Crec que puc dir amb tot de majúscules que la descoberta del conte Crida Bel fort, Estela! de la Bel Olid va canviar la meva vida. Després, la vaig conèixer personalment quan vaig dirigir un espectacle al Romea per la Fundació Vicky Bernadet contra els abusos dins de l’entorn de confiança del nen que vàrem titular «Parlant prevenim l’abús«.
Personalment, avui i des d’aquell 3 d’abril del 2006 és una de les persones més properes i que més estimo, i no només perquè sí, que seria ben bonic que aconseguíssim recordar que essencialment som fets per estimar, sinó per mèrits propis, perquè és d’una peça i esdevé referència d’Amor i llibertat, de recerca constant d’Amor i Llibertat. Vull dir que l’admiro com artista i persona i dir-vos que, de vegades, quan em sento perduda i cerco la llum del camí, sempre puc mirar que fa, per on va i que diu la Bel Olid. El meu camí mai serà el seu però, l’horitzó per aquell qui una i una altre vegada vol donar sentit a tot plegat, sí.
Com diu la Roser: Hermana, hay que tener fe y remar.
Endavant! La Bel inspira.
.
.
Text del conte Crida ben fort, Estela!
.
La mala reputació de la Bel Olid és vox populi. Jo la canto.
.
Text de la cançó La mala reputació
Como los erizos:
Lletra: Luís Cernuda, Música: Walter Garcia. (Versió: Lídia Pujol y Sílvia Comes)