“Cantarem aquesta cançó molt suau, molt sentit i molt bonic. Es tracta de fer comunitat. Aquest és el gran repte que tenim per davant, cal que ens escoltem els uns als altres i cantem junts. Junts.”
Em fa il·lusió pensar que a cada “Conversa singular”, a cada Concert la tornarem a cantar, i cada cop, a força de perseverar en escoltar al del costat amb el carinyo de sintonitzar amb el seu cant per sumar-ne un de sol, farem l’exercici de fibrar aquest “Bé comú” que tant necessàriament s’imposa, i aquesta autodeterminació que és indissociable de la relació d’Amor amb els altres.
Enviar comentario