Ahir vaig anar per primer cop a veure un Pessebre vivent, el d’Ardèvol concretament (Representacions – Com arribar-hi). He de confessar que, tot i que el seu director artístic Marius Codina me n’havia parlat com un veritable exemple d’acció comunitària, els prejudicis i la ignorància no m’havien deixat copsar la profunditat de les seves paraules. Fa uns mesos que visc a Torà, a 10 kilòmetres d’Ardèvol. Un dia em dirigia a cantar a l’ermita i pels camins vaig saludar a una parella i la seva filla. Xerrant amb ells de les contrades, va sortir a la conversa la bellesa de l’anomenat pessebre i aquelles paraules que el Marius havia llençat com llavors a les meves oïdes, en boca d’aquella parella tan entusiasta, van florir de ganes. Havia arribat l’hora.
He sabut que va ser Sant Francesc qui, corprès per una visió i seguint l’impuls que el desbordava, va fer representar el primer pessebre vivent al segle XII.
Després d’aquella nit.
La qualitat i la Bellesa de tots i cadascun dels quadres representats són el fruit de l’esforç portat a terme per realitzar una visió. Però, ¿quants visionaris s’han quedat sols amb les seves visions? En aquest cas, a l’artista, l’acompanya l’equip que fa realitat el somni més precís i el torna encara més preciós. El càsting no pot ser més adequat, l’acting dels figurants és impecable. La meticulositat dels detalls, tant dels quadres interiors com exteriors, és fascinant: la superposició d’imatges, les diferents profunditats fins i tot en paisatges exteriors, la incorporació de la natura, la construcció, el fustam, les tonalitats, els colors, terrosos, nobles, dignes, el vestuari, la qualitat dels teixits, dels cosits, les caigudes de la roba, el foc, la il·luminació, fins i tot les olors…, i profundament, bategant miraculosament, la visió de la comunitat sumant esforços. D’un poble caminant, perseverant, en una mateixa direcció. Aprofitant i enaltint les qualitats de cadascun dels individus. Superant obstacles personals i aconseguint perdre de vista la pròpia petjada per seguir-ne unes de més profundes. Representant el Nadal d’una nova consciencia que apropa les diferencies dels marges i s’esforça a avançar vers l’objectiu, fent-se valer precisament de la petjada única de cada individu per sumar en qualitat. Aquest és el repte a què s’enfronta la comunitat de Catalunya i humana: la perseverança d’un treball inspirat. Això és el que em va deixar realment en un estat devoció i admiració insondable. He vist fet realitat el poema de Verdaguer. Poeta i fangador sóc i en tot faig feina tan neta que fango com un poeta i escric com un fangador.
Les gents de les rodalies i molt més enllà venent enamorats a participar-hi, més de 200 persones actuant, dignificant la paraula actuació tant summament necessària en aquest temps nostres d’apropiació i cobdícia extrema dels poderosos. Entre els «actuadors» hi havia una metgessa del CAP d’Igualada. Ben bé que la gent haurà de parir en una establia perquè les retallades han fet que el sistema hagi perdut la seva raó d’existir. El sistema no sols ja no protegeix els dèbils, s’ha tornat l’instrument del capital financer per llençar al 99 % de la població als marges.
Ahir vaig veure la força dels dèbils, com s’organitzen i avancen, no sols per sobreviure, com per exemple ho fa la PAH amb tants i tants desnonaments, sinó per viure, per alimentar i fer créixer l’ànima i la dignitat humana. Ahir a Ardèvol, al Solsonès, a 10 kilòmetres de casa, vaig veure donar a llum, la Llum.
Quan va acabar tot, a la vora del foc torrant pa i menjant un tall de botifarra amb els actors-constructors i el director, vaig demanar si podria participar, “canto fluixet però, si voleu escoltar, potser pot quedar bé…“ Vaig cantar L’Arbret vora el camí, la cançó yiddish que em va ensenyar a cantar, i a la tornada les deu persones que m’escoltaven es van posar a cantar. Quan vàrem acabar van decidir acollir-me dins d’aquesta obra d’art i exemple de vida que és el pessebre vivent d’Ardèvol el proper dia 4 de gener . El bon gust del seu director Marius Codina em dirà on m’he de posar i què he de fer. És un honor i un orgull poder participar d’aquesta obra d’art col·lectiva.
La persona vol ser, i sols perseverant en la comunitat que no exclou, serà.
Representacions: a 2/4 de 7 i a 2/4 de 8 de la tarda.
Dies 26 i 29 de desembre, i 1, 4, 6*, 11 i 12 de gener
* el dilluns dia 6 de gener, única representació a 2/4 de 8.
