Amics, vinc de veure un documental que m’ha deixat en estat de xoc. He arribat a casa amb la intenció de descarregar contra el teclat la meva indignació però de sobte he trucat a ma mare per demanar-li que no votés al Mas. Ha sigut patètic. Li he pregat a ma mare que no votes «a aquest senyor tan assenyat, que parla tan bé i que lluitarà per separar-nos d’aquest estat que ja ens ha sagnat prou» mentre la corrupció del sistema sanitari català està sagnant com cap altre cosa el nostre dret a la salut pública. Ha sigut inútil, fins i tot li he pregat que confiés en mi. La piràmide de la població del nostre país està plena d’homes i dones que viuen la vida des de la televisió, són majoria i no hi ha més. «No ploris pels altres, nena, ells no ploraran per tu. Jo ja he passat molta gana, no em vinguis amb les penes dels altres, a mi em preocupes tu. Ara m’has deixat preocupada i no podré dormir aquesta nit.»

–No ets tu qui busca a les deixalles per menjar, mama. No ets tu qui amb la seva pensió no té per viure i es troba estafat, vell i abandonat.

Avui sento molt dolor, molta ira, ràbia, indignació, avui podria matar una mica, segur. Potser molt.

Només puc dir-vos que aquest documental, en el que també hi intervé la Teresa Forcades, ha de ser vist. En aquest enllaç trobareu algun fragment. Sortirà aviat a la llum i ens farà mal.

.

http://sicom.cat/salutelnegocidelavida/

.