Explica la història que Jesús va néixer al carrer, a una menjadora, perquè no van acollir a una dona prenyada i a punt de parir: “està tot ple”, “tenim molta feina”, “ja en tenim prou de problemes a casa”.
N’hi ha que no en tenen, de casa. Jo sempre imagino realitats per si d’alguna manera em poden preparar en cas que prenguessin matèria i em caiguessin damunt. A casa meva, ma germana i jo ens hem dedicat a la música i al teatre, a la poesia, la interpretació, a incentivar l’exercici del criteri que proposen els autors de teatre, de cançons… És per això que no tenim diners, que no hem viscut dins de l’estructura amb què el poder ens acomboia. Ningú tindrà una pensió digna després de tots aquests anys de treball i cotització perquè hem hagut de rescatar bancs i cobrir amb diners públics els robatoris constants com el de les preferents, per exemple. Sí, jo m’he imaginat una realitat, la més probable: em faré gran i, com la meva feina dóna per menjar i per pagar impostos que no tenen relació amb la realitat real, segurament acabaré dormint al carrer, sota un pont, apretada a d’altres perquè plou i serem molts els sense sostre… De la meva feina, no se’n pot treure un lloguer.
Recordo quan cantava amb la Sílvia Comes… jo tenia la fortuna de viure a una casa de ma mare, però ella havia de pagar lloguer i no hi havia manera. Omplíem els concerts, sortíem per la tele i vinga tele… però no. El director de la discogràfica podia pagar un dinar de 300 euros, però no tenia diners per pagar una maquilladora, un dissenyador, un fotògraf, un il·lustrador, un càmera. A tots aquests els escanyava, els escarnia i encara gràcies que podrien posar al currículum que havien treballat per nosaltres, aquelles dues noies que canten i que surten per la tele.
Sí, hi ha diners per unes coses i no per unes altres. No hi ha diners per cuidar als qui ho necessiten. No tenim temps, tenim molta feina, molts problemes. No tenim temps per llegir cartells de persones que necessiten ajut tot l’any. No podem acollir a la mare prenyada. Ara hem de córrer que ve el dia de nadal i encara no tenim els regals comprats. Ara hem d’anar a la botiga Apple que el nen vol no sé quina aplicació.
Vull aturar el relat per imaginar una realitat: el nen, vol una aplicació que pot dignificar, embellir i humanitzar el seu Iphone. El nen respon a les convocatòries de manifestacions contra la violència estructural amb el seu mòbil, va a la Plaça Catalunya un 15M, lluita a Can Vies per una altra manera de viure, crida a les portes de la Telefònica contra els acomiadaments improcedents, contra el TTIP i ara vol que els seus missatges tinguin la tipografia de la gent que viu als carrers demanant ajut. Mireu aquest vídeo:
Conec la Fundació Arrels. No conec personalment a les persones que ajuden a empoderar amb el seu treball diari, però amb aquesta aplicació potser els puc conèixer senzillament fent que el seu reclam sigui útil, escoltat, recordant-los que tenen dret a tenir sostre, a menjar, a pensar, a ser Persones. A néixer de nou i recordar que Jesús era un d’ells.
Representacions del Pessebre Vivent d’Ardèvol 2014-15
Dies: 26, 27 i 28 de desembre, i 1, 4, 6*, 10 i 11 de gener.
Representacions: a 2/4 de 7 i a 2/4 de 8 de la tarda.
* el dimarts dia 6 de gener, única representació a 2/4 de 8.