El pròxim dia 22 de gener marxo a Jerusalem amb la Montserrat Vinyes, l’abadessa emèrita del monestir de Sant Benet de Montserrat. La dona que va fer de Sant Benet un monestir de portes obertes.
Un amic ens ha fet 12 espelmes de cera pura i verge d’abella i, quan juntes hàgim llegit el passatge bíblic que correspon a cada lloc, encendrem una espelma de l’amic Vita Levis, vida ingràvida, Vida señor! I, aleshores, cantaré tres fragments de tres cançons. Una jueva -jiddisch-, L’arbret, una cançó que es cantava als camps de concentració que parla de com la mare ha de confiar en el fill i esperonar-lo a volar del niu però, en lloc de fer-ho, l’ofegà de sobreprotecció i desconfiança. Una cançó que m’acompanya i ensenya a ser qui sóc d’ençà que tinc 23 anys. L’altre és en llatí, de Hildegarda de Bingen titulada Oh Jerusalem amb potser una traducció de la Bel Olid al català. Hildegarda m’inspira tant i en tants sentits i àmbits: la música, la il·lustració, la causa de les malalties, el so de la llum, les estrelles i la terra donant fruit, el lupus a la cervesa tan necessari per aquell puntet d’embriaguesa que demana la vida viscuda. Però, tot i que va fer el que va voler i va lluitar com la que més, sempre ho va fer com una missatgera de Déu, i menyspreant-se com a dona segons l’esplendor del patriarcat social i eclesiàstic de l’època. Una dona a qui li va faltar el fonament fonamental de ser Feminista. I una tercera i última cançó que és àrab. Una preciosa lletra i melodia que va escriure un capellà que abusava de nens. He fet un procés personal respecte a totes tres. Totes elles per demanar de tot el cor que vull ser un instrument de l’Amor més gran, aquell que és trans-religions i alhora les reconeix úniques i infinitament valuoses a totes.
I finalment una Pregària Simple, ben simple de Sant Francesc d’Assís:
Oh Senyor!, feu de mi un instrument de la vostra pau.
Allà on hi ha odi, feu que hi porti l’amor,
on hi ha ofensa, que hi porti el perdó,
on hi ha discòrdia, que hi porti la unió,
on hi ha dubte que hi porti la fe,
on hi ha error que hi porti la veritat,
on hi ha desesper que hi porti l’esperança,
on hi ha tristesa que hi porti la joia,
on hi ha tenebres que hi porti la llum.Oh Mestre!, feu que jo no busqui tant
ésser consolat com consolar,
ésser comprès com comprendre,
ésser estimat com estimar,
perquè és perdonant que un és perdonat,
morint que un ressuscita a la vida eterna.
Aquest viatge el vull dedicar a l’Anna Nubiola; mestre, amiga, mare, companya d’aquest Iter Luminis.