La VEU, es nodreix de la música per ser cantada: Sovint, acostumem a dir «No tinc paraules,» per magnificar quelcom. Es una gran certesa, jo NO EN TINC, o potser no existeixin, Quant veig, segons qui, omplir el Liceu,(sens menystenir a ningú), sols puc arribar a un raonament, «encara no saben, de la missa la meitat, encara no han despertat. Sempre, sempre, he mantingut la teoria, de que es lo que m’arriba al meu cor, de manera màgica, «quant parles, o quant cantes» Magistral!!!!!! Gran dona, gran persona!!!!!!! Irrepetible!!!!! Si, aquesta es, la «NOSTRE LÎDIA»!!!!! BRAAAAAAAAVOOOOOOO!!!!!!!! T’has pàrid a tu mateixa…….I de quina manera. Per no poder acabar d’expressar-ho tot, comparteixo las paraules, de Nawal Kalloch, que serien, més o menys las meves. Pell de gallina….. Una abraçada.
T’he anat observant de sempre, des que feies un duet amb Sílvia Comes, però el teu moment actual fa que n’estigui més pendent i segueixo el teu bloc. Jo també fa anys que vaig començar a ruralitzar-me i en fa 5 anys que ho estic del tot, fent d’avi de dos néts encantadors, caminant pel bosc, admirant i estimant els arbres i totes les plantes i conreant un hort … i aviat faré 70 anys … i a casa sempre fem la «carta als reis» per a cada celebració i jo he demanat una fanga de dos braços i m’ha emocionat el poema de Verdaguer:
Poeta i fangador sóc i faig la feina tan neta que fango com un poeta i escric com un fangador.
Ahir, que es celebrava el Dia Mundial de la Poesia, se’m va ocórrer això:
Tu creus que ja tot s’ha dit? Jo veig el que dir resta mirant per la finestra el meu arbre preferit.
M’ha agradat molt l’entrevista. Intentaré descarregar-la per a tornar-la a escoltar. És la vegada que t’he escoltat parlar més estona seguida. Parles vàries vegades de la teva àvia i, tot d’una, el meu cervell no ha entès que t’hagis canviat l’ordre dels cognoms en honor seu; jo em dic Roig de segon cognom i cap de les meves àvies s’ho deia, sinó el meu avi matern. Veig que encara estic massa pendent dels detalls i em passa com allò dels arbres i el bosc … però és que cada arbre, un per un, de mica en mica van ocupant un racó del meu cor.
L’última vegada que vaig estar més a prop teu, físicament, va ser a les Converses Singulars al Monestir de Sant Pau del Camp. Una trobada molt enriquidora.
Lidia! Te admiro profundamente! He escuchado la entrevista y me enfado conmigo misma por no saber catalán y perderme tan enriquecedora personalidad!! Existe la posibilidad de traducirla para poder gozar de cada una de tus palabras? El concierto de ayer en Barcelona,tuve el privilegio de verlo en directo! MARAVILLOSAAAAA,! Sos una genia,LOGRASTES que tenga la piel de gallina durante la hora y media !! El homenaje a tu abuela me emocionaaaaa muchísimo,lo siento como abuela,aún de nietos pequeños,Dios quiera alguno de ellos me regale tanto amor y gratitud como tu lo haces!! Que nobleza!! Un fuerte abrazo y gracias por tu testimonio de búsqueda y plenitud para amar! Desde Uruguay te sigo también desde hace añossss con Teresa Forcades y Mayte! Tres Mujeres con mayúscula
La VEU, es nodreix de la música per ser cantada:
Sovint, acostumem a dir «No tinc paraules,» per magnificar quelcom. Es una gran certesa, jo NO EN TINC, o potser no existeixin,
Quant veig, segons qui, omplir el Liceu,(sens menystenir a ningú), sols puc arribar a un raonament, «encara no saben, de la missa
la meitat, encara no han despertat.
Sempre, sempre, he mantingut la teoria, de que es lo que m’arriba al meu cor, de manera màgica, «quant parles, o quant cantes»
Magistral!!!!!!
Gran dona, gran persona!!!!!!!
Irrepetible!!!!!
Si, aquesta es, la «NOSTRE LÎDIA»!!!!!
BRAAAAAAAAVOOOOOOO!!!!!!!!
T’has pàrid a tu mateixa…….I de quina manera.
Per no poder acabar d’expressar-ho tot, comparteixo las paraules, de Nawal Kalloch, que serien, més
o menys las meves.
Pell de gallina…..
Una abraçada.
T’he anat observant de sempre, des que feies un duet amb Sílvia Comes, però el teu moment actual fa que n’estigui més pendent i segueixo el teu bloc. Jo també fa anys que vaig començar a ruralitzar-me i en fa 5 anys que ho estic del tot, fent d’avi de dos néts encantadors, caminant pel bosc, admirant i estimant els arbres i totes les plantes i conreant un hort … i aviat faré 70 anys … i a casa sempre fem la «carta als reis» per a cada celebració i jo he demanat una fanga de dos braços i m’ha emocionat el poema de Verdaguer:
Poeta i fangador sóc
i faig la feina tan neta
que fango com un poeta
i escric com un fangador.
Ahir, que es celebrava el Dia Mundial de la Poesia, se’m va ocórrer això:
Tu creus que ja tot s’ha dit?
Jo veig el que dir resta
mirant per la finestra
el meu arbre preferit.
M’ha agradat molt l’entrevista. Intentaré descarregar-la per a tornar-la a escoltar. És la vegada que t’he escoltat parlar més estona seguida. Parles vàries vegades de la teva àvia i, tot d’una, el meu cervell no ha entès que t’hagis canviat l’ordre dels cognoms en honor seu; jo em dic Roig de segon cognom i cap de les meves àvies s’ho deia, sinó el meu avi matern. Veig que encara estic massa pendent dels detalls i em passa com allò dels arbres i el bosc … però és que cada arbre, un per un, de mica en mica van ocupant un racó del meu cor.
L’última vegada que vaig estar més a prop teu, físicament, va ser a les Converses Singulars al Monestir de Sant Pau del Camp. Una trobada molt enriquidora.
Kore!
Lidia! Te admiro profundamente! He escuchado la entrevista y me enfado conmigo misma por no saber catalán y perderme tan enriquecedora personalidad!! Existe la posibilidad de traducirla para poder gozar de cada una de tus palabras?
El concierto de ayer en Barcelona,tuve el privilegio de verlo en directo! MARAVILLOSAAAAA,! Sos una genia,LOGRASTES que tenga la piel de gallina durante la hora y media !!
El homenaje a tu abuela me emocionaaaaa muchísimo,lo siento como abuela,aún de nietos pequeños,Dios quiera alguno de ellos me regale tanto amor y gratitud como tu lo haces!! Que nobleza!!
Un fuerte abrazo y gracias por tu testimonio de búsqueda y plenitud para amar! Desde Uruguay te sigo también desde hace añossss con Teresa Forcades y Mayte! Tres Mujeres con mayúscula