Lídia Pujol i Itzíar González | Foto de Clara Roca
Demà diumenge a les 18h al monestir de Sant Pau del Camp, amb l’Itziar González parlarem de què significa una vida plena, parlarem del preu de l’honestedat, de la vulnerabilitat, la mentida, la lluita…
Tots tenim el repte de perseverar en la cara amable, tot i que no és gens fàcil i la majoria de vegades no ho aconseguim. Un dia veus una noia tirada al carrer, t’ajups per ajudar-la i, quan l’estàs intentant aixecar, t’estira la bossa i fuig corren. Que fem amb la cara amable la propera vegada? Ens sumarem a la cara fosca o farem la feinada que almenys a mi encara em suposa de no ser una conseqüència de l’altre?
La Itziar, és única, com cadascun de nosaltres. «Tots som diferents, en això som tots iguals». En un intent de recuperar la importància capital d’aquesta frase que, a força de repetir-la tantes vegades, a perdut el seu pes, vull oferir l’element que farà d’aquestes converses una experiència realment singular: les cançons. L’objectiu d’aquesta cançó que us adjunto i les altres que escoltareu demà, és incloure la visió des de l’Amor d’una política compromesa. Ja no podem parlar de política ni de res més, sinó ho fem des de l’Amor. Amics, la direcció és aquesta. Arremanguem-nos, no serà gens fàcil, però val la pena jugar-nos-la per donar sentit a les nostres vides, JUNTS.
.
.