Sres i Srs, tinc un especial interès en conèixer i donar-vos a conèixer tan com pugui, a la Itziar González, la Persona que és arquitecte i va ser regidora de Ciutat Vella i que, en un profund exercici de coherència i coneixement de les seves forces en aquell moment, va dimitir per posar damunt la taula tot el que hi havia sota l’estora política que, de cap manera i amb un terrible desgast, li permetia fer la seva feina. Fa dies que reservo un article que vaig llegir a eldiario.es, així com el programa de filosofia que parla de Poder, o el de Paisatge, alguna entrevista de radio… Bé, ara mateix acabo de gaudir un altre cop de cadascuna de les paraules d’aquesta entrevista que us adjunto. Paraules que, com si fossin petites llumetes, il·luminen el meu cervellet que, donades les hores, està més a les fosques perquè vol dormir però m’he dit: aquesta llum l’he d’explicar ara, l’he d’anunciar. Hi ha persones que enmig d’aquesta foscúria són més que llum, són Confiança, i aquesta paraula és potser la paraula més necessària i la més maltractada amb tot el que està passant. Ara ja estic en un punt realment crític, són les 3:50 de la matinada i vinc d’un gloriós concert de la Mayte Martín extenuada d’amor i, per anar a dormir, m’he llegit un article de la Itziar González fet del mateix amor. Us asseguro que la vida és preciosa, hi ha gent meravellosa que lluita per recuperar la confiança i la dignitat: la Marta i l’Albano de Caféambllet, l’Ada Colau de la PAH, l’Esther Vivas de Revolta Global, la Teresa Forcades del Monestir de Sant Benet de Montserrat, l’Arcadi Oliveres… m’estic dormint i no puc parar… el Marcos Andrés i els seus companys en vaga de fam de Telefònica… la Itziar… vinga que ho aconseguirem… zzz…. zzz… z…. zzzzzzz…. z.z.z.zzzzz… ho aconseguirem…. ZZ…. ZZZZ… ZZZZZ… ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ