: “Cada minut que aconsegueixo ser qui sóc formo part del cos celestial”, assegura Lídia.
És una creació madurada com un bon vi, en els clarobscurs d’una ermita. És coneixement i compromís perquè el moment que vivim ens està cridant a ser qui som i a no tenir por de donar la cara, perquè el poder s’apropia de tot i l’amor sembla que va a la baixa. Maria, ara més que mai, simbolitza la dignitat, el lliurament, no cap a la por sinó cap a l’amor.
Interioritzem aquest nou camí de llum de Lídia Pujol i que, tal com diu Àngela: “Maria ens deslliuri de totes les imatges, paraules i experiències negatives que fan impotent la nostra humanitat.”