Sabeu? Jo tampoc sé què faré, depèn de moltes coses, sobretot del Pau i de vosaltres, però ho faré de ple i de gust, tant com pugui.

Avui porto plans però, sobretot, vull que passi el que hagi de passar, i deixar-me dubtar, perquè escoltar al Pau sempre és claríssimament un preciós regal, però escoltar-me, de vegades, no és ni preciós ni tant clar. La gran ocasió, però, l’oportunitat de llençar-me al risc, a l’aventura, a l’infinit desconegut com jo mateixa, és escoltar-vos a vosaltres i rebre la resposta, sigui quina sigui, a la nostra entrega.

Fa uns dies, amb el Pau, parlàvem de les vegades que tens les millors condicions circumstancials i tècniques i, tot i així, la interpretació i l’entrega no és prou inspirada. El miracle et pren i et sorprèn quan menys t’ho esperes però disposar-nos dins la realitat, sempre incontrolable en la seva totalitat, i fer tot el que es pot, ajuda. I si més no, és tot el que podem fer.

Que tota victòria sigui provisional, que siguem inconstants, que cada instant en cada lloc depengui d’on venim, a on anem i, alhora, sigui real només en si mateix. Que la vostra resposta sigui vostra i, potser, no la desitjada, no és raó per deixar de cercar la trobada, de lluitar per disposar-ho tot a l’espera del miracle.

Sé que només vull ser millor persona. Estar ben atenta per saber què vull i què no, i actuar, tant com pugui, en conseqüència. I que Déu vulgui que tinguem la cohort d’una abraçada, si la realitat estreny.

Potser aquest Nadal ha nascut la Llum de l’ésser humà capaç d’enderrocar als tirans i als déus. Potser, quan la perdem de vista, recordem que sempre hi és i s’ofereix, i cal decidir-la constantment. Per això farem la revolució i la tornarem a fer.

Som com plantes que tingueren com a única elecció la d’exposar-se o no a la llum. Simone Weil.

Bon any!