Vespres musicals al monestir de Pedralbes – Polorum Regina

Lídia Pujol: veu
Pau Figueres: guitarra
Vic Moliner: contrabaix

El mes de juliol el monestir de Pedralbes s’omple de música. Quan el dia declina, en el moment en què als monestirs se celebren les vespres, comencen les vetllades musicals. Enguany, en el 650è aniversari de la mort de la fundadora del monestir, Elisenda de Montcada, la música s’inspira en aquest personatge: una reina vídua amb uns marcats ideals de vida religiosa. S’interpretaran els chants dels trobadors, que van viatjar d’orella a orella i de cort en cort, i la música litúrgica de la Corona d’Aragó. A través dels segles, les ressonàncies d’aquestes músiques han inspirat noves visions de les eternes inquietuds humanes, l’amor i el transcendent. 

El desig d’oferir una nova mirada d’aquestes composicions medievals és el que mou Lídia Pujol a reinterpretar- les amb l’anhel d’una transformació profunda del ser. L’orientació de la vida és la felicitat. L’estel que regna en els cels, Polorum regina, és el nord de totes les aventures, de totes les vides que volen ser viscudes, de tots els viatges en totes les cartografies, allà on assenyalen tots els savis astrònoms.

Programa:
Versions renovades de les composicions del Misteri d’Elx (segles XIII-XIV), les cantigas de amigo de Martín Codax (finals del segle XIII, inicis del segle XIV), El llibre vermell de Montserrat(recopilat el 1399), el Codex Las Huelgas (segle XIII), Tarquinio Merula (1594-1665), Ramon Llull(1232/1233-1315/1316) i la trobairitz Beatriu de Dia, comtessa de Dia (circa 1140-1175).

Entrades 11,30 euros.

Reserva d’entrades: T. 93 256 34 27 / reservesmonestirpedralbes@bcn.cat

Presentació

Amb l’experiència ‘Iter Luminis’, l’itinerari de concerts a monestirs i ermites catalanes, Lídia Pujol ens ofereix diferents trobades amb espais i gent de territoris singulars de Catalunya. Avui aquest camí, fa una pausa i  ens convoca a una ciutat gran, a Barcelona al Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Lídia, ens convida, amb el mateix esperit, a una cerimònia per a sumar forces i intentar focalitzar el que de debò és important, un denominador comú, que com a Polorum regina, ens il·lumini i orienti. El repertori ens acompanyarà amb una atmosfera i una tradició musical que encara ressona viva en  les voltes d’aquest monestir de l’any 1327.

El programa consta de 12 obres, número representatiu de la Verge en la tradició  del Llibre Vermell de Montserrat (LLV). S’inicia amb Estat, ai, en greu cossirier, poemade Beatriu Comtessa de Dia, trobairitz  occitana de  mitjans del segle XIII, d’estil directe i realista. Ondas do mar, Cantiga de Amigo del joglar gallec Martin Codax, amb  un estil líric emparentat amb el dels trobadors catalans. Quan ai lo mon consirat,  d’un trobador occità del s. XII, comenta la reflexió sobre el món i la vida i en dedueix que l’amor és l’únic valor transcendental. Cant de la Sibil·la del Manuscrit de Manacor. Amb una tonada de caràcter marcadament visigòtic, amb accents d’un gran dramatisme i diàleg amb el poble. Verge humil, obra conservada en la tradició oral i escita delMisteri d’Elx del segle XIV. Cuncti simus del LLV :Cantem tos plegats ‘Ave Maria’,  un àngel anunciarà  a la Verge la concepció del seu fill. Flavit auster, seqüència medieval procedent del Còdex Musical de Las Huelgas. Mariam Matrem del  LLV. és una pregaria de lloança al misteri de la vida en la polifonia culta de l’Ars Nova. Ad mortem festinamus (LLV). Des d’una incomunicació i l’enfrontament inicials, la mort ens iguala finalment a tots i la celebrem com a transició ineludible cap al regne de Déu. A vós, dona Verge Santa Maria. Ramon Llull emprava melodies conegudes com a recurs didàctic per a trametre el seu pensament religiós i filosòfic. En aquet cas,  es canta amb l’adaptació  musical d’una cançó. Veni Creator Spiritus, invocació  gregoriana  a l’esperit creador. Polorum Regina, dansa cantada  del  LLV, és una pregària a la Verge, reina dels punts cardinals, que ens il·lumina a tots per igual. Expressa la inviolabilitat de la seva decisió de formar part del misteri de la vida, de l’amor a Déu i de la co-redenció.

Romà Escalas