Avui és 20 de juliol del 2013 al Monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un dia de la història d’aquesta terra. Una història que ve de lluny i va més enllà, però en la que només, aquí i ara, podem intervenir en la direcció que prendrà.
Llegeixo l’obra de teatre que parla del Lluçanès “Atrapats a la cruïlla” i em pregunto si la llibertat no és estar atrapats en una cruïlla en la que cada cop que albirem un horitzó de justícia, apareix el reflex d’un far que té el seu origen en el nostre passat i esperona el futur. Un far que assenyala, una i una altre vegada, la única i veritable forma possible de llibertat, confrontar la injustícia, decidir Amor enlloc de por, a cada cruïlla.
Atrapats, sí; “però ho tenim tot, és a dir: la ferma voluntat de no deixar-nos vèncer” com bé diu el poeta i fangador d’Oristà, Josep Riera. El dia que la Maria Àngels Parareda em va rebre i em va parlar de Lluçà, tot mostrant-me els racons més estimats, vaig copsar la profunditat del compromís lliure de restar atrapats a una cruïlla d’amor per la terra, el patrimoni, la història i la identitat d’un poble fet de persones úniques que lliurement atrapades, resten, venen, i van. Mai he escoltat amb tanta força i veritat, l’Assaig de càntic al temple d’Espriu, personificat.
El claustre del Monestir romànic de Santa Maria de Lluçà és tan petit, que potser és el més petit de Catalunya. És tan petit que sempre cap dintre del cor de cada un dels habitants del Lluçanès, si és que la vida els porta lluny d’aquí. I és tan gran que serà sempre viu en el cor de tot els qui l’hem conegut.
.
REPERTORI
Pròleg
Poeta i fangador (Jacint Verdaguer)
Acte I: Negació d’amor
L’Amèlia (Popular catalana)
La dama d’Aragó (La nina i son germà) (Popular catalana)
Caterina de Lió (Popular catalana)
La mort i la donzella (Popular catalana)
Acte II: Treballs d’amor
Una dona tota sola (popular de Mallorca)
A vós, Dona Verge Santa Maria. (Ramon Llull c.1232/35-1315)
Ningú no em responia la pregunta. (Josep Riera)
Les llàgrimes del moliner (Popular yiddish)
Avrix mi galanica (Popular serfardita)
Acte III: Treballs d’amor
Sogna fiore mio (Popular napolitana)
Mariam matrem (Instrumental. Llibre Vermell de Montserrat s. XIV)
Quan ay lo mon consirat. (Anònim, cançó de Trobador, segle XII)
Quand vei la lauseta mover (Bernard de Ventadorn , 1147-1170. Cançó de Trobador)
Veni creator Spiritus. (Cant gregorià, Ràbano Mauro, segle IX) *(enregistrament)
Si ara algú em demanés: vens? (Fragment. Josep Riera)
L’estimada (Càntic dels Càntics, s. V-IV aC.)
Polorum regina (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV)
Epíleg
Parlament
País Petit (Lluís Llach)
PROGRAMA
Les obres d’aquest programa suggereixen un ordre musical i conceptual que brolla dels seus missatges i significats. S’inspira i ret homenatge a les trobades de cantaires del Lluçanès. A les llegendes i les cròniques d’èpoques passades que trobem a les cançons tradicionals del folklore d’aquesta terra, i que sovint assenyalen els abusos que encara i sempre, si volem, haurem de confrontar. Us convido a descobrir aquest repertori, en allò que li és essencial, el sustenta i l’alça en el vol cap a la relació amb l’alteritat. Una història, un compromís, una guitarra, una veu i la nuesa de la ressonància de l’espai mil•lenari del Monestir romànic de Santa Maria de Lluçà.
Pròleg
Poeta i fangador, de Jacint Verdaguer. Un dia de la historia de l’home que amb la feina ben neta tria la direcció al misteri del que n’és part. La terra, l’esforç i el límit són indestriables de l’amor i la poesia que cerca les paraules, sempre insuficients, per parlar d’allò que dóna sentit a la vida.
Acte primer. Negació d’Amor.
Però lliure també és l’home que pot trair, -per “la mia mare” sóc traïda, canta l’Amèlia. -Pel meu germà, plora la Nina. I apallissada pel marit, la Caterina per la sogra n’és traïda. “Tot el d’aquest món a la mort a de deixar-se” sentencia el diàleg entre La mort i la donzella, final d’aquest primer acte.
Acte segon. Treballs d’Amor.
Una dona tota sola proclama la força de la unió del poble. Ramon Llull s’encomana a la Verge Santa Maria pel diàleg entre cultures i religions. Josep Riera es pregunta perquè no es pot viure d’això i la dignitat de les llàgrimes del moliner, són la resposta: la ferma voluntat de no deixar-nos vèncer. Llàgrimes que, de ben segur, nodreixen el cant de l’amant que cerca l’estimada en la cançó sefardita Avrix mi galanica.
Acte tercer: L’Amor correspost.
El desig de somiar tot allò que fa viva la nostre vida, esclata lluminós en la cançó de bressol napolitana Sogna fiore mio.
Quant ay lo mon consirat reflexiona una i una altre vegada la gravetat del pes que duem, el pes del món que ens alça i ens eleva amb l’Amor i la necessària lluita contra el que ens separa. Com s’alça l’alosa de joia contra el raig de sol a Quand vei la lauzeta mover. Confiada i embadalida s’entrega i es deixa caure per la dolçor que l’envaeix el cor, com ho fa el poeta d’Oristà: ben cenyit i calçat, per si tot d’una algú el convida a marxar. I sí, la Coloma del Càntic dels càntics, una i una altre vegada així ho fa. Vols venir?
Finalment, brilla l’Estel del matí, la Reina dels Cels, Polorum Regina, símbol de la tria en llibertat a la cruïlla del camí, ella ens guia cap aquesta renovació.
Epíleg
Renovació que sempre haurem de conrear dins nostre i, malgrat tot, en el nostre propi i íntim País Petit, des d’on podrem oferir el fruit dels treballs d’Amor al nostre veí.
.
Programa del concert «Laís d’amor (país petit?) al Monasteri de Santa Maria de Lluçà (20 Juliol 2013)
.
Bona nit a tothom:
El concert d’ahir a Lluçà va ser una passada…!!
Va ser: Una nit màgica amb una veu celestial o si voleu una nit celestial amb una veu màgica.
Adeu
Penso el mateix, el concert del dissabte va ser fantàstic! Tot va ser genial, però on vaig disfrutar més va ser al claustre, amb la lluna de fons i gaudint de la guitarra del Pau i de la veu (sense micro) i persona de la Lídia.
Veure-la i escoltar-la és una delícia per tots els sentits.
Fins la pròxima!
Una abraçada
Bona nit:
Si companys i havia lluna plena i això i donava un caire especial i místic.
Vam compartir una nit inovlidable.