Confiança.
Les persones no som constants, estem vives i, a cada instant, una nova vivència ens posa davant del repte de Ser Amor o no ser Amor. Aquest Amor sí que és un horitzó constant, una direcció que ens acull, «matriu de Déu mare» (Maria Mercè Marçal) i ens fa Ser en el sentit més ampli de la paraula, tan ampli que és infinit, inabastable, inesgotable, però demana ser vist, s’ofereix a cada instant per si la volguéssim triar, per difícil que sigui. Només puc dir que tots nosaltres, els aspirants a Persones, mirem de travessar la por, el dolor, el desacord i això és el que ens acull dins d’aquesta Matriu i ens dona conhort quan traïm o som traïts per manca d’amor.
Vull re-escriure unes paraules que trobareu a l’entrevista que us adjunto. La Itziar travessa el desengany amb Amor i retroba l’Amor de la comunitat. La inabastable força de la seva «Revolta».
«Vaig haver d’estar un any fora del meu barri per qüestions de seguretat. Quan hi he tornat, durant una colla de mesos no he pagat cap cafè, perquè sempre hi ha un veí que em vol convidar…»