Molta expectació ciutadana per escoltar les paraules de Teresa Forcades, Marta Sibina i Albano Dante en un dels actes més multitudinaris que ha organitzat la CUP de Reus a la ciutat. En un lloc no exempt de simbolisme com el Centre de Lectura, els editors de la revista ‘Cafè amb llet’ -una publicació gratuïta de l’Alt Maresme i la Selva- i la metgesa -alhora que monja benedictina- Teresa Forcades han reunit aquest divendres 21 de setembre més de 300 persones en una doble xerrada sobre la presumpta trama de corrupció a les altes esferes de la gestió de la sanitat pública catalana -amb noms com el de Josep Prat o Carles Manté pel mig- d’una banda, i el negoci de la sanitat i les farmacèutiques per l’altra.

 

 

Reusdirecte.cat.- 22/09/12 – Josep Roig

 

El lloc previst per la conferència, la Sala Evarist Fàbregas del Centre de Lectura, va quedar petita i es va haver d’habilitar una sala annexa amb cadires i una videoprojecció. Tots els reusencs presents, d’un perfil molt heterogeni, es van reunir per escoltar el treball d’investigació i les vivències personals dels periodistes Albano Dante i Marta Sibina, editors de la revista de l’Alt Maresme i la Selva ‘Cafè amb llet’, que han destapat un presumpte cas de corrupció -ells l’han anomenat ‘El major robatori de la història de Catalunya’- dins les èlits gestores de la sanitat pública catalana. Un tema que toca de prop la ciutat, ja que alguns dels noms de la trama estan estretament vinculats amb Reus com és el cas de Josep Prat, ideòleg d’Innova cap al 1985 i director general del hòlding empresarial fins la seva dimissió el passat gener del 2012 a causa de greus irregularitats. Un altre dels noms implicats en aquesta xarxa presumptament delictiva és Carles Manté, qui va facturar a Innova a través de la seva empresa ‘CCM Estratègies i Salut’ uns treballs no documentats per valor de 720.000 euros, i el qual també va ser director de Shirota Foods, una empresa d’Innova que ha fet perdre més de 3 milions d’euros a l’Ajuntament de Reus. Cal recordar que ambdós casos estan sent investigats per la Fiscalia i el Tribunal de Cuentas, i que el Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus ha admès a tràmit una demanda contra Prat i Manté. Altres alts càrrecs de la sanitat catalana que estan sota sospita són Ramon Bagó, co-fundador del Consorci Sanitari i Social de Catalunya (CSC) i cap del grup Serhs, i Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar i diputat al Parlament per CIU.

Davant una audiència silenciosa i concentrada, Albano Dante i Marta Sibina van desgranar la història de la investigació duta a terme durant l’últim any, les dificultats amb què es van topar i les opacitats que dominen el panorama de la gestió de la sanitat pública catalana. Un treball contra l’establishment que han reconegut i ampliat capçaleres com El País, però que també els hi ha costat un notori desgast personal i una demanda judicial. El demandant, però, no és cap dels personatges citats ni qüestiona cap dada de les publicades pel rotatiu ‘Cafè amb llet’, sinó que es tracta de Josep Maria Via -company de Bagó a l’empresa CSC i antic soci de Prat-, el qual ha denunciat als editors de la revista per un “atemptat contra el seu honor” i els hi demana 20.000 euros com a reparació de danys a la imatge professional. El motiu és un vídeo que Albano Dante i Marta Sibina van penjar a Internet, titulat ‘El major robatori de la història de Catalunya’, on el senyor Via apareixia breument defensant la gestió privada de la sanitat i la necessitat de menys controls.

Els editors de la revista gironina van recordar als assistents que el judici se celebrarà el proper 27 de setembre a Barcelona, i el portaveu de la CUP de Reus, David Vidal, va comunicar al públic assistent que s’ha organitzat un autocar des de Reus per assistir-hi i donar suport als encausats.

 

 

Teresa Forcades, en contra de mercantilitzar un servei bàsic i universal com la salut

 

 

Seguint atentament tot el relat anterior amb la seva mirada interrogadora i segura, la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades va reprendre el final de la intervenció anterior portant el debat cap al seu terreny de reflexió. I és que si algun missatge venia a donar amb el seu carisma mediàtic, era el de “tenir clar i ser conscients del sistema públic de salut del qual ens estem dotant”.Centre de totes les mirades i enmig d’un silenci absolut -fins i tot, en la presentació, el líder de la CUP va admetre “estar nerviós” per la seva presència a l’acte-, Forcades va començar explicant el cas de la banca d’inversió Goldman Sachs, la qual als anys 90 va tenir la idea, inèdita fins llavors, d’especular amb els mitjans alimentaris de primera necessitat al mercat mundial, l’arròs i el blat. Una operació molt exitosa des del punt de vista financer que va triplicar el valor d’aquests productes, però que el sociòleg i pensador suís Jean Ziegler no va dubtar en anomenar ‘assassinat programat’ en referència a les milions de víctimes de fam que va provocar.Un exemple gràfic i extrem que li va permetre anar al quid de la qüestió, que no era altre que la defensa d’un sistema sanitari públic i universal que estigui fora de l’economia de mercat. Segons Forcades, hi ha qüestions com la salut o l’alimentació que no poden estar subjectes als dictamens econòmics, i l’únic model de gestió que pot garantir això és el públic. En aquest sentit, va afirmar que no hi ha cap evidència històrica que el model sanitari exercit per empreses o mútues privades reporti més beneficis pel conjunt de la societat, sinó al contrari. D’aquesta manera, va recordar que la darrera publicació de l’Organització Mundial de la Salut del rànquing de millors sistemes de salut, datat de l’any 2000, situava l’estat espanyol en setè lloc, mentre que EEUU estava en el número 34.Seguint aquest plantejament, Teresa Forcades va adoptar una posició molt crítica amb l’actual deriva privatitzadora del sistema sanitari català, que vol primar qüestions com l’eficiència -aplicada a l’àmbit econòmic- i no tant l’eficàcia -relacionada amb el servei-. De la mateixa manera, va rebutjar el concepte ‘copagament’: “la cobertura sanitària no te la regalen, en tot cas ja l’has pagada. Es tracta d’un repagament o, directament, d’una estafa”, va afegir, amb la plena complicitat de la concurrència.

Ja en la recta final de la seva intervenció, la metgessa i monja va posar alguns exemples concrets de negocis tant rodons com immorals situats en l’esfera de la salut. Entre ells, el cas de la grip A, on es va declarar “de manera sobredimensionada una pandèmia de màxima gravetat” al mateix temps que només quatre grups farmacèutics van accedir a la patent de la vacuna. Però el més sagnant dels casos exposats va ser un informe del 2003 de Metges Sense Fronteres sobre les anomenades ‘hipòtesis d’investigació’. Fent-hi referència, Forcades va parlar de desequilibri fatal: un 90% dels recursos per a investigació mèdica es dediquen a malalties que pateix un 10% de la població mundial. La impotència masculina, l’obesitat i l’insomni, les tres primeres. Un colofó a totes llums escandalós que va arrencar els aplaudiments dels assistents, convençuts de la necessitat de salvaguardar la salut pública dels interessos privats.