Aquest matí he anat a l’aplec a Santa Maria de Vallferosa. He anat a missa amb el mossèn Florenci Cases, ell és qui em va permetre fer les fotos de La Pietà i La Cerimònia de la Llum a Sant Llorenç de Morunys, el preciós poblet del Solsonès on acabarem aquesta gira plena d’experiències l’1 de novembre, i on vaig estrenar la Cerimònia de la Llum el 23 d’abril del 2010 i vaig conèixer personalment a la Teresa Forcades.
He saludat a veïns…, tothom orgullós d’Iter Luminis… i mentre feien la comunió he cantat Mariam Matrem en memòria de dos amics que ja no hi són físicament: el monjo Xavier Altés, qui em va regalar llargues i per mi necessàries converses i el Llibre Vermell de Montserrat, i el Julio de Cal Martri, qui em va deixar el generador per enregistrar el nostre darrer disc a l’ermita de Sant Salvador del Coll de l’Aguda, Maria Matrem.
En sortir de missa, ens han donat un pa beneït com fa poques setmanes al santuari de Pinós. Després, una subhasta de pans de la Verge Maria de Vallferosa (boníssim), una rifa de paneres (tot un bingo de diumenge, genial), i coca i porró i… venga! Llavors se m’ha acostat la Maria i m’ha dit que havia llegit al Llobregós el nom del seu nebot, Joan Gispets de la Petja, i si ens coneixíem, que ella era una Gispets per part de mare. Li he explicat que cantem junts, que hi pot cantar tothom, ja que no són professionals i aquest és el repte, i que amb l’ajut del Josep Barcons co-dirigint el cor, fem una feina digna i ben feta. He remembrat un cop més la nostra història de cruïlles solsorrenques, pessebre d’Ardèvol, comunitat i vida. Hem parlat que els llocs (com tot) són de qui se’ls estima, que sou i sóc El Cor de Vallferosa, una eterna i activa aspirant a ser Persona. M’ha dit meravelles de l’Eva, pur desfici, que us vàreu veure a l’enterrament d’un familiar l’altre dia i que us fes milers d’abraçades. Jo li he dit que d’abraçades no ens en falten :-))
Hem parlat força estona amb una noia, la Gloria, i el Ramon de Fustagueres, de la Segarra, de saber què és «un rierol eixut, una ombra, acostar llenya al fogar i mirar rere els vidres». En mossèn Florenci comentava la seva experiència amb Iter Luminis d’Olius. La Dolors de Cal Martri apuntava la gran diferència entre una cerimònia i una altra perquè n’ha vist tres. La Maria escoltava i preguntava amb els ulls plens de «i què i què», amb els ulls entusiasmats* (*»en Déu» que diria la Teresa), tan felicíssima ella. He estat parlant amb el Jaumet de Torà, vol penjar una grandíssima estelada al castell de l’Aguda i m’ha convidat cantar-hi. Ho farem junts i amb la samarreta del PROCÉS CONSTITUENT per assenyalar l’orientació d’aquest camí a la independència perquè s’ha acabat l'»això ara no toca» de l’ex-honorable, radicalment. He estat treballant de valent amb el referent del Jaume de la Petja passant el rajolí de barreja de moscatell i anís del porró entre les dents, he acabat xopa i he rigut força. Repartien rams d’alfàbrega!, i jo no podia ser més feliç d’olorar-la. Finalment, he arribat a casa a les tres del migdia amb una castanya de la qual ara desperto. Hi havia molta gent i he fet relligances pel futur de la cerimònia a la torre que ja sé com es dirà i del que en farem tradició a partir de l’1 d’agost de 2015: El Misteri de Vallferosa, Iter Luminis.
M’estimo la Segarra i el Solsonès gràcies a les precioses persones de Cal Millet; el meu nom artístic és Lídia Pujol però això no és res, les persones escriuen el seu nom amb amor i confrontant la injustícia, la resta és silenci.
La Maria ha estat i és encantadora, bellíssima, carinyosa, tendre i apassionada. Us estima amb bogeria, he ressonat amb ella i la seva alegria i hem gaudit d’estimar juntes un tercer, pura condilecció que diria la Teresa. Es queixava de les arrugues per sortir a la foto però l’he convençut (i aquí la teniu) de la bellesa de totes i cadascuna d’elles perquè són les que assenyalen que és una dona alegre que riu i encomana vida.
Fins aviat, amics
Us espero a Sant Pere de Graudescales
Pd: Diu la Teresa que diu Agustí que quan s’estima, tot és bo. Jo hi estic d’acord.