Formada al Taller de Músics, Lídia Pujol (Barcelona, 1968) es va apropar a la cançó d’autor fent duet amb Silvia Comes durant els noranta, amb qui va gravar dos discos. Des de llavors ha bastit una sòlida carrera en solitari basada en la investigació i reinterpretació de la tradició, combinant lírica i misticisme. «La música m’ha servit de vehicle per arribar a l’amor. Sense la música no sé què hauria passat amb tota l’energia que acumulo, entre celestial i assassina», exposa la cantant.
Partidària de la feina ben feta no entén de calendaris, Pujol ha publicat els discos Iaie (Resistencia, 2003) i Els amants de Lilith (Temps Record, 2007), als quals cal afegir multitud de col·laboracions i projectes. El darrer és La Cerimònia de la Llum, un espectacle basat en les cançons del Llibre Vermell de Montserrat amb què s’allunya dels patrons de la indústria musical i combina la investigació artística amb la recerca espiritual. Això l’ha dut a apropar-se, per exemple, a la monja benedictina Teresa Forcades, a qui ha donat suport en la difusó de les seves campanyes contra la indústria farmacèutica.
El vessant místic i compromès de Lídia Pujol es farà més intens el 2013, en què veurà la llum un projecte que la vincularà amb un espai mil·lenari de la ciutat de Barcelona: el Monestir de Sant Pau del Camp. A partir de la trobada amb mossèn Francesc Tort, Pujol posarà en marxa un espai que vol ser alhora laboratori d’idees i residència artística, on proposarà al públic «compartir una experiència de vida i art en diàleg amb la pedra». La segona activitat serà el 27 de gener, amb l’espectacle Converses Singulars, a mig camí de la cançó i l’agitació. Aquesta vegada en pendrà part l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González.
Sobre el paper de la dona en la cançó, Pujol diu que cal canviar el marc del debat: «Partint d’una perspectiva feminista, com a artista vull superar el gènere i tot el que comporta per arribar a ser persona».
ROGER PALÀ. REVISTA ENDERROCK.
